Sarrià-Sant Gervasi és el districte de Barcelona amb més alumnes en centres privats. Foto: ACN
Les diferències entre districtes no només es poden apreciar en els nivells de renda. Quan parlem d’educació, en el cas de Barcelona, es veu clarament que les famílies que viuen en barris benestants i les famílies que ho fan en zones amb rendes baixes tenen maneres molt diferents d’afrontar l’etapa formativa dels seus fills.
Això és el que demostren les xifres del Consorci d’Educació de Barcelona relatives als anys 2020 i 2021 sobre el percentatge d’alumnes matriculats en escoles públiques, privades i concertades a la capital catalana. D’aquesta manera, a Sarrià-Sant Gervasi un de cada cinc alumnes d’entre 3 i 16 anys estudia en centres privats i set de cada 10 en concertats. Passa una cosa semblant a les Corts, on només tres de cada 10 alumnes estudien en centres públics. Per contra, a Sant Martí i a Nou Barris, més del 60% dels alumnes estan matriculats en escoles o instituts públics i només dos de cada 100 en centres privats.
Al global de Barcelona, la tendència és molt diferent, ja que un de cada 10 alumnes estudia en centres privats, quasi cinc de cada 10 ho fan en centres concertats i quatre de cada 10 en públics.
Segons explica el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, “Sarrià és poc representatiu de Catalunya i de Barcelona”. “Crida l’atenció, però al nostre país, per sort, és estadísticament molt poc habitual un barri que ja té segregació residencial i on hi ha molta escola privada i poca de pública”, afegeix.
Així mateix, Palacín considera que l’excepció que representen Sarrià-Sant Gervasi i les Corts es produeix a molts altres indrets del món. “A tots els països, la classe molt alta, que pot representar entre el 3 i el 8% de la població, busca escoles privades elitistes perquè els seus fills vagin amb fills d’altres rics per reproduir les relacions de classe elitistes i no barrejar-se”, critica. “És una estratègia de tancament social”, puntualitza.
En una línia similar s’expressa la portaveu del sindicat educatiu USTEC, Iolanda Segura, quan afirma que “les famílies amb poder adquisitiu, com que es poden pagar escoles concertades o privades on no hi va l’alumnat amb rendes baixes, prefereixen portar els seus fills a escoles on no hi ha immigració o famílies desestructurades”.
També són una excepció
Si ens situem a l’extrem contrari, als barris amb rendes més baixes també hem de parlar d’anomalia en comparació amb el que passa a Barcelona i a Catalunya. “Són poc representatius i estan molt estigmatitzats i segregats residencialment”, assenyala el director de la Fundació Bofill. Es refereix a barris com el Raval, la Mina, Sant Roc o la Florida i, segons el seu parer, hi calen “mesures i inversió social intensiva” per evitar la segregació escolar. “En realitat, la gran majoria de barris són força mixtos, tenen oferta d’escola pública i concertada”, apunta.
En aquest sentit, l’expert considera que el repte educatiu més gran de Catalunya, però sobretot de Barcelona, passa per combatre la desproporció d’escoles concertades.
Dades del Consorci d’Educació de Barcelona del percentatge d’alumnes per centres. Foto: Arxiu
El pes de la concertada
Si Catalunya fos un estat, seria el setè de tota l’OCDE amb més pes de l’educació concertada. Actualment, aquesta representa el 31% del total de la matrícula al territori. Per la seva banda, si Barcelona fos un país, seria el tercer de l’OCDE amb més escola concertada, per darrere dels Països Baixos i del Regne Unit.
Tot i que els centres educatius d’aquesta mena haurien de ser gratuïts, tal com explica Palacín, “molts cobren una quota falsament voluntària als pares, que pot variar entre els 100 i els 900 euros al mes”. Això suposa un impediment per a l’alumnat de famílies amb rendes baixes. “Hi ha un filtre que genera segregació entre escoles properes d’un mateix barri”, diu el director de la Fundació Bofill. Per a Segura, “l’escola concertada és una escola discriminatòria i segregadora per raó de classe”.
Segons Palacín, aquesta situació es produeix perquè les classes mitjanes opten per matricular els seus fills en escoles del barri on no hi ha diversitat. En aquest sentit, considera que és responsabilitat de l’administració treballar per fer entendre a la classe mitjana que “la diversitat no és una amenaça de la qual fugir, sinó una oportunitat d’aprenentatge enriquidora”.
