Els municipis volen millores quan s’acabin les concessions del transport a empreses privades el 2028. Foto: AMB
Les següents xifres, no per conegudes, deixen de sorprendre. Del centre de Sabadell al de Barcelona hi ha 22 kilòmetres de distància. Per anar d’un lloc a l’altre podem trigar entre 35 i 40 minuts, en funció del tren que triem, la Renfe o els Ferrocarrils. És gairebé el mateix temps que trigaríem anant en cotxe.
Per altra banda, només 12 kilòmetres separen Sabadell de Mollet. En transport públic, per anar d’una ciutat a l’altra el temps invertit supera els 35 minuts. A més, cal agafar dos trens i fer transbordament a Montcada i Reixac. En canvi, si no és hora punta, el trajecte en cotxe es pot fer en una mica més de 20 minuts.
L’exemple és un dels molts que demostren la radialitat de la mobilitat metropolitana. Barcelona és el centre, i arribar des de la capital a qualsevol lloc no és difícil. Les coses canvien si el trajecte és entre altres municipis metropolitans i es vol fer en transport públic. Aleshores les distàncies enganyen, i ciutats que estan relativament a prop queden molt lluny.
La rebel·lió de la segona corona
És en aquesta línia que s’emmarquen els recents esforços de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità per donar a conèixer les dificultats de mobilitat entre les localitats de la segona corona.
A principis de mes, aquesta aliança territorial conformada per les ciutats que envolten l’àrea metropolitana de Barcelona es reunia amb l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). L’objectiu era compartir les dificultats relacionades amb la mobilitat que hi ha en indrets com Granollers, Mollet, Martorell, Sabadell o Mataró.
Durant la trobada, en què van participar l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell, explicava que, com a entitats municipalistes que són tant l’AMTU com l’Arc Metropolità, creuen que “val la pena sumar esforços per reivindicar una millora de la mobilitat i del transport públic més enllà de la primera corona”.
Per la seva banda, Mayoral afirma, en declaracions al Línia, que la reunió va servir per “reflexionar de forma compartida sobre les problemàtiques a les quals s’enfronten els municipis de la segona corona i per establir quin és el paradigma de mobilitat cap al qual ha d’anar la regió”. Així mateix, l’alcalde granollerí afegeix que, “des d’una visió integral”, van abordar “sobretot les mancances ferroviàries, però també els problemes de connexió en transport públic per carretera”.
Segons afirmen des de la mateixa AMTU, actualment no hi ha reunions programades de cara el futur. Amb tot, existeix “la voluntat d’unir esforços” i s’han emplaçat “a continuar treballant conjuntament”.
T-Mobilitat i males connexions
A la reunió es van abordar quatre grans eixos relacionats amb el transport. Quatre grans temes que preocupen els municipis de la segona corona.
“Es va parlar de l’afectació que tindrà l’entrada en vigor de la T-Mobilitat”, assenyalen des de l’AMTU. Quan es posi definitivament en marxa el projecte del títol únic integrat en una sola targeta, caldrà veure com queden integrats els títols propis de cada un dels municipis. “Volem saber com es durà a terme la transformació, més enllà del canvi de suport, per a tots aquells títols que queden fora de la gestió de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM)”, diu l’associació.
Així mateix, la trobada també va servir per posar sobre la taula els “problemes d’infraestructures i connexió tant en transport públic com per carretera dels municipis de fora de Barcelona”. Certament, alguns informes, com el publicat per l’AMB el 2017, parlen de nombrosos dèficits de connexió entre els municipis de la segona corona. A més, el document afegeix que, en alguns casos, fins i tot arribar a Barcelona en transport públic és una odissea. A Sant Andreu de la Barca, per exemple, per anar en transport públic a la capital catalana es tarda quasi mitja hora més que en cotxe. Molt lluny del cas de Barberà, on la diferència de temps entre transports és de només dos minuts.
La fi de les concessions
D’altra banda, la reunió va posar sobre la taula una data destacada del calendari de la mobilitat metropolitana: l’any 2028. Serà aleshores quan la concessió de les línies d’autobús entre municipis de la segona corona s’acabarà. D’aquesta manera, es tornarà a sotmetre a concurs públic quines empreses gestionaran el servei. “Creiem que és el moment oportú per introduir millores en els models de concessió dels serveis de transport urbà”, afirmaven els dos organismes durant la reunió.
No són les úniques organitzacions que comparteixen aquesta idea. Altres col·lectius com l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) afirmen que, “per poder garantir uns serveis públics òptims, actualment cal posar la data del 2028 sobre la taula i pensar com es pot millorar el sistema actual”.
Per últim, l’AMTU i l’Arc Metropolità van expressar la seva preocupació pel que fa a l’obligació que tenen totes les ciutats de més de 50.000 habitants de crear zones de baixes emissions (ZBE) el 2023. Als consistoris de l’Arc Metropolità els preocupa que les queixes de la ciutadania es disparin amb la mesura com ho han fet a ciutats com Barcelona o Sant Cugat.
