En el cas de les dones amb càrrecs directius les situacions d’assetjament són encara més nombroses. Foto: Pexels
Feia un any que treballava en un restaurant quan l’empresa va contractar un nou cambrer. El noi es va obsessionar amb ella. Sempre intentava que es quedessin a soles i li deia que sense roba estaria més guapa. Alguna vegada l’havia tancat al magatzem per fer-li propostes sexuals. Quan la noia va posar el cas damunt la taula, els companys li van donar l’esquena i l’empresa la va acomiadar. Malgrat això, ella va decidir plantar cara i a través de la via judicial la companyia va haver de readmetre-la.
Aquest cas, explicat per CCOO –que no ha volgut donar noms–, és un dels molts que passen habitualment al món laboral. Així ho demostren les xifres. Segons l’enquesta de la Fundamental Right Agency de la Unió Europea, una de cada dues dones europees patirà una situació d’aquesta mena a la feina al llarg de la seva vida. En el cas de les dones que ocupen càrrecs directius la xifra encara és més elevada: tres de cada quatre.
Dit d’una altra manera: la meitat de les dones que coneixem, almenys una vegada durant la seva carrera professional han estat o seran diana de comentaris o mirades obscenes per part dels seus companys, víctimes de la difusió de rumors sobre la seva vida sexual, han rebut o rebran pressions per practicar sexe no desitjat o han hagut o hauran de fer front a tocaments o arraconaments.
Com passa amb l’estudi de la Fundamental Right Agency, que data de l’any 2014, a Catalunya les dades d’assetjament sexual també estan força desfasades. Aquí sabem que un 12% de les treballadores pateixen assetjament anualment. Ho diu l’última Enquesta de Violència Masclista a Catalunya feta l’any 2016. També sabem que només un 8% ho acaben denunciat.
El poder de l’agressor
No sempre les dones tenen valor per denunciar aquestes situacions com ho va fer la treballadora del restaurant. Des de CCOO relaten un altre cas en el qual l’assetjador va estar durant cinc anys fent passar un infern a una dona. Ell era el seu superior i ella només va poder afrontar la situació quan la va abraçar i li va llepar l’orella.
En molts casos, l’assetjador troba en la jerarquia laboral la seva eina per poder controlar la víctima. Segons les xifres de l’Enquesta de Violència Masclista a Catalunya del Departament d’Interior, la majoria d’assetjadors sexuals o per raó de sexe tenen una posició de superioritat respecte a la persona assetjada. El 66,8% són caps, el 33,5% són companys i el 8,4% clients o usuaris.
De fet, segons l’Institut Català de la Dona, la majoria de casos d’assetjament sexual es produeixen en treballadores que no tenen contracte. És per això que les dones que treballen a les llars –sovint migrades i en situació d’irregularitat– són les que pitjor ho tenen.
Un estudi de la Fundació Josep Irla revela que el 41% de les dones que treballen en aquest àmbit han estat víctimes d’insinuacions, proposicions o comentaris de caràcter sexual, i un 28% han estat objecte de tocaments o apropaments excessius. A més, el 10% diuen haver rebut peticions per tenir relacions sexuals i un altre 10% afirmen que han abusat sexualment d’elles.
Encara més freqüent
L’assetjament sexual és la punta de l’iceberg del masclisme a la feina. En aquest sentit, si parlem de l’anomenat assetjament per raó de sexe, les xifres són encara més contundents. Gairebé set de cada 10 catalanes han estat discriminades respecte als homes en matèria de salaris, de valoració professional i d’ascensos o han patit manques de respecte personal pel fet de ser dones.
A la metròpoli, per exemple, la diferència entre el sou dels homes i el de les dones se situa al voltant del 20%. Segons dades de l’AMB, tot i que hi ha una “disminució progressiva de la diferència salarial mitjana entre dones i homes” respecte de l’any 2010, el salari mitjà anual per a ells es troba en els 32.281 euros, mentre que per a elles és de 25.913 euros.
