Des que Ada Colau va iniciar el seu segon mandat com a alcaldessa, el seu cicle polític ha anat minvant. En part perquè el pacte contra natura que ho va fer possible, amb Manuel Valls al capdavant, va ser un espectacle denigrant des del punt de vista de la coherència política i dels valors d’una persona que havia jurat que mai se sotmetria a operacions d’aquesta naturalesa. Però, sobretot, el seu cicle polític arriba a la seva fi perquè els resultats de la seva gestió, de la mà dels seus socis del PSC, són clarament deficitaris i generen un rebuig majoritari dels barcelonins. Davant d’aquest escenari, és de domini públic que Ada Colau ja prepara el seu salt a la política espanyola, de la mà de Yolanda Díaz i de Sumar, el nou projecte polític a mida dels interessos de Pedro Sánchez per mantenir-se en el poder.
El canvi a Barcelona és necessari i més urgent que mai. Ho diuen els baròmetres municipals, que assenyalen que més d’un 60% dels enquestats desitgen un canvi a l’alcaldia de Barcelona. El govern municipal suspèn i la nota que obté Ada Colau és la més baixa de totes les obtingudes pels anteriors alcaldes de la ciutat.
La candidatura de Trias per Barcelona és l’única opció que garanteix el canvi polític a l’Ajuntament. Els altres partits amb opcions de governar no només han donat suport a Ada Colau els últims anys, sinó que, a més, no descarten tornar-ho a fer. El canvi és possible, segons la majoria de les enquestes electorals publicades les últimes setmanes. Barcelona no funciona i som molts els que ens neguem a admetre que la ciutat no pugui tenir un futur molt millor que l’actual present.
Els barcelonins tenim molts motius per al canvi. Us en destaco 10. El primer, la necessitat de noves maneres de governar. El sectarisme i la confrontació no poden formar part de l’ADN de la governança de l’Ajuntament de Barcelona. En segon lloc, no podem renunciar a exercir la capitalitat de Catalunya i de l’àrea metropolitana. Ada Colau i els seus socis han dimitit d’exercir el lideratge que és inherent a Barcelona envers la resta del país.
Som molts els que ens neguem a admetre que Barcelona no pugui tenir un futur molt millor que l’actual present
En tercer lloc, cal, de manera urgent, revertir els nivells d’inseguretat que patim els barcelonins. La seguretat és, des del 2016, la principal preocupació. En quart lloc, perquè el govern municipal ha demostrat la seva incapacitat i incompetència per mantenir neta la ciutat. Ni gastant-nos 300 milions d’euros cada any s’han pogut garantir uns nivells acceptables de neteja i manteniment.
En cinquè lloc, perquè, tot i ser la seva principal bandera electoral, els comuns han fracassat a donar solucions als problemes d’accés a un habitatge a preu assequible. El preu del lloguer no para de créixer, continuen produint-se una mitjana de set desnonaments diaris i amb les seves mesures han aconseguit aturar dramàticament la construcció d’habitatge. En sisè lloc, perquè amb la improvisació que caracteritza el govern Colau, han provocat que la mobilitat als carrers de Barcelona sigui un infern. La seva croada contra el vehicle privat està portant al col·lapse la ciutat, amb més congestió i més contaminació.
En setè lloc, perquè la ideologia del partit d’Ada Colau, contrària a la iniciativa privada, a la creació d’empreses i a les inversions internacionals, dificulta i desincentiva, també amb un excés de burocràcia, l’emprenedoria i la creació de llocs de treball. En vuitè lloc, perquè el fet que un de cada tres barcelonins es plantegi marxar a viure a fora de Barcelona és sinònim de pèrdua d’il·lusió, d’autoestima i de confiança en el futur.
En novè lloc, perquè l’alta pressió fiscal dificulta cada dia més les condicions de vida de la gent. L’Ajuntament de Barcelona ha de moderar els impostos i les taxes, també per poder mantenir la competitivitat. I en desè lloc, perquè la qualitat i el manteniment de l’espai públic suspenen clamorosament. L’urbanisme tàctic ha convertit Barcelona en una ciutat de segona divisió, en disseny i arquitectura.
Barcelona és una gran ciutat, i entre tots la podem tornar a fer brillar. El canvi és necessari i urgent. I la candidatura de Trias per Barcelona vol liderar aquest canvi. Amb diàleg, acords i grans consensos polítics i ciutadans.
Jordi Martí Galbis, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i número 3 de Trias per Barcelona
