La negativa a pagar el Tribut Metropolità compta amb suport veïnal a tots els municipis de la segona corona. Foto: Plataforma Unificada No al Tribut AMB
Tot i que els impostos es destinen a millorar els serveis, pagar-los no agrada a ningú. Amb tot, hi ha impostos que s’entenen i d’altres que generen controvèrsia. És el que succeeix amb el Tribut Metropolità, un gravamen que, en paraules de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), serveix per “aconseguir un territori metropolità més ordenat” i garantir “la cohesió social i la reducció de les desigualtats”.
El 2019, quan l’AMB va començar a aplicar-lo als municipis de la segona corona, van ser molts els veïns que van mostrar-s’hi en contra. Alguns d’ells es van unir en col·lectius com la Plataforma Unificada No al Tribut AMB, que agrupa bona part dels municipis afectats, o Stop Tribut AMB, de Molins de Rei, que va per lliure. Alguns partits també s’hi van posicionar en contra. Avui dia l’impost encara aixeca polseguera.
Per què hi estan en contra?
Segons expliquen des de l’AMB, “el Tribut Metropolità constitueix un recurs per tal de finançar els serveis prestats al territori”. El càlcul de l’impost es basa en el cadastre, és a dir, es paga en funció del valor d’un immoble. L’impost s’aplica a tots els immobles sempre que, si són primeres residències, superin els 46.210 euros de valor en els municipis que van revisar el seu cadastre abans del 2012 i els 72.033 euros en aquells que van revisar-lo després.
“Suposa una doble imposició, perquè primer pagues per l’IBI i més tard pel tribut”, considera Armand Capdevila, de la Plataforma Unificada No al Tribut AMB. Per a Rosa Raventós, d’Stop Tribut AMB, “és un segon pagament encobert”. La molinenca afegeix que, al final, el tribut és molt perjudicial per a “les persones jubilades o el jovent que acaba de comprar-se un pis, ja que a Molins de Rei l’impost pot arribar a suposar una despesa de 500 euros”.
Tanmateix, des de l’AMB recorden que hi ha bonificacions per a qui té dificultats per pagar-lo.
El problema del transport públic
Quan va entrar en vigor a la segona corona, la mateixa AMB va assenyalar que el Tribut Metropolità s’utilitzaria per millorar els transports públics dels 18 municipis que la conformen. De fet, l’organisme afirmava que la seva aplicació serviria per sufragar les pèrdues que generaria l’entrada d’aquestes localitats a la zona 1 de tarifació. Ara bé, segons Armand Capdevila, la millora dels serveis de transport no s’ha materialitzat. “No es va fer un calendari d’inversions en transport abans d’aprovar el tribut”, remarca.
També s’expressa de la mateixa manera l’alcalde de Ripollet i membre de Decidim Ripollet, José M. Osuna, quan denuncia que el seu municipi “és la localitat més gran de Catalunya sense estació de tren”.
Alhora, Rosa Raventós assenyala que a Molins de Rei mai es va exigir la millora del transport i, tot i això, s’hi va aplicar l’impost.
Així mateix, les postures de qui està en contra del tribut van ser avalades per la Sindicatura de Greuges de Catalunya el gener del 2021. El defensor del poble va demanar una reforma integral de l’impost que introduís canvis en la manera de calcular-lo, perquè fos més equitatiu, i va exigir una millora de les infraestructures i dels serveis per “pal·liar les deficiències i els desequilibris entre els municipis en el transport públic”.
Més enllà del transport
No totes les crítiques se circumscriuen, però, en l’àmbit de la mobilitat. “Van dir que el tribut era per millorar el transport públic, però en realitat serveix per sufragar els problemes de finançament de l’AMB”, considera Rosa Raventós.
L’AMB detalla que el gravamen “contribueix a la gestió i al manteniment d’espais naturals com la Serra de Collserola, els rius Besòs i Llobregat, els 30 kilòmetres de platges metropolitanes i la xarxa de 51 parcs metropolitans”. També s’utilitza, per exemple, per a la “conservació de les rondes de Barcelona”.
Des del punt de vista d’Armand Capdevila, aquestes accions no s’haurien de finançar amb un impost sobre els immobles. “Ada Colau ens va reconèixer que l’AMB ha d’estudiar altres vies de finançament, i per això es va crear una comissió per estudiar-les que ara Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ens diu que va per llarg”, afirma.
En aquest sentit, la Sindicatura dona la raó a Capdevila. “Cal que es reformi o es millori el sistema de finançament metropolità perquè sigui més just, igualitari, equitatiu, eficient i suficient”, assenyala.
“Garantir la transparència”
Però si hi ha un element que de debò molesta els veïns que estan en contra del tribut, aquest és la manera com diuen que se’ls ha tractat quan han exposat les seves queixes. “Balmón s’ha bunqueritzat en aquest tema i el tribut no s’ha explicat bé”, considera Osuna. “No s’ha volgut reunir amb nosaltres”, assegura Capdevila.
En aquest sentit, la Sindicatura de Greuges remarca que “cal que es garanteixi la informació, la transparència i la participació ciutadana, tot establint un diàleg obert i proactiu amb la ciutadania”.
Sigui com sigui, no només hi ha crítiques cap a l’AMB. Rosa Raventós denuncia que des del mateix Ajuntament de Molins de Rei la resposta a les demandes de la seva plataforma ha estat “nefasta”.
Quan l’AMB estava en contra del tribut
La història d’aquest impost és, amb tot, estranya. Abans del 2019 era la mateixa AMB qui defensava que els 18 municipis de la segona corona no el paguessin. Va ser un veí de Sant Feliu qui va denunciar als tribunals l’excepció fiscal de la segona corona en considerar que significava un greuge comparatiu entre els pobles i ciutats metropolitanes.
L’AMB va defensar el contrari i va arribar a anar al Tribunal Suprem per no aplicar el Tribut Metropolità a la segona corona. L’òrgan judicial, però, no li va donar la raó.
