Jordi Martí Grau

A Barcelona, com a altres grans capitals de l’Europa occidental, s’està configurant una escala local en diverses geografies fruit del seu creixement i desenvolupament com a metròpoli i regió metropolitana. La dimensió barri, més diluïda a escala municipal, pren nova rellevància com a espai de vida comunitària i en termes d’identificació. La Barcelona municipi continua sent l’escala fonamental dins de l’àmbit local. També està molt consolidada l’àrea metropolitana, que és el continu urbà o la ciutat del metro. I, finalment, hi ha la regió metropolitana, la ciutat dels cinc milions, la ciutat real on quotidianament bona part de la ciutadania es desplaça per treballar, estudiar o gaudir de l’oci i de la cultura, i l’àmbit on serà possible afrontar els reptes socials i ambientals que tenim plantejats.

Fins ara, l’administració de segon nivell que tenim consolidada, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), era un espai on es prestaven serveis essencials per als diferents municipis, però on es governava poc. La presidència d’Ada Colau, però, ha permès desplegar instruments de govern metropolità, convertint l’administració de l’AMB en govern. Prova d’això són decisions tan importants com la posada en marxa d’una elèctrica pública, la constitució d’un operador metropolità d’habitatge, la integració i reducció tarifària del transport públic, la implantació de la zona de baixes emissions, el procés Barcelona Demà per definir la regió metropolitana de la pròxima dècada, l’Agenda Besòs i el projecte de les tres xemeneies de Sant Adrià, un incipient Pla de Barris Metropolità i, finalment, l’esperada i necessària aprovació del Pla Director Urbanístic Metropolità. Mesures de govern en àmbits i reptes que depassen les fronteres municipals per abordar-los.

El nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) és el planejament urbanístic per als 36 municipis de l’AMB, una àrea de 636 quilòmetres quadrats on viuen més de tres milions de persones, i renova la visió metropolitana del Pla General Metropolità, que data de 1976. Moltes de les seves propostes en àmbits com la sostenibilitat, la mobilitat o l’habitatge estan en consonància amb les mesures que estem adoptant a Barcelona.

La presidència d’Ada Colau ha permès desplegar instruments de govern metropolità, convertint l’administració de l’AMB en govern

El nou Pla prioritza els espais naturals i agraris de la metròpoli amb la voluntat de potenciar-ne el valor ecològic i productiu pels beneficis a la natura i a les persones. També impulsa una xarxa de parcs i 870 quilòmetres d’eixos verds per naturalitzar les ciutats, millorar l’habitabilitat i potenciar la mobilitat activa. Gràcies al nou ordenament territorial, el sòl no urbanitzable augmenta un 4%, i el 51% del sòl de l’AMB tindrà aquesta categoria.

El PDUM defineix una ciutat a escala humana, de proximitat i més cohesionada. Per aconseguir-ho és fonamental garantir una mobilitat sostenible a tot el territori. En aquest sentit, es potencia el ferrocarril i es vincula la xarxa viària al model urbà, recollint els projectes estratègics que caldrà detallar, amb consens, els pròxims anys. També es pretén apostar per una xarxa viària menys radial, amb protagonisme del transport públic, on es defineixen onze nodes estratègics pel seu caràcter intermodal i 240 quilòmetres en deu avingudes metropolitanes com a eixos d’aquest servei. Aquestes mesures volen aconseguir que més de la meitat dels desplaçaments metropolitans es facin a peu o en bicicleta i un 30% en transport públic.

A diferència d’altres metròpolis europees, l’àrea metropolitana s’ha anat configurant de manera més policèntrica. El PDUM proposa, en aquest sentit, quinze àrees de centralitat metropolitana situades en indrets estratègics de les xarxes de mobilitat, que han d’ajudar a generar activitat econòmica, i 217.000 nous habitatges, 120.000 dels quals seran de preu assequible, la meitat de lloguer social. Per afrontar la segregació territorial i la vulnerabilitat socioeconòmica, el Pla preveu tretze àmbits de regeneració urbana, centrada en els teixits residencials i en l’activitat econòmica.

La redacció del PDUM ha estat possible gràcies a la feina i la tenacitat de moltes persones, entitats i administracions, i la seva aprovació inicial no va tenir cap vot en contra. És, com deia, un instrument de govern metropolità que suposa enfortir les competències de l’AMB. El pròxim gran projecte que l’Àrea hauria de liderar, més enllà de la incipient proposta actual, és el desplegament d’un veritable Pla de Barris Metropolità, ja que té tot el sentit que, de la mateixa manera que Barcelona actua en una llera del Besòs, es despleguin accions similars, també, a l’altra.

Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB

WhatsAppEmailXFacebookTelegram