El Saló Eròtic de Barcelona d’enguany comptarà amb més de 350 activitats. Foto: Saló Eròtic
Després de tres anys sense poder-se celebrar en format físic per la pandèmia, el Saló Eròtic torna a Barcelona. Ho farà entre els dies 16 i 19 de juny al Pavelló Olímpic Vall d’Hebron i, segons els seus organitzadors, comptarà amb més de 350 activitats.
Amb tot, aquesta no és la novetat més important de l’esdeveniment. El Saló Eròtic d’aquest any vol canviar de rumb i celebrar la seva edició “més revolucionària, feminista i inclusiva”. De fet, aquest canvi del qual parlen des de l’organització ja fa temps que va començar.
“Fa uns anys, quan hi entraves, miressis on miressis et menjaves sexe en viu a tot arreu”, explica Montse Iserte. Ella és sexòloga i coordinadora de les activitats de formació que acollirà l’esdeveniment, i recorda que no fa tantes edicions tot el Saló estava dedicat als escenaris on hi havia sexe en viu. A més, eren les productores de cinema pornogràfic les que programaven els shows. En canvi, en l’edició d’enguany és la coordinadora del Saló qui tria qui puja a dalt de l’escenari i la que s’ha encarregat que no hi hagi cap espectacle amb dones vestides amb roba de col·legiala o en el qual no quedi explicitat el consentiment per practicar sexe. A més, actualment l’esdeveniment té altres espais com el museu, les botigues o les aules.
El porno de sempre
Malgrat això, gran part del Saló encara està dedicat al porno anomenat mainstream, és a dir, aquell que es troba en pàgines com Pornhub o XVideos i que sovint és masclista. En aquest sentit, la sexòloga Marina Castro durà a terme una xerrada en el marc del Saló sobre la distància entre la pornografia més comuna que es troba a internet i el sexe real. “Ara veiem infants de vuit anys que ja arriben a la pornografia buscant paraules com ‘teta’ o ‘cul'”, explica. El que descobreixen és una pornografia en la qual la dona no és proactiva, sinó un objecte de les relacions sexuals. “Les nenes veuen agressions i les poden arribar a normalitzar, o poden arribar a agafar molta por al sexe”, diu Castro per afegir que “el 80% de les dones no tenen orgasmes amb penetració”.
Encara que són les dones les que s’enduen la pitjor part, per als homes aquesta pornografia tampoc és beneficiosa, ja que molts es pensen que el plaer depèn de la penetració i si, per exemple, tenen problemes per mantenir una erecció, es frustren molt.
És per tot això que, per a ella, el porno majoritari no és, en cap cas, un reflex de la realitat. “És ciència-ficció”, considera. “Desgraciadament, moltes persones es mal eduquen sobre sexualitat mirant aquesta mena de porno”, denuncia.
La revolució de les aules
És per tots aquests motius que gran part del tomb que vol fer el festival ve de les aules. En aquest sentit, les xerrades tractaran temes tan diversos com l’ús de les teràpies sexuals i de parella, les dificultats de les dones per tenir un orgasme, les copes menstruals, la desconstrucció del gènere o les relacions no monògames. Així mateix, també hi haurà tallers sobre defensa personal femenina, twerking per a homes, classes de ball eròtiques o tantra. Finalment, el Saló comptarà amb xerrades sobre sexe feminista, mindfulness sex o vivències dels mateixos actors i actrius porno.
No es tracta d’una novetat, perquè ja fa any que les aules tenen el seu espai al Saló. “S’omplen amb cues espectaculars. Hi ha moltes persones que hi volen anar”, afirma Iserte. I si parlem d’assistents, les xerrades estan fent que el públic també estigui vivint una transformació. Així, si abans la gran majoria de persones que anaven al Saló Eròtic eren homes blancs que rondaven els 40 anys, ara el perfil és ben diferent. “Avui dia, només el 50% són homes”, diu Iserte. “La presència de les dones ha crescut, però també veiem com venen parelles, grups d’amics i fins i tot famílies”, afegeix.
És possible un porno no masclista?
En els darrers anys s’ha sentit a parlar sobre pornografia feminista. Es tracta, en paraules de Castro, d’un porno on tothom participa, és a dir, on la dona no adopta un rol de submissió. “En pel·lícules com les d’Erika Lust, Ms. Naughty, Anneke Necro o Paulita Pappel hi ha varietat de cossos i no totes les dones tenen els pits operats”, afirma. A més, les condicions laborals són més igualitàries i els sous són millors. “Aquesta mena de cinema té costos i per això s’ha de pagar”, detalla.
Tot això no vol dir que el porno feminista sigui la realitat, sinó una representació igualitària de la sexualitat. “En un moment en què el porno mainstream és tan nociu, el feminista ha acabat sent educatiu”, considera Castro.
Però fins i tot hi ha qui creu que aquesta pornografia més cuidada, com qualsevol forma de treball sexual, no hauria d’existir. És l’anomenada postura abolicionista. Amb tot, tant Castro com Iserte pensen que han de ser les treballadores sexuals les que donin la seva opinió sobre com regular la prostitució o la pornografia. De moment, la inoperància política en aquest àmbit fa que hi hagi molts casos d’explotació tant laboral com sexual.
