La població gitana fa 200 anys que viu al barri de Gràcia de Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona
Aquest divendres se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. Malauradament, cada celebració anual de l’ètnia romaní queda embrutada per la discriminació i la persecució que viu aquest poble mil·lenari.
L’Olga era una nena gitana grega que va passar-se hores agonitzant quan la porta metàl·lica d’una fàbrica de la localitat de Keratsini va atrapar-la. Tot i que alguns treballadors van veure el seu patiment, no la van socórrer i va acabar morint.
Durant la pandèmia, Amnistia Internacional va denunciar que, a Bulgària, barris sencers de població gitana van ser confinats. No s’hi deixava entrar ni sortir ningú. La policia hi enviava drons per comprovar la temperatura corporal de la població i des de l’aire ruixava aquests barris amb productes desinfectants.
Stanislav Tomáš va ser assassinat per un policia el 19 de juny de 2021 a la República Txeca. L’home va ser anomenat el George Floyd gitano perquè va morir amb el genoll de l’agent al coll i cridant que no podia respirar.
A Eslovàquia hi ha nens gitanos que són obligats a anar a escoles per a infants amb discapacitat.
A la frontera ucraïnesa hi ha serveis d’ajuda humanitària que no volen donar suport a la població gitana que fuig de la guerra.
Quan Ricard Valentí, president de l’Associació de Gitanos de Gràcia, a Barcelona, i Juan Rojas, secretari de l’organització, comencen a relatar casos d’agressions a la seva ètnia poden estar-s’hi estona i no parar. “A l’Estat espanyol hi ha la mateixa discriminació que a tota Europa, potser una mica més subterrània”, diu Valentí. “La diferència és que aquí pots denunciar-ho a l’Oficina per la No Discriminació i hi ha la Fiscalia de delictes d’odi”, afegeix.
Casos com el d’Eleazar García confirmen les paraules de Valentí. Aquest jove de 33 anys tenia un 75% de discapacitat psíquica i va morir el 8 de setembre de 2019 a l’estadi del Molinón, a Gijón, quan anava a veure un partit de futbol. Va sortir del recinte per comprar menjar i, en tornar, va ser reduït i colpejat pels guàrdies de seguretat perquè s’havia oblidat l’entrada. El cas, com tants altres, ha quedat arxivat.
De quatre menes
La discriminació que viu el poble gitano té una altra cara menys espectacular. Una discriminació invisible que funciona cada dia de l’any. Segons explica Valentí, “n’hi ha bàsicament de quatre menes: a l’escola, al món laboral, amb l’habitatge i amb la salut”.
“Quan vas a buscar feina i veuen que et dius Heredia, Montoya, Vargas o Batista de cognom o tens un color determinat de pell, el teu currículum, per molts estudis que tinguis, va a la brossa”, afirma. “Et diuen que no compleixes el perfil o que no ets el que busquen”, detalla Rojas.
Per altra banda, quan un gitano intenta llogar un pis és probable que tingui problemes per fer-ho. Pel que fa a la salut, segons Valentí, hi ha metges i personal d’infermeria que “s’esgarrifen quan veuen un gitano perquè tenen por que la sala s’ompli de gitanos, i es pensen que si tracten malament el gitano els passarà alguna cosa… Que és liarà amb la família”.
En l’educació, la discriminació també és evident. Miguel Ángel Franconetti, secretari de la Fundació Pere Closa, una entitat que vetlla per la promoció i la formació dels gitanos a Catalunya, recorda que “fins a l’any 80 els infants gitanos no anaven a l’escola”. Per a ell, en aquest àmbit ja hi ha mostres de certa millora, però encara costa fer entendre que “els alumnes gitanos de Sant Roc o de la Mina no tenen els mateixos punts de partida que la resta de la classe, ja que venen d’entorns molt durs”.
A més, Franconetti considera que no s’ha de “treballar per la integració dels alumnes, sinó per la inclusió”. “No s’ha de treballar contra l’absentisme, sinó per l’èxit de l’alumnat gitano”, considera.
Potser a l’escola, tal com afirma Valentí, cal que Catalunya assumeixi que la seva cultura té molt a veure amb el poble gitano. “Xaval, calés, jalar, sobar… La societat espanyola ens ha robat la cultura i caldria que ens la tornés… Rosalía no canta flamenc ni Estopa fa rumba catalana”, diu per afegir que “tothom pot cantar el que vulgui, però cal respectar la història”.
Antigitanisme a la metròpoli
La Mina, Sant Roc, la Florida o Sant Cosme. Els barris de l’àrea metropolitana on viuen famílies gitanes normalment se situen als marges de Barcelona o d’altres ciutats de la rodalia.
“L’urbanisme és el primer factor de discriminació del poble gitano”, afirma Franconetti. Allà és on comencen els processos de segregació. Per a Rojas, aquest fenomen succeeix perquè “Barcelona mai va obrir les portes al poble gitano i el va enviar a viure en xaboles al Camp de la Bota o al Somorrostro”.
Les coses van canviar amb els Jocs Olímpics. Aleshores, molta població gitana de Barcelona va ser reubicada en barris perifèrics. “Els barris de Gràcia, Hostafrancs i el Raval són una excepció”, diu Valentí. Malauradament, aquestes excepcions també estan morint. Cada vegada són més els gitanos que han d’abandonar els barris on han viscut “durant 200 anys” per anar a noves perifèries com Ciutat Meridiana o Torre Baró.
L’ascens de l’extrema dreta
En els darrers temps una nova amenaça ha alertat el poble gitano. L’auge de l’extrema dreta a Europa i també a Catalunya preocupa. “Si Vox arribés al poder, podria fer coses que fins ara no s’havien fet, com per exemple un cens de la població gitana”, diu Rojas.
Comptabilitzar quantes persones d’ètnia gitana hi ha a Espanya és il·legal, però en altres països del continent aquesta mesura s’aplica i crea ciutadans de primera i de segona. “Sabem el que passa quan arriba l’extrema dreta. Ja ho hem vist en el passat. No tenim por, però sí que ens preocupa”, sentencia Valentí.
