L’Ajuntament de Barcelona nega que la Guàrdia Urbana faci identificacions per perfil ètnic. Foto: Arxiu
De totes les denúncies per discriminació que va rebre SOS Racisme el 2021 i que tenen a veure amb els cossos de seguretat a Catalunya, en més de la meitat hi havia implicat un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). Així ho recull l’organització antiracista en el seu últim informe. Pel que fa a la resta de cossos, un 12% de les denúncies feia referència a altres policies locals catalanes i un 25% als Mossos d’Esquadra. Un 4% de les situacions tenien a veure amb la Guàrdia Civil, un 4% amb la Policia Nacional i un altre 4% amb la policia portuària.
Des de SOS Racisme, però, no volen treure conclusions precipitades d’unes dades que semblarien indicar que a la GUB hi ha un problema de discriminacions ètniques més accentuat que a la resta de cossos de seguretat. “Tenim la seu a Barcelona i més capacitat de detectar situacions aquí”, expliquen des de l’organització antiracista. A més, afegeixen que les competències de les policies analitzades són diferents, i en el cas de la Guàrdia Urbana la funció de patrullatge de carrer fa que tingui més contacte amb persones racialitzades. És per tot això que des de SOS Racisme demanen més dades, tant de la GUB com de la resta de policies, per saber si l’excés de denúncies a Barcelona té a veure amb el cos o amb altres factors.
Més enllà de les xifres
De què parlem quan ens referim a situacions de discriminació de les forces de l’ordre? Dels nous casos identificats per SOS Racisme, més de la meitat eren persones a les quals les havien parat pel carrer simplement pel seu color de pell, el que s’anomena identificacions per perfil ètnic. Una de cada quatre denúncies tenia a veure amb tractes abusius, un 12% amb creació d’atestats que les persones denunciades afirmen que són falsos i el 8% amb identificacions de joves migrants.
D’altra banda, quan es tracta de denúncies per discriminació, la majoria són fetes per homes. Dels nous casos, només en quatre de cada 100 hi ha dones implicades.
Identificacions per perfil ètnic
De cada 100 persones estrangeres, la policia en para 20. De cada 100 persones amb nacionalitat espanyola, la policia en para menys de 3. Per tant, una persona estrangera té set vegades més possibilitats de ser aturada al carrer per un agent de l’ordre.
“La majoria de casos de discriminació racista de la policia comencen amb un acte de perfilació racial que després pot degenerar en una vulneració de drets”, expliquen des de SOS Racisme. Les persones no blanques són aturades sense motiu aparent i és aleshores quan es produeixen casos d’agressions, maltractaments o revisions de mòbil sense que hi hagi cap prova delictiva. Segons relaten des de l’entitat, “és recurrent que la policia aturi les persones racialitzades dient: ‘Aquí fa pudor de marihuana'”. Després comença el calvari.
Alhora, l’organització assenyala que durant els moments àlgids de la pandèmia, la mascareta i els confinaments van ser utilitzats com a excuses per fer identificacions per perfil racial.
Casos concrets
Les xifres emmascaren una realitat d’allò més dura per a qui la pateix. És el cas del Carlos (nom fictici), un noi equatorià que passejava amb unes amigues per un parc. Allà també hi havia un grup de persones de Llatinoamèrica jugant a voleibol. “Va arribar la policia i va identificar tot el grup, i a ell el van anar apartant de les seves dues amigues dient-li que també estava jugant a voleibol”, relaten des de SOS Racisme. El Carlos va acabar denunciat per reunió il·legal en el marc de les lleis sanitàries de la covid. Les amigues del noi no van tenir cap sanció.
“Tenim el cas d’un jove d’origen nigerià que actualment està sent investigant per afers interns de la Guàrdia Urbana”, diuen des de SOS Racisme. En aquesta ocasió, la policia va fer servir el pretext de l’olor de marihuana per parar-lo i revisar-li el mòbil. “El noi es va començar a trobar malament durant la detenció a un carrer de Ciutat Vella i va sol·licitar assistència mèdica, però els agents, en dues ocasions, van negar-li dient que estava fingint que no es trobava bé”, denuncia l’entitat. Finalment, va acabar arribant una ambulància al lloc dels fets. El noi tenia la covid i va estar uns dies ingressat.
Què hi diu la Guàrdia Urbana?
En declaracions al Línia, fonts de l’Ajuntament de Barcelona no entren a valorar les dades de SOS Racisme però neguen de forma rotunda les acusacions al cos. El consistori afirma que des de la GUB no es fan identificacions per perfil ètnic.
Davant d’aquestes declaracions, des de SOS Racisme demanen a l’Ajuntament que faci públiques les dades que demostrin que no es para més les persones racialitzades. A més, des de l’organització antiracista lamenten la posició hermètica del consistori. “L’Ajuntament de Barcelona és un dels que més nega el racisme als cossos policials, i quan n’hi ha casos demostrats s’excusa dient que són fets aïllats”, assenyala SOS Racisme. “En altres cossos com el dels Mossos d’Esquadra hi ha esforços, tot i que tímids, per debatre el tema, però a Barcelona ni tan sols es vol abordar”, conclou.
