Des de la pandèmia, els transports públics viuen una crisi de confiança. Foto: Albert Cadanet/ACN
La covid també hi entén de classes socials. Si diversos informes de l’Agència de Salut Pública de Catalunya determinen que la malaltia ha tingut més impacte en les poblacions amb rendes més baixes, un estudi recent posa de manifest que la mobilitat durant el primer any de la pandèmia també va tenir un fort biaix de classe a l’àrea metropolitana.
La recerca duta a terme per l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) demostra que les persones més benestants han reduït molt més els seus viatges en metro, tren o autobús públic que la ciutadania que viu en barris pobres.
“La possibilitat de quedar-se a casa durant el període de confinament associat a la pandèmia no ha obeït únicament qüestions de voluntat personal, sinó que s’ha vist estretament condicionada per la situació socioeconòmica de l’entorn on es viu”, expliquen des de l’ATM.
D’aquesta manera, durant la primera setmana de confinament, a les àrees benestants la mobilitat ja havia quedat fortament reduïda. Només un de cada 10 ciutadans que anteriorment utilitzaven els transports públics ho feia quan va començar la crisi sanitària. Per la seva banda, a les àrees més vulnerables, del total de persones que agafaven els transports públics el 2019, el 28% ho seguia fent en la primera fase del confinament. En part cal atribuir aquest fet a la possibilitat que van tenir les persones amb rendes més altes d’adaptar-se ràpidament al teletreball. A més, és clar, aquesta ciutadania tenia feines que no sempre impliquen presencialitat.
Després del confinament
Des de fa mesos, els transports públics metropolitans viuen una crisi de confiança. Part de la població encara té por de contagiar-se si agafa el metro o el bus.
“Un cop acabat el període de confinament estricte i eliminades la majoria de restriccions, tot sembla indicar que l’ús dels mitjans de transport individuals –tant els motoritzats com els no motoritzats– s’està recuperant més ràpidament que el del transport col·lectiu”, afirma l’ATM.
Aquesta tendència també té un biaix de classe, ja que els barris benestants continuen sent els que menys usuaris dels transports públics tenen avui dia. Així ho explica l’ATM, que assegura que aquesta situació “podria originar noves formes de vulnerabilitat social”.
Alhora, l’organisme alerta que “si aquesta tendència s’afermés, podria donar-se una situació en què els territoris més acomodats vegin disminuir l’ús del transport públic més que en els àmbits de renda més baixa”, i això comportaria un problema “en termes de sostenibilitat urbana”.
