Imatgde d’arxiu d’un desnonament. Foto: ACN
Els Mossos d’Esquadra han creat una Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge (UCICH) i han aprovat dos protocols interns per abordar i homogeneïtzar les intervencions policials en casos de desnonaments i ocupacions.
Els nous protocols contemplen mantenir la intervenció de les unitats d’ordre públic en situacions “d’última necessitat”. Així ho ha assegurat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en roda de premsa amb el comissari en cap, Eduard Sallent, on han explicat que els màxims responsables dels dispositius seran els caps de les àrees bàsiques policials, que hauran de seguir uns criteris unificats per tot Catalunya.
Abordaran les ocupacions i els desnonaments
Elena ha explicat que fins ara no existia un protocol clar i tampoc té coneixement que altres cossos policials en tinguessin. Els dos procediments normalitzats de treball, que és com s’anomenen els protocols, abordaran les ocupacions i els desnonaments i han estat avalats per la Fiscalia Superior de Catalunya. Tindran en compte si es tracta d’ocupacions flagrants, que són delictives, o de desnonaments de famílies vulnerables.
El conseller ha recordat que entre el 2016 i el 2022 s’han fet més de 73.700 desnonaments a Catalunya, només el 21%, uns 15.300, han requerit presència policial, i només 601 han requerit la intervenció dels antiavalots, el 0,8% del total.
3.203 requeriments judicials durant el 2021
Durant l’any 2021, segons dades publicades a la pàgina web del Poder Judicial, la policia catalana va rebre un total de 3.203 requeriments judicials per intervenir en auxili de l’autoritat judicial en aquest tipus de serveis. Els dos primers trimestres d’enguany, l’estament judicial ha requerit la presència dels Mossos en un total de 1.827 desnonaments. Les tres regions policials que més requeriments de desnonaments han rebut són la Metropolitana Nord, la de Girona i la de Barcelona.
A banda, durant l’any 2021 es van interposar un total de 9.398 denúncies per ocupació d’immobles (en comparació als 3.203 requeriments judicials per desnonament sol·licitats per l’autoritat judicial). En els dos primers trimestres d’enguany, s’han tramitat 4.824 denúncies per ocupació a tot el territori (en comparació a un total de 1.827 de requeriments judicials per desnonament). Les tres regions policials que han rebut més denúncies per ocupacions en el període mencionat han estat la Metropolitana Nord, la Metropolitana Sud i la de Barcelona.
Diferència entre famílies vulnerables i aquelles que paguen a una màfia
En tot cas, Elena i Sallent han volgut diferenciar clarament entre les famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer, d’aquelles que paguen a una màfia perquè els busqui un pis on viure. També es tindrà en compte si l’habitatge ocupat és residència habitual o no, però han assegurat que els casos d’habitatges habituals ocupats són molt poc habituals, un “mite molt residual”, i que normalment es donen per equivocació, ha explicat Sallent.
En aquest sentit, ha explicat que l’estandardització dels protocols serà positiva per a tothom, perquè primerament donarà seguretat jurídica als agents intervinents. Quan un jutge ordeni un desnonament d’una família vulnerable la Comissaria General d’Informació avaluarà el possible risc d’incidents i els qualificarà en una escala de tres graus: cap protesta, protesta pacífica i protesta amb risc per a persones i béns.
En aquests supòsits, les unitats d’ordre públic no intervindran d’ofici a no ser que siguin requerides per l’autoritat judicial competent o quan el cap del dispositiu, o els comandaments superiors, valorin que en l’entorn del desallotjament es poden produir riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns, accions que puguin comprometre l’ordre públic o accions que dificultin o impedeixin l’execució de l’ordre judicial.
La intervenció policial també serà proporcional i gradual, començant pels equips de mediació, continuant amb els agents de seguretat ciutadana i acabant, només si és necessari, pels agents d’ordre públic de l’ARRO o la Brimo.
