El lletrat va apropiar-se de 225.000 euros i va presentar fotocòpies falsificades al client per enganyar. Foto: Pexels
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 6 anys i 3 mesos de presó imposada a un advocat laboralista de Barcelona que es va apropiar dels 225.000 euros a què pujava la indemnització per acomiadament improcedent reconeguda per la jurisdicció social a un client seu.
El lletrat ha estat condemnat per delicte continuat d’apropiació indeguda agreujada pel valor de la defraudació (4 anys i 3 mesos de presó i multa de 7.875 euros) i delicte continuat de falsedat en document oficial per particular (2 anys de presó i multa de 6.775 euros), així com a tornar 227.900 euros més interessos al client.
L’advocat es va quedar més de 25.000 euros
Primer el jutjat social, després el TSJC i finalment el Suprem van ratificar la improcedència de l’acomiadament i van condemnar l’empresa a abonar-li una indemnització de 202.213 euros. El jutjat va expedir l’octubre del 2015 manament de devolució dels 202.213 euros (que havia consignat l’empresa per poder recórrer en apel·lació) a favor del treballador, que va lliurar a l’advocat.
El desembre del mateix any va liquidar els interessos, que van pujar a 25.703,30 euros, expedint un altre manament de devolució per aquesta quantia a favor del treballador i amb entrega al lletrat. L’advocat “es va quedar amb les quantitats obtingudes mitjançant els manaments repetits, que va cobrar directament o a través d’una altra o altres persones a les quals va encarregar la gestió de cobrament”.
Va presentar fotocòpies falsificades al client
Per tal d’endarrerir tot el que pogués l’arribada al coneixement del seu client del cobrament dels diners, l’acusat li va explicar una sèrie d’avatars processals que impedien el cobrament, i va reforçar les explicacions amb fotocòpies que deia que eren de documents procedents del jutjat, quan no ho eren.
Les fotocòpies, confeccionades per ell o una altra persona per encàrrec seu, feien referència a la suposada presentació d’un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional amb suspensió del pagament de quantitats fins a la seva resolució.
6 anys de presó i una multa
El Suprem considera que la valoració de les proves realitzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és “correcta i raonable” quan conclou que va ser l’acusat qui va cobrar els dos manaments de pagament emesos a favor del client, a la vista de la prova documental, i qui va ser responsable de la falsedat documental.
“No sent el delicte de falsedat un delicte de pròpia mà, resulta irrellevant que fos el recurrent qui va abordar la confecció material de les fotocòpies o si va encomanar la realització a una altra persona”. “L’acreditació que l’acusat es va apropiar dels fons pagats al seu client, evidencia que els documents, irreals segons el testimoni prestat al plenari pel lletrat de l’administració de justícia, només servien per encobrir la seva acció, sent plenament raonable la inferència que va haver de ser ell qui va encomanar o va abordar la realització de les fotocòpies per justificar al seu client per què no li havia de lliurar els fons”, indica el Suprem.
Per tot això, rebutja el recurs de l’advocat condemnat tret de la pena de multa corresponent al delicte de falsedat documental, ja que l’Audiència va imposar una quantia, 9.750 euros, que estava per sobre del que havien demanat fiscal i l’acusació particular, cosa que va vulnerar el principi acusatori, per la qual cosa imposa pena de multa de 6.750 euros per aquest delicte, mantenint la resta de condemnes i pronunciaments.
