El síndic ha demanat una estratègia metropolitana en matèria d’assentaments. Foto: Síndic de greuges de Barcelona
Fa just un any, una vintena de famílies que vivien en assentaments a Barcelona i van ser desallotjades van presentar una queixa contra l’Ajuntament de la ciutat al síndic de greuges. El divendres passat, el defensor de la ciutadania va emetre un comunicat en el qual valorava la queixa i en on demanava a l’administració “una estratègia de ciutat i metropolitana en matèria d’assentaments”.
Segons els denunciats, els serveis municipals els havien deixat desemparats i acusaven l’Ajuntament d’accelerar el seu desnonament. Alhora deien que el consistori, després de desallotjar-les, els havia deixat en una “situació d’inseguretat” encara pitjor de la que vivien fins aleshores.
Així mateix, la queixa realitzada a través d’Amics del Moviment Quart Món afegia que els “desnonaments es feien sense avisar de la data concreta” i les persones afectades “no tenien temps de recollir les seves pertinences”, tot i que algunes de les famílies tenien infants o persones amb discapacitat a càrrec. Finalment, l’acusació es dirigia contra la Guàrdia Urbana que havia fet efectiu el desnonament. “En alguns casos, no s’identificaven o el tracte no era correcte”, assenyalaven.
Les conclusions del síndic
Davant la denúncia i després d’un any d’investigació, el síndic de Barcelona ha acabat determinant que el desnonament de l’assentament, tot i realitzar-se “perquè no són espais segurs”, no va fer que el problema que vivien les famílies desapareixes. De fet, la Sindicatura considera que la manca d’alternativa residencial va fer que s’agreugés.
A més, el síndic assenyala que l’Ajuntament s’ha de deixar assessorar per les entitats del tercer sector per elaborar una estratègia per evitar que alguns ciutadans es vegin empesos a viure en assentaments. “És necessari que el diàleg entre l’Institut Municipal de Serveis Socials i les entitats socials sigui fluid i transparent”, diuen des de la Sindicatura.
Finalment, l’organisme recorda que no es pot responsabilitzar al consistori de tota la problemàtica pel que fa als assentaments. “Desborda la capacitat d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona i requereix un compromís metropolità”, afirma el defensor de la ciutadania. “Malauradament, observem una manca de coordinacions polítiques d’abast metropolità, així com l’existència de determinades polítiques expulsives en alguns municipis”, diu per concloure que això produeix un “efecte que concentra a la ciutat de Barcelona bona part d’aquesta població exclosa”.
