La mort d’un treballador, com el cas de Xavi Cayuela a l’empresa Cidac, és l’expressió més crua dels accidents laborals. Foto: Àlex Recolons/ACN
Encara avui dia ressonen les morts de Cornellà i de Mollet del Vallès de l’any 2021. El Xavi, un cornellanenc de 19 anys, va morir quan una màquina li va atrapar el braç. El Julián, un home de 59 anys, va caure d’una bastida mentre netejava els vidres de l’edifici de la brigada municipal de l’Ajuntament molletà.
Els morts a la feina són la cara més extrema dels accidents laborals. Durant l’any passat, segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, a la demarcació de Barcelona es van registrar 56.107 accidents durant la jornada laboral, dels quals 44 van ser mortals i 221 molt greus. En desplaçaments anant a la feina es van comptabilitzar 12.621 accidents, 113 dels quals greus i 13 mortals.
Aquestes dades converteixen la regió barcelonina en la primera en accidents i sinistralitat laboral de tot l’Estat en termes absoluts, només per darrere de la Comunitat de Madrid, que registra quasi 65.000 accidents en jornada laboral, 266 dels quals greus i 64 mortals.
En termes relatius, durant el 2021 a Barcelona es va produir un accident en jornada laboral per cada 101 habitants i un accident anant a la feina per cada 452 ciutadans. Aquestes xifres no són les més elevades de tot l’Estat, però superen la mitjana espanyola, de 110 i 882 habitants per accident, respectivament. Lluny queda, doncs, l’accident per cada 69 habitants d’Osca i no tan lluny l’accident en desplaçaments per cada 433 habitants de Madrid.
Alhora, la província de Barcelona supera de llarg les dades de la resta de demarcacions catalanes juntes. Set de cada 10 accidents i set de cada 10 morts es produeixen aquí.
En certa manera, aquestes xifres tenen a veure amb la presència d’indústria a la zona, un dels sectors on més accidents hi ha. Així mateix, si comparem el 2021 amb l’any anterior, veiem com els accidents han augmentat un 13% però les morts han disminuït un 14%.
La responsabilitat de l’administració
Mónica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO Catalunya, afirma que la tendència dels accidents laborals “no ha fet més que créixer des del 2013 per les successives reformes laborals del PP”. Per a ella, això s’evidencia en el fet que les normatives laborals han fet créixer la temporalitat. “Les persones que tenen un contracte temporal pateixen gairebé el doble d’accidents laborals que les que tenen un contracte indefinit”, explica Pérez.
Tanmateix, aquesta no és l’única responsabilitat de les administracions pel que fa als accidents laborals. “El marc normatiu fa que s’externalitzin els serveis de prevenció de riscos laborals. De fet, el 75% de les empreses no el tenen internalitzat, i això fa que la cultura de la seguretat quedi desdibuixada”, diu.
Així mateix, no sempre hi ha “recursos per controlar que es compleixin les normatives”. Pérez es refereix a la manca d’inspectors de treball per dur a terme controls.
La responsabilitat de les empreses
Però si parlem de responsabilitats, segons Òscar Murciano, de la CGT, cal assenyalar les mateixes empreses on es produeixen les morts o les lesions dels treballadors. “Els accidents no són com la pluja que cau de forma natural, sinó que són fruit de la deixadesa i de la poca responsabilitat”, explica el del sindicat llibertari. Per a ell, no són accidents sinó “una ruleta russa que va tocant als treballadors”.
De fet, tal com explica Pérez, les empreses que tenen implantat un pla de riscos laborals que impliqui una avaluació de les mancances i una aplicació de mesures per evitar-los són ben poques. “Només un 25% tenen plans de seguretat. Un 14% tenen plans d’higiene, un 11% apliquen mesures per a la salut ergonòmica dels treballadors i un 1% fan avaluacions i posen en marxa mesures psicosocials”, sentencia la de CCOO.
