Destrosses provocades per un atac rus contra un bloc de 10 plants de pisos a Kíev. Foto: Ministeri de l’Interior d’Ucraïna
La guerra a Ucraïna és un fet i les forces russes ja han entrat a la capital, Kíev, segons ha informat el govern del país. El ministeri de Defensa ucraïnès ha confirmat que les tropes són al districte d’Obolon, a uns 10 kilòmetres del centre de la ciutat. Tot i que l’entrada de tropes a la capital ucraïnesa no ha estat fins aquest matí, al llarg de tota la nit la ciutat ha patit diversos bombardejos. Per ara, el govern ucraïnès ha confirmat almenys 137 morts i centenars de ferits, però les xifres podrien ser molt més altes, ja que els atacs han continuat durant la nit i matinada.
Barcelona, “ciutat de pau”
L’Ajuntament de Barcelona ha condemnat “enèrgicament” aquest divendres la invasió militar a Ucraïna i ha reclamat la retirada “immediata” de les tropes russes. Així ho recull una declaració institucional que ha llegit l’alcaldessa Ada Colau, acompanyada de tots els regidors del consistori, en un acte solemne al Saló de Cent, poc abans de l’inici del plenari municipal. Barcelona ha assegurat que la invasió militar és “una violació flagrant dels drets humans i el dret internacional que té greus conseqüències” i ha de comportar assumpció de responsabilitats. Colau també ha reclamat la fi de les hostilitats i ha fet una crida al diàleg per treballar “amb celeritat” i per trobar una solució diplomàtica que acabi amb la invasió i el patiment.
El consistori també ha mostrat el seu suport a la resposta de la Unió Europea en defensa “de la pau i els valors democràtics”. “Barcelona és una ciutat de pau que sempre ha dit ‘no’ a la guerra”, ha afirmat Colau. D’altra banda, l’alcaldessa s’ha solidaritzat amb la població ucraïnesa i envia “escalf” a la comunitat que viu a Barcelona.
L’alcaldessa Ada Colau ha llegit una declaració des del Saló de Cent, acompanyada de tots els regidors. Foto: Blanca Blay/ACN
Sancions contra Rússia
Mentrestant, els EUA, la UE i el Regne Unit han anunciat en les últimes hores sancions dures contra Rússia, especialment dissenyades per aïllar Moscou a nivell econòmic, financer i tecnològic. Malgrat això, des de Kíev el govern avisa que no és suficient i que Putin segueix endavant amb els atacs.
La Unió Europea prepara de forma “urgent” un tercer paquet de sancions contra Rússia per la invasió d’Ucraïna. Després de parlar amb el president ucraïnès Volodímir Zelensky, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha confirmat que estan preparant noves represàlies, ja que “les forces russes continuen atacant Kíev”. “Demano al Kremlin que aturi la violència”, ha dit. A més, Michel ha instat la comunitat internacional a “mobilitzar-se immediatament per “protegir el dret internacional.
Els líders europeus han donat ja aquest divendres de matinada llum verda al segon paquet de sancions econòmiques contra Rússia, que afectaran el sector de les finances, l’energia, el transport, el control d’exportacions, el finançament d’exportacions i la política de visats. Segons el ministre d’Economia i Finances francès, Bruno Le Mair, l’opció d’excloure Rússia del sistema Swift “està sobre la taula” com “un dels últims recursos” per sancionar el règim de Vladímir Putin.
Espanya no enviarà tropes
Per la seva banda, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han descartat l’enviament de tropes espanyoles a Ucraïna. En una entrevista a TVE, Robles ha assegurat que “no hi haurà tropes a Ucraïna perquè no hi poden ser”. “La posició d’Espanya com a membre de l’OTAN serà sempre seguir apostant per la diplomàcia”, ha dit. La titular de Defensa ha assegurat que l’actuació que puguin tenir serà només de “caràcter estabilitzador i defensiu”. Per la seva banda, Albares ha defensat a la Cope que els aliats occidentals faran “tot el que estigui en la seva mà” per garantir el manteniment de l’ordre europeu “de pau” i ha argumentat que el cost de la “inacció” seria “superior” al que puguin tenir les sancions.
El titular d’Exteriors ha explicat que es prendran mesures compensatòries des de la UE per pal·liar les conseqüències de les sancions econòmiques a Rússia i que l’OTAN reforçarà el seu flanc est. “Estem tots units, coordinant-nos”, ha remarcat.
El preu del gas i el petroli
També s’ha pronunciat la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, qui ha emplaçat aquest divendres als socis de la UE a impulsar una “reforma decidida de les normes de la UE en l’àmbit de l’energia” per “assegurar que l’alça dels preus del gas i del petroli als mercats internacionals” fruit de l’agressió russa sobre Ucraïna “no contamina el preu de l’electricitat”. Es tracta, segons Calviño, d’articular mecanismes perquè aquest increment “no tingui una repercussió negativa sobre el benestar i la renda de les famílies i les empreses europees”.
La ministra ha recordat que l’increment del preu del gas i del petroli “està contaminant el conjunt dels mercats d’electricitat majoristes”. “Creiem que aquesta situació ha de ser corregida i, per tant, a la reunió reforçaré aquest missatge perquè ens assegurem que el marc normatiu comunitari ens permet tenir instruments per amortir l’impacte negatiu sobre les famílies i empreses europees”, perquè la situació actual “està suposat una transferència de rendes precisament a Rússia, que està agredint l’essència dels valors de la Unió Europea”.
En aquesta línia, el ministre de Finances alemany, Christian Lindner, ha assegurat que la Unió Europea serà “capaç de protegir l’economia de l’augment d’inflació” per la guerra a Ucraïna. “També hi haurà conseqüències per al sector financer, però estem preparats”, ha afirmat a la seva arribada a la reunió dels ministres d’Economia i Finances de la UE, que aquest divendres aborden les repercussions econòmiques de la invasió russa d’Ucraïna per al club europeu.
Fugir per “buscar seguretat”
Aquest matí s’està evacuant l’ambaixadora d’Espanya a Kíev amb la resta de personal que quedava a l’ambaixada, així com amb un centenar de persones de nacionalitat espanyola. El ministre d’Exteriors ha explicat que a la capital ucraïnesa “ja no es donen les condicions mínimes de seguretat”.
L’organització de l’ONU per als refugiats (ACNUR) ha emès un comunicat aquest dijous on mostra la seva “preocupació” pel “ràpid deteriorament” de la situació i l’acció militar en curs a Ucraïna. ACNUR adverteix que les conseqüències humanitàries sobre les poblacions civils seran “devastadores”. “No hi ha guanyadors a la guerra, però innombrables vides seran esquinçades”, expressen. Des d’ACNUR diuen que ja tenen registres de persones que han fugit de casa per “buscar seguretat”, i recorden que, d’acord amb el Dret Internacional Humanitari, “les vides civils i la infraestructura civil s’han de protegir i salvaguardar en tot moment”.
L’organització de l’ONU pels refugiats afirma que calculen que dins d’Ucraïna ja hi ha unes 100.000 persones desplaçades de casa seva per a conseqüència de l’atac militar rus. Shabia Mantoo, portaveu d’ACNUR, també ha anunciat a la premsa internacional que estimen que hi ha milers de persones que haurien travessat les fronteres internacionals, majoritàriament a Moldàvia i Romania. Segons Mantoo, les dades s’han recopilat a partir d’informes de les autoritats nacionals i organismes associats. Davant aquesta situació, estats fronterers amb Ucraïna com Polònia ja han començat a preparar centres d’acollida i hospitals per poder fer front a l’arribada dels refugiats ucraïnesos.
