Aquest dilluns el centre de Barcelona ha viscut una manifestació contra el racisme. Foto: Carola López/ACN
Parlar sobre la situació del racisme a casa nostra és complicat. Ha augmentat? Ha disminuït? Les persones racialitzades denuncien més ara que abans? Els col·lectius de lluita contra el racisme tenen més força avui dia?
Per intentar respondre aquestes preguntes, i coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, SOS Racisme ha presentat aquest dilluns el seu informe anual. Així mateix, a la tarda, el centre de Barcelona ha viscut una concentració contra el racisme.
En total, durant el 2021 l’organització ha atès 648 persones arreu de Catalunya. D’aquestes, 474 són casos nous que van arribar l’any passat a l’entitat. Això suposa un increment de les noves denúncies del 83% respecte del 2019 i del 2020, quan SOS Racisme va fer seguiment de menys de 200 casos per any.
L’organització assenyala que, de totes aquestes noves situacions, el 70% podien ser denunciades de forma legal. Amb tot, les persones que han patit violència racista no sempre volen o poden iniciar una via d’aquesta mena. “Hi ha diferents motius que ho expliquen, com per exemple la por dels denunciants o la banalització de les administracions davant de les discriminacions racistes”, afirma el col·lectiu. Això fa que només el 27% de les situacions ateses per SOS Racisme a Catalunya hagin estat denunciades el 2021, i suposa una davallada notable en relació amb el 2019 i el 2020, quan respectivament es denunciaven el 69% i el 54% dels casos.
Segons detallen des de l’organització, en gran part aquest context de creixement del racisme té a veure amb una presència més gran dels discursos discriminatoris contra les persones racialitzades en mitjans de comunicació i en partits polítics de l’extrema dreta. “És un peix que es mossega la cua: com més presència tenen aquests partits, més racisme, i com més racisme, més presència tenen”, afirma el col·lectiu.
De quina mena de situacions parlem?
La majoria de situacions de racisme que es van produir l’any passat van ser agressions entre particulars. Una de cada quatre van tenir lloc en aquest àmbit. “Moltes vegades són situacions entre veïns, en les quals la persona afectada acumula tres anys convivint amb agressions racistes i ja no aguanta més”, lamenten des de l’organisme. “Les administracions ho redueixen a un tema de violència domèstica”, afegeixen.
És en aquest apartat on SOS Racisme parla d’un augment més gran de vulneracions, ja que el 2017 només una de cada 10 situacions de racisme que el col·lectiu atenia era d’aquesta mena.
A la llista les segueixen les agressions que tenen a veure amb els drets socials. Una de cada cinc situacions ateses per SOS Racisme són, per exemple, casos en què empreses o particulars no volen llogar un pis a una persona racialitzada. Això suposa vulnerar el dret a l’habitatge.
També una de cada cinc situacions tenen a veure amb els cossos de seguretat públics. En aquest cas són freqüents les identificacions per perfil racial que, en paraules de SOS Racisme, “han augmentat en el context de pandèmia”. Alhora, el problema té un fort impacte en l’àmbit barceloní, ja que de tots els casos atesos per l’entitat, el 52% impliquen la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Qui denuncia?
Les persones que viuen en una situació d’irregularitat administrativa són les que més difícil ho tenen per denunciar. La por que els genera anar a les institucions i el racisme dels òrgans públics són els motius d’aquesta “infradenúncia”.
Només el 12% de les denúncies són d’homes i dones que no tenen la seva situació legal normalitzada. És per això que a SOS Racisme la majoria de denúncies (45%) són de persones racialitzades amb nacionalitat espanyola i de persones estrangeres amb la situació regularitzada (32%).
Aquestes xifres posen sobre la taula un fet preocupant: la discriminació que visualitza SOS Racisme és només “la punta de l’iceberg”.
