La mateixa Autoritat Catalana de Protecció de Dades demana regular la tecnologia de reconeixement facial. Foto: Arxiu
S’acosta el Mobile World Congress (MWC) i, com sempre, ho fa amb controvèrsia. En aquesta ocasió ha estat el sistema per accedir al recinte de la fira el que ha fet saltar les alarmes. L’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània (ODHE) posava fa dies el focus en el mètode de reconeixement facial que els assistents hauran d’utilitzar si volen entrar al congrés de telefonia mòbil.
Es tracta d’una tecnologia biomètrica anomenada Breez que és propietat de l’empresa ScanVis, una filial de Comba Telecom. “El servei de validació d’identitat confrontarà la informació biomètrica recollida per les càmeres de vigilància amb la foto del document d’identitat enviat prèviament”, expliquen des de l’Observatori. Al mateixa web del Mobile es pot comprovar aquesta informació.
Tanmateix, les persones que no vulguin utilitzar aquesta forma d’accedir a l’esdeveniment podran inscriure-s’hi mitjançant un “reconeixement manual”. Serà un agent de seguretat el que validarà la documentació en un termini d’entre 24 i 72 hores. “La lentitud del procés desincentiva l’elecció no biomètrica”, critiquen des de l’ODHE. “L’agilitat en l’accés al Mobile World Congress no hauria de ser un argument per obviar que l’ús de la biometria no està encara regulat favorablement per la Unió Europea”, afegeixen.
Què diu el MWC?
Tal com ha comprovat aquest diari, l’empresa ScanVis és una firma ubicada a Hong Kong i, per tant, està sota la jurisdicció xinesa. Més enllà d’això, la companyia matriu d’ScanVis té negocis a països com Brasil, Mèxic o Qatar.
Tenint en compte la llunyania de l’empresa, cal preguntar-se què es farà amb les dades facials que s’emmagatzemin durant l’esdeveniment. L’organització del MWC afirma que “el testimoni biomètric s’emmagatzemarà i es conservarà a la Unió Europea durant la durada de l’esdeveniment i es destruirà de manera segura en les quatre setmanes posteriors”.
D’altra banda, l’organització del congrés diu que durant tot aquest temps les dades estaran cent per cent protegides.
No convenç
Sigui com sigui, no només l’ODHE desaprova aquesta tecnologia. En l’anterior edició del MWC, quan el reconeixement facial ja estava plenament integrat a l’esdeveniment, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) va criticar-lo. Tot i que l’organisme explicava que la tecnologia tenia avantatges, reconeixia que mancava una legislació que en regulés l’ús. També van posar-hi pegues plataformes d’activistes pels drets digitals com Xnet. En aquella ocasió, la integrant d’aquest col·lectiu Simona Levi considerava que el procés de digitalització ha de tenir “els humans al centre” i ha de respectar la privacitat de les persones. “Lamentablement, sovint passa el contrari”, deia.
En línies similars s’expressa l’investigador de l’ODHE Felipe Daza quan considera que el reconeixement facial s’està utilitzant sense saber quines implicacions tindrà a llarg termini. Alhora, creu que hi ha una forta opacitat en les tecnologies biomètriques. “Els estats tenen molt interès a acumular dades a les quals la ciutadania no sempre té un accés transparent”, afirma. “Tot i que la Unió Europea diu que només es pot accedir a aquestes dades amb una ordre judicial, no sempre és així”, afegeix.
Així mateix, Daza també critica la indústria que hi ha al darrere dels desenvolupaments. “El sector militar és qui lidera la creació d’aquestes tecnologies, que s’han utilitzat per controlar poblacions, com en el cas de Palestina, sense tenir en compte els drets humans”, sentencia l’investigador.
