Sergi Tubert, aler pivot del CB Roser. Foto cedida
Hi ha objectes que ens canvien la vida. “Segur que fa més de 50 anys que l’avi Eduard va penjar la cistella a la paret del jardí. Sí… Perquè el tiet, l’Eduard Sabater, exjugador de la Lliga ACB al Bàsquet Manresa o al Club Baloncesto Peñas Huesca, va fer allà els seus primers tirs”, confessa, emocionat, Sergi Tubert (Barcelona, 1991), aler pivot del CB Roser.
Malgrat que el pas dels anys hagi desgastat el tauler i el cèrcol, la cistella conserva la seva essència: és un tresor familiar. Un dia, “per casualitat”, el petit Sergi va començar a llançar a la cistella. “Suposo que els meus pares em van veure tan content que per això em van preguntar si em venia de gust tornar al bàsquet”, recorda l’entrevistat, que, anys abans, havia estat un curs a l’escoleta del CB Sant Josep amb el Ricard, el seu germà bessó. “A cap dels dos ens va agradar…”, reconeix, divertit, el badaloní.
Joan Gavaldà
A Tubert la cistella de l’avi Eduard li va fer veure el bàsquet amb uns altres ulls i s’hi va enamorar en la seva segona etapa al CB Sant Josep. Hi va estar dels 8 als 22 anys i, després d’una temporada amb molt pocs minuts, va marxar a l’AE Badalonès “per jugar amb els amics de tota la vida”. L’equip, però, es va desfer l’any següent perquè els seus companys tenien altres prioritats. L’entrevistat es va quedar sense projecte… Fins que el seu amic Joan Gavaldà li va proposar que fitxés pel CB Roser. “Hi vaig anar sense cap mena d’expectativa i hi porto 8 anys. [Riu]. És una família que no deixa de regalar-me grans amistats”, explica, orgullós.
Per a Tubert, el bàsquet va més enllà dels entrenaments i de la competició, és anar a sopar amb l’equip després del partit i establir vincles reals amb els companys. És patir, gaudir i lluitar plegats. Després del triomf del 5 de març contra el SESE (70-86), el grup ha agafat oxigen perquè ha trencat una ratxa de cinc derrotes consecutives i veu molt més a prop la permanència a la Lliga EBA. L’altra gran notícia del matx va ser la reaparició de l’aler pivot badaloní, després de més de dos mesos allunyat de les pistes per una mononucleosi. “A la roda d’escalfament el Juan Hereza em va dir que seria titular. Confia molt en mi”, agraeix Tubert, que en 18 minuts va aportar dos punts, quatre rebots i els seus intangibles.
“Feina invisible”
“Soc un aler pivot que fa molta feina invisible”, es retrata. Té moltes ganes que sigui dissabte per jugar contra el CB Tarragona, “un planter impressionant i un dels dos millors del nostre grup juntament amb el CB Salou”. “Ara encara són més perillosos perquè han fitxat Ferran Torres i Dani Fernández, que ha tornat a l’entitat. Malgrat que serà un partit molt difícil, sabem que a la primera volta els vam plantar cara fins als últims dos minuts i amb moltes baixes”, amplia, ambiciós, Tubert.
