A Catalunya hi ha dos casos confirmats i tres de probables. Foto: Pexels
Davant la preocupació generalitzada pels casos d’hepatitis infantil greu detectats en infants a Catalunya, el responsable de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric de l’Hospital Vall d’Hebron, Jesús Quintero, ha fet una crida a la tranquil·litat. “És necessària l’alerta sanitària, però no l’alarma social”, ha dit a l’ACN. L’especialista ha explicat que la sensibilització per la pandèmia de la covid-19 fa que tothom estigui més alerta. Des del punt de vista sanitari, explica que les hepatitis agudes han existit sempre i, tot i que veu “probable” un degoteig de casos, ha descartat una “explosió” d’aquests. En aquest sentit, ha recordat que ara s’han de reportar de manera retrospectiva tots els casos des de principis d’any.
El govern espanyol va informar divendres passat sobre 13 casos entre confirmats i probables d’hepatitis aguda greu infantil a l’Estat. D’aquests, a Catalunya n’hi ha dos de confirmats i tres de probables. Quintero apunta, però, que la qualificació de ‘confirmat’ i ‘probable’ no vol dir que els darrers no ho siguin, sinó que s’ha respectat la nomenclatura anglesa on la diferència està en l’edat. Ara per ara, diu que el que ha passat al Regne Unit “segur que no és normal”, però que a Catalunya, si hi ha un augment, “és molt discret”.
Els casos confirmats es donen en menors de 10 anys i els probables en menors d’entre 11 i 16. Tots ells, tanmateix, presenten els mateixos quadres de simptomatologia.
Símptomes freqüents
L’expert explica que l’hepatitis aguda és una malaltia freqüent en pediatria, que sovint passa asimptomàtica i que es detecta en una analítica. Es tracta d’inflamacions del fetge i dies abans els nens solen tenir quadres digestius, amb vòmits i diarrea, però sense febre. També provoca icterícia, és a dir, que la pell o la part blanca dels ulls s’engrogueix. Amb tot, insisteix: “La gran majoria de nens que tinguin quadres de diarrees i vòmits no tindran hepatitis aguda greu, tindran un quadre normal”.
En la majoria dels pacients l’evolució és bona i sense necessitat d’un tractament específic. Reconeix, però, que hi ha un percentatge petit de casos en què la inflamació és greu i es produeix una disfunció hepàtica. Això és el que ha provocat un trasplantament en un dels casos a l’Estat espanyol.
L’hepatòleg afegeix que encara no està clar què hi ha darrere d’aquestes hepatitis, però tot apunta que es tracta d’un adenovirus. Si realment és això, també veu clar que el mecanisme de transmissió no és “ni de llarg” tan alt com el del coronavirus. I és que els casos trobats fins ara són, majoritàriament, aïllats i sense relació entre ells.
Por a una pandèmia
Quintero creu que la relativa alarma social provocada per aquests casos d’hepatitis s’explica per la sensibilització i la por a repetir una situació com la de la covid-19, més encara quan es tracta de nens. Creu que aquesta alerta sanitària “no hagués estat notícia” fa cinc anys i recorda que d’alertes sanitàries n’hi ha hagut abans. “Sí que és necessària l’alerta sanitària, buscar els casos i perquè passen, però no és necessària l’alarma social”, insisteix.
Per això, afirma que no cal que la població canviï les seves rutines ni es plantegi situacions com la de no portar els fills als centres educatius. En cas que es confirmi que darrere hi ha un adenovirus, la prevenció passa per les mesures que ja es prenen arran de la pandèmia: neteja de mans, tapar-se al tossir, netejar superfícies i “certa” distància social.
També demana un tracte “rigorós” de la informació per no contribuir a l’alarma social. “La gent s’ho ha passat molt malament i té molta por de tornar enrere”, manifesta.
