Gran part de les persones sense llar havien passat per serveis institucionals d’acabar al carrer. Foto: Arrels
En la seva tasca d’intentar entendre el fenomen de les persones que viuen al carrer, Arrels ha publicat aquest dijous un nou informe titulat Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar, que posa llum a aspectes que fins ara eren desconeguts en aquest camp.
Les dades deriven de l’enquesta de persones que es va realitzar el 15 de juny i mitjançant la qual es van localitzar 1.231 persones dormint al carrer. En aquesta ocasió i per primera vegada es va preguntar sobre l’últim allotjament on havien estat les persones sense llar i perquè l’havien perdut.
“En el 21% dels casos, la seva darrera llar ha estat un habitatge de lloguer i en un 5% dels casos un habitatge de propietat”, expliquen des de la fundació. A ulls de l’organització això vol dir que es tractava de persones que tenien “un lloc relativament segur” abans de passar a viure al ras.
En aquest sentit, la pèrdua de feina, les qüestions familiars o una separació de parella són els problemes relacionats amb l’habitatge que més importància tenen a l’hora d’acabar vivint al carrer. També ho és, i amb molta força, el fet de migrar d’un lloc a un altre.
Per altra banda, des d’Arrels consideren que hi ha un darrer element que “crida l’atenció”. Dues de cada deu persones entrevistades, van afirmar que el seu últim allotjament abans de viure al carrer havia estat un servei institucionalitzat. “En la majoria dels casos es tracta d’albergs, però també trobem persones que han sortit de la presó, d’habitatges que gestionen serveis socials o entitats socials, residències i centres sociosanitaris, i centres de protecció a la infància i la joventut”, diu l’informe de l’organització. Això, en altres paraules, significa que els equipaments públics de reinserció social, no funcionen sempre com ho haurien de fer.
Sortir del carrer
Tot això fa que la majoria de persones que viuen al carrer a Barcelona no tinguin esperança de sortir-ne. “Gairebé el 70% no tenen esperança de viure pròximament en un allotjament i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar”, afirmen des d’Arrels.
Així mateix, com més temps passa la persona vivint al ras, més s’agreuja la seva situació i la manca de sortides. “Només el 46% de les persones diuen haver estat ateses per serveis socials o per una entitat social”, critica l’informe.
