L’obligació de dur mascareta continuarà vigent als centres de salut i als transports. Foto: Aina Martí/ACN
Aquest dimecres, i més de dos anys després –si bé és cert que ahir els alumnes de primària i de secundària ja no n’havien de dur a classe–, l’obligació de portar mascareta en espais tancats ja és història, a excepció dels transports públics i dels centres de salut.
Pel camí, la mascareta ha anat i vingut, i no es descarta que torni si la situació de la pandèmia canvia. De fet, el 23 de desembre passat, per combatre la propagació de la variant òmicron, el govern de Pedro Sánchez va tornar a fer obligatori el seu ús en espais a l’aire lliure, tot i la controvèrsia que la decisió va generar. Anteriorment, aquesta obligatorietat havia decaigut el juny de 2021.
És per tot això que cal preguntar-se si per fi es podrà dir adeu del tot a les mascaretes o si això d’avui només és un fins aviat.
Una mesura molt esperada
Tot i que finalment el Ministeri de Sanitat espanyol ha decidit retirar la mascareta a pràcticament la totalitat d’espais, la Conselleria de Salut catalana feia temps que reclamava la mesura. El 10 de març, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, demanava la retirada massiva de la mascareta als interiors i lamentava que aquesta mesura no s’hagués pres de forma gradual. A més, dues setmanes després, el mateix Argimon defensava que, en cas de rebrot, era viable fer “un pas enrere”. Alhora, el titular de Salut considerava que no hi havia raons per deixar aquesta decisió per a després de Setmana Santa.
En aquest sentit, el 25 de març el mateix Departament de la Generalitat anunciava que, en la nova etapa de combat contra el virus, centraria els seus esforços en les persones vulnerables. “Amb la situació epidemiològica actual, el control de la transmissió dels virus respiratoris passa ara per limitar l’exposició de les persones vulnerables”, afirmaven des de la Conselleria per afegir que es restringiria “l’aïllament i les quarantenes als àmbits vulnerables”.
Les dades de la covid, avui
És un bon moment per retirar la mascareta? El risc de rebrot a Catalunya se situava en els 196 punts els dies abans de Setmana Santa. Pel que fa a l’àrea metropolitana, és a Barcelona ciutat on es registrava una incidència més alta, amb 296 punts de risc de rebrot i una RT d’1,31. Alhora, del 9 a l’11 d’abril hi va haver, al territori de la capital catalana i la seva rodalia, 27 morts per la malaltia respiratòria.
Són xifres molt baixes que no es veien des del novembre de l’any passat. L’abril de 2021, per exemple, hi havia força més morts: una vintena al dia a tot el territori català.
Tot el que s’ha fet malament
Ara que ja no caldrà portar mascareta gairebé enlloc és un bon moment per analitzar les mesures dels dos últims anys. Això és el que el 10 de març va fer el Comitè Científic Assessor de la covid de la Generalitat en un document en el qual indicava quins eren els protocols a seguir en cas de futures pandèmies.
L’informe és interessant perquè planteja un fet que per a molts sembla ineludible. En un context de crisi climàtica cal assumir, com fan els experts, que les malalties massives han vingut per quedar-se i que en el futur veurem noves pandèmies.
Per altra banda, el document també és una esmena a la totalitat a moltes de les decisions sanitàries que s’han pres. D’aquesta manera, el comitè afirma que “la resposta inicial a la pandèmia no va ser tècnicament prou adequada, més aviat insuficient en recursos i poc coordinada”. En la mateixa línia, el grup d’experts considera que va haver-hi una “manca de lideratge explícit en salut pública” i una nul·la coordinació entre científics i polítics que va impedir que les decisions es prenguessin de forma transparent, precisa i comprensible.
A més, el document diu que “hi ha hagut mancances importants en salut pública” i considera que la constant “judicialització i politització partidista de les respostes, així com la pressió de determinats sectors econòmics, han estat una barrera” per a l’efectivitat de les mesures que s’han pres.
El contundent document, entre altres, denuncia la debilitat del lideratge, que ha fet perdre l’oportunitat de “definir i implementar projectes de recerca estratègics i valuosos en l’àmbit internacional”, i afirma que els missatges a la ciutadania no s’han fet amb la transparència adequada, i que això ha generat desconfiança.
