En les dues darreres dècades ha augmentat la població estacional, com els turistes. Foto: Blanca Blay/ACN
El 1970, en plena era de l’anomenat baby boom, Barcelona tenia 1,74 milions d’habitants. Mig segle després, quan la xifra de població a les ciutats ha superat la de les persones que viuen al camp a tot el món per primera vegada a la història, a la capital catalana hi ha 108.000 ciutadans menys. Un 8% menys de població.
Com és possible aquesta davallada? En un període en què Catalunya ha sumat 2,5 milions de persones, per què Barcelona ha perdut pes demogràfic?
La resposta a aquestes preguntes cal anar-la a buscar a la rodalia de la ciutat. A l’àrea metropolitana de Barcelona, el nombre d’habitants ha augmentat un 20%. De la mateixa manera, a la regió metropolitana aquest augment ha estat del 37%, i a la demarcació de Barcelona del 45%.
Una ciutat on viure-hi es fa difícil
No hi ha un sol motiu que expliqui el decreixement de població a Barcelona. Per començar, caldrà parlar de la mida dels pisos: són petits i tenen 78 metres quadrats de mitjana. A Madrid, per exemple, i segons dades de l’Observatori Municipal d’Habitatge de la capital espanyola, aquesta xifra s’eleva fins als 98 metres quadrats.
Tanmateix, val a dir que a Barcelona les xifres de superfície varien molt per districtes. Mentre que a Sarrià-Sant Gervasi la mitjana és de 109 metres quadrats, a Nou Barris és de 65.
Tot això fa que la ciutat catalana sigui un indret molt adequat per al jovent, però on les famílies ho tenen més difícil per viure-hi. “Hi venen molts joves, sovint compartint pis i per estudiar, però quan es fan grans i tenen criatures busquen altres indrets, perquè a la capital catalana els pisos són, per norma, petits”, afirma Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics – CERCA.
Això ha fet néixer barris sencers a la metròpoli que atrauen les famílies joves. En són exemple Volpelleres, a Sant Cugat, o Mas Lluí, a Sant Just Desvern. “Només que un municipi tingui una mínima política d’habitatge social ja atrau molta gent, i un dels problemes de Barcelona és que no té habitatge d’aquesta mena”, considera Miret.
Per altra banda, i segons relata, un altre fet que determina la baixada de població és l’envelliment que hi ha en alguns barris de Barcelona. De fet, la mitjana d’edat a la ciutat ha passat dels 42 anys el 1996 als 44 el 2019. “Hi ha qui va comprar pisos als anys 70 quan era més senzill fer-ho i que ara s’ha fet gran”, explica Miret. L’expert en demografia afegeix que, “a Catalunya, veiem com l’herència d’aquests pisos està passant dels avis als nets, saltant-se una generació”. Per tant, caldrà veure si és aquest nou grup de població el que farà augmentar el nombre d’habitants de Barcelona.
Finalment, podem citar un altre element que fa que la xifra de població a Barcelona hagi disminuït. En les dues darreres dècades ha augmentat la població estacional, és a dir, els turistes o les persones que van a viure a Barcelona durant una temporada, però que no acaben empadronant-s’hi.
Si el 2002 hi havia 4,8 milions de persones que passaven per la ciutat de forma esporàdica, el 2019, abans de la crisi, aquesta xifra va augmentar fins als 17,5 milions de persones. La ciutat ha hagut d’absorbir aquesta població destintant-hi immobles com pisos turístics, que fan cada vegada més difícil trobar un lloc on viure per a qui ha nascut a la ciutat.
Breu història de la demografia barcelonina
Barcelona i la seva rodalia més propera, és a dir, ciutats com Cornellà, Badalona o l’Hospitalet, van arribar al seu màxim de població l’any 1980. Va ser a partir d’aleshores i durant la dècada dels noranta que la població de la capital va anar minvant de forma lenta, gairebé imperceptible.
La ciutat i la seva rodalia més propera havien arribat al seu màxim demogràfic en gran part gràcies a les migracions dels seixanta i a les persones nascudes durant el baby boom. Malgrat això, els fills d’aquella època van haver de buscar-se la vida fora de la zona, en municipis de la primera corona com Sabadell, Terrassa o Granollers.
Amb el canvi de mil·lenni es va apreciar un creixement lleu de població a Barcelona. Tal com explica Miret, “en aquells anys es va produir un nou procés migratori”, en aquest cas de persones vingudes d’arreu del món.
Des de l’any 2000, quan la ciutat va arribar als 1,5 milions d’habitants –el mínim en el darrer mig segle–, fins al 2008 es va produir una recuperació de població que es va veure truncada per la crisi econòmica.
No va ser fins al 2013 que la dinàmica positiva va tornar. Però ara, una altra crisi, en aquest cas la de la pandèmia, ha frenat el creixement de població a Barcelona. “Hi ha persones que han decidit marxar de la ciutat a conseqüència del confinament”, explica Miret. “De fet, només cal veure com hi ha qui, literalment, fuig de les ciutats els divendres per entendre la visió que en tenen”, afegeix.
Així doncs, després d’un creixement de població en els darrers temps, el nombre d’habitants ha tornat a caure. Concretament, en 27.000 entre l’any 2020 i el 2021.
