Els primers anys de vida dels infants són crucials, ja que es determina el desenvolupament del seu cervell. Foto: Casal dels Infants
Dos nens neixen al centre de Barcelona. Un dels nadons passa els primers anys de la seva vida a Ripollet i l’altre ho fa a Sant Cugat. El primer, en una família amb una renda baixa. El segon, en un entorn benestant. Podríem pensar que les diferències entre els dos infants es començaran a veure quan creixin. Potser un tindrà més regals que l’altre per Nadal. Potser un sabrà què vol dir tenir fred a casa abans que l’altre. Potser, en el futur, un podrà anar a la universitat i l’altre no. De totes maneres, les diferències entre la vida dels dos nens començaran a fer-se evidents des del primer instant en què abandonin l’hospital.
Això és el que posa damunt la taula un estudi del Casal dels Infants titulat Petita infància, grans desigualtats. Segons expliquen des de l’organisme, els primers anys de vida són crucials, ja que determinen el desenvolupament del cervell i el comportament dels infants.
En aquest sentit, la investigació denota que poder anar a l’escola bressol és molt beneficiós per als nens i nenes. En un context en què l’educació dels 0 als 2 anys va haver de tancar com va passar durant el confinament, el Casal va veure que en famílies que havien de continuar treballant i no podien fer la seva feina a distància “la manca d’estímuls feia que els infants desenvolupessin menys tonificació muscular”.
De la mateixa manera, moltes famílies que no tenen temps per ocupar-se dels seus fills per les seves condicions econòmiques fan que els infants passin molt de temps estirats. “Hem vist nens i nenes amb la part posterior del crani plana perquè passen moltes hores en posició horitzontal”, lamenten des del Casal. En part, això també passa perquè els pisos on viuen les famílies que tenen menys ingressos acostumen a ser petits, i en “infrahabitatges” no es poden destinar espais als jocs dels nens.
“Les escoles bressol no són espais per a la conciliació de la vida familiar, sinó un dret dels infants. I, a més, per a les poblacions migrades, sovint les més desafavorides, són espais perquè els nens i nenes aprenguin el català”, assevera el Casal.
La situació actual a les escoles bressol
Tot i que la llei estableix que les institucions han d’oferir educació universal per a tots els infants, si ens centrem en l’etapa dels 0 als 2 anys aquesta premissa no es compleix. De fet, a Barcelona les famílies en extrema vulnerabilitat que volen que els seus fills vagin a una escola bressol pública han de pagar, com a mínim, 30 euros al mes sense incloure-hi els àpats. Pot semblar poc, però per a una economia domèstica al límit és una fortuna.
Així mateix, el Govern va anunciar a finals de setembre que a partir del curs que ve P2 serà gratuït, però la mesura encara no s’ha concretat.
Per ara, i segons denuncia el Casal dels Infants, “entre el 2008 i el 2019 es va fer un 88% d’inversió menys en escoles bressol”. Segons l’entitat, si el nombre d’infants en aquesta etapa educativa no ha minvat de forma dràstica és gràcies al descens de la natalitat a Catalunya. “No s’ha aprofitat la situació per invertir en una escola bressol universal”, considera el Casal.
Tot això fa que els infants de famílies amb pocs recursos no tinguin accés a l’educació primerenca. “Dels més desafavorits o amb necessitats especials, el Departament d’Educació només en detecta un 1% a l’escola bressol”, expliquen des de l’organisme que vetlla pels nens i nenes.
Desigualtats entre municipis
No a tots els municipis metropolitans l’escolarització dels 0 als 2 anys és igual. En indrets com Ripollet, només el 16% dels nens i nenes d’aquesta edat va a l’escola bressol. Un 11% ho fa a la pública i un 5% a la privada. En altres localitats amb rendes baixes passa el mateix. A Santa Coloma, la taxa d’escolarització és del 26%; a Sant Adrià, del 28%; i a Cornellà, del 30%. En aquests municipis, la presència de l’escola bressol privada és molt baixa. Amb l’excepció de Sant Adrià (13%), als altres indrets amb prou feines ronda el 6%.
A l’extrem contrari hi trobem ciutats com Esplugues (62% d’escolarització dels infants), Sant Cugat (56%) o Sant Joan Despí (50%). Aquí, la presència de l’escola bressol privada és divergent. A Sant Cugat, el 40% dels infants hi va; a Esplugues, el 30%; i a Sant Joan, només el 2%.
A ulls del Casal, aquesta situació té a veure amb dos factors: l’atur i la renda. Com més atur i menys renda als municipis, menys infants van als centres educatius dels 0 als 2 anys.
