El CNI va espiar les negociacions entre ERC i Barcelona en Comú. Foto: ACN
L’objectiu d’un dels espionatges del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va ser conèixer les negociacions per l’alcaldia de Barcelona després de la victòria del republicà Ernest Maragall, segons va publicar ahir La Vanguardia, que ha tingut accés a l’escrit que van presentar al jutge del Tribunal Suprem. En concret, es va intervenir el telèfon d’una persona que estava intercedint per la configuració d’un govern de coalició entre ERC i BComú. Tots dos van obtenir 10 regidors, tot i que Maragall va quedar per davant en vots.
Ahir mateix, un dels principals afectats, el republicà Maragall, va denunciar “l’alteració democràtica” que suposen aquests fets. Maragall va anar més enllà i va assegurar que si ell fos Colau o Collboni s’ho pensaria “dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d’una manipulació democràtica explícita”. Al mateix temps, va afegir que aquests fets “demostren que allò no eren unes negociacions, perquè tot estava predeterminat, preparat, tot estava vigilat perquè aquelles converses no poguessin tòrcer el que ja estava decidit amb coneixement de la senyora Colau”.
Els comuns demanen a Maragall que rectifiqui
Per la seva banda, l’alcaldessa Colau ha demanat avui a Maragall una “rectificació sincera”. L’alcaldessa ha afirmat que insinuar que ella ha tingut alguna complicitat o connivència amb l’espionatge és una “barbaritat” i ha assegurat que li dol que provingui d’una persona com Maragall, “representant d’un partit d’esquerres i company a l’Ajuntament”. “Encara falta un any per a les eleccions: tranquil·litat”, ha afegit l’alcaldessa, que ha recordat que ella i el seu espai polític han condemnat sempre l’espionatge polític.
“Operació d’Estat”
Qui també s’ha mostrat molt crític amb els fets és Junts per Catalunya. El seu portaveu al consistori barceloní, Jordi Martí, va assegurar ahir que les informacions sobre l’espionatge demostren que la investidura de Colau va ser una “operació d’Estat”. Martí va subratllar que en aquell moment Junts ja ho va denunciar, i ahir va criticar un cop més la “il·legalitat permanent amb què actuen els aparells de l’Estat”.
