Durant l’aplicació de la llei, el nombre de contractes de lloguer firmats es va mantenir. Foto: Carola López/ACN
Encara que no tothom està d’acord amb el seu efecte, hi ha lleis que canvien coses. És el cas de la Llei d’habitatge aprovada al Parlament de Catalunya el 2020, que posava un topall als lloguers dels immobles i que va estar activa durant un any i mig, fins que el Tribunal Constitucional la va tombar.
Això és el que es desprèn d’un estudi dut a terme per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), amb la col·laboració de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL). Segons la recerca, la legislació va contribuir a “reduir lleugerament el preu dels arrendaments als municipis de la demarcació de Barcelona on es va aplicar”.
En xifres, l’O-HB ha determinat que, durant el primer mes de vigència de la llei, el preu mitjà dels lloguers va experimentar un descens a la ciutat de Barcelona del 7,7%. Per la seva banda, a la resta de municipis on es va aplicar, la caiguda dels preus va ser del 7%. Per contra, durant el mateix període, allà on no es va fer efectiva la política els preus van créixer un 4%.
Transcorreguts els primers mesos, la norma va perdre efectivitat, encara que els preus es van mantenir en valors inferiors als d’abans de la seva aplicació. “A Barcelona, per exemple, el preu de lloguer mitjà mensual va passar de 962,75 euros, sis mesos abans d’entrar en vigor la llei, a 913,63 euros, un any i mig després d’entrar en vigor”, diuen des de l’O-HB.
És per tots aquests motius que des de l’observatori afirmen que, “malgrat el curt període de vigència de la llei, tot indica que hauria ajudat a moderar els preus als municipis on es va implementar”.
Contra els auguris pessimistes
La llei va ser vista per alguns sectors com un tret al peu al mercat immobiliari. De totes maneres, l’estudi indica el contrari, ja que en tot el període de vigència no es va produir cap reducció dels contractes de lloguer signats.
A més, el nombre d’immobles al mercat durant el període d’aplicació de la legislació va créixer. De fet, es va apreciar un augment dels pisos al mercat als municipis on es va posar en marxa el topall de preus. A Barcelona, per exemple, va créixer el volum d’habitatges, i el març del 2022 hi havia 216.459 pisos de lloguer vigents, fet que suposa un increment del 6% en comparació amb abans de l’entrada en vigor de la llei.
