L’any 2015, per sorpresa de molts, la victòria d’Ada Colau a les eleccions municipals va iniciar una de les transformacions més importants que Barcelona ha experimentat en període democràtic. L’anterior, la transformació olímpica, va aconseguir atrapar els endarreriments produïts pel franquisme, va executar moltes inversions necessàries i va obrir la ciutat al mar. Aquella transformació, que en els seus inicis tenia els interessos públics al capdavant, també amb la col·laboració de la iniciativa privada, va anar mutant. L’interès privat va prendre part en la direcció estratègica de la ciutat i això va desembocar, en el mandat de l’alcalde Trias, en un creixement sostingut i insostenible del turisme, de l’especulació immobiliària, de la privatització de l’espai públic… En una ciutat que estava en venda i on l’Ajuntament va perdre pes com a instrument a favor de la ciutadania.
Si fem memòria, en aquella campanya de fa vuit anys, Barcelona en Comú va sacsejar la inèrcia de l’agenda política de la ciutat amb propostes decidides en àmbits com l’habitatge, l’emergència climàtica, els drets socials o la mobilitat. En aquests dos mandats, un dels èxits dels comuns ha estat, precisament, canviar, en el conjunt de forces polítiques, el marc de les prioritats de Barcelona. Pocs mesos abans de les pròximes municipals, i a diferència de fa quatre anys, sembla que el model de ciutat centrarà el debat electoral. Serà una bona notícia per a les barcelonines i els barcelonins, que han de decidir en quina ciutat volen viure d’ara endavant.
La Barcelona del 2023 respon, cada vegada més, al model de ciutat que proposàvem el 2015 i que caldrà culminar el pròxim mandat amb el suport de les forces progressistes que ens han acompanyat els darrers quatre anys. Una transformació que es veu a l’espai públic i que es viu als barris, a les escoles, als centres culturals i que avui fa de Barcelona una ciutat referent a nivell global per les seves polítiques innovadores. Barcelona lidera la transformació social i ecològica de les grans ciutats del món amb un model urbà que defensa el dret a la ciutat, posant fre al turisme massiu i descontrolat, i recuperant l’orgull dels barris, convertint les persones en les protagonistes de la transformació.
Els canvis van molt més enllà del que suposa la transformació urbanística de la ciutat que, sota el paraigua de Superilla Barcelona, està actuant a l’Eixample, a la Meridiana, a les Glòries, a la Rambla, a Pi i Maragall i ampliant carrils de bicicleta i protegint escoles arreu de la ciutat. Darrere hi ha uns objectius molt clars que tenen a veure amb l’emergència climàtica i la necessària reducció del trànsit privat, però també amb una distribució més justa i democràtica de l’espai públic i l’efecte positiu que els entorns urbans pacificats tenen sobre el comerç de proximitat i de barri i ajudant a crear vincle i comunitat entre el veïnat.
Barcelona lidera la transformació social i ecològica de les grans ciutats del món
Barcelona, i la regió metropolitana sencera, pateixen, com passa a les grans metròpolis arreu del món, una segregació urbana producte de les dinàmiques del mercat immobiliari. Per això, conscients que l’accés a l’habitatge és un problema que la llei de l’oferta i la demanda no resoldrà, en aquests darrers vuit anys l’Ajuntament ha utilitzat tots els instruments al seu abast per augmentar el parc públic d’habitatge, i ara mateix estem fent més habitatge públic que la Generalitat de Catalunya i la Comunitat de Madrid juntes.
També hi ha, a diferència del que passava amb anterioritat, una aposta decidida per regular el turisme, que és un agent gentrificador. L’ampliació de l’aeroport, l’arribada de més creueristes o la barra lliure amb els pisos turístics que alguns pretenen ens abocaria, novament, a un monocultiu turístic que empobriria la ciutat i menystindria el potencial de Barcelona per continuar diversificant la seva economia.
En l’àmbit dels drets socials, Barcelona ha esdevingut la gran ciutat de l’Estat que destina més inversió social per habitant, amb projectes com el dentista municipal o el servei de canguratge. També hem desplegat un Pla de Barris amb polítiques innovadores, coproduïdes amb el veïnat, en àmbits tan importants com l’educació i la cultura, per combatre la desigualtat entre barris, i hem situat les polítiques culturals en l’àmbit dels drets.
Amb un mandat caracteritzat per una pandèmia –i la urgència d’haver d’afrontar les seves conseqüències– i per la invasió russa d’Ucraïna –i les seves derivades econòmiques–, Barcelona viu un gran moment econòmic, cultural, creatiu i associatiu i està preparada per als grans reptes de futur.
En aquestes eleccions decidirem si tornem al model del passat, de monocultiu turístic, oblit dels barris i projectes propis del segle passat que responen als interessos de determinats lobbies, o culminem la transformació de la Barcelona del futur, la que situa les persones al centre i obté amplis reconeixements internacionals en moltes de les seves polítiques.
Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB
