Els esforços d’assistència social, tant privats com públics, es van multiplicar durant el primer mig any de la pandèmia. Foto: Menjador Gregal
Podríem anomenar-lo l’esperit de la primera onada. Quan el març de 2020 es va decretar el confinament, les mostres de solidaritat van estendre’s per tot el territori. Persones que anaven a fer la compra per a gent gran que vivia sola i que no podia sortir de casa. Infants que feien dibuixos en els quals s’apuntava –potser amb un excés d’optimisme– que tot aniria bé. Artistes publicant de forma gratuïta els seus continguts per ajudar a passar el mal tràngol. Els exemples de solidaritat van ser nombrosos, i un darrer estudi elaborat per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) del govern espanyol n’ha quantificat l’impacte.
“La demanda d’ajuda per part d’un extens sector de la població va desencadenar un significatiu augment de les accions solidàries”, explica l’executiu estatal. “No es van plantejar com la solució als aguts problemes que es vivien en aquells moments, però una vegada més es van fer necessaris per pal·liar els danys que patien els sectors més vulnerables de la societat”, afegeixen. D’aquesta manera, els esforços d’assistència social, tant privats com públics, es van multiplicar durant el primer mig any de la pandèmia.
Una demarcació poc solidària?
Per determinar l’impacte de la solidaritat als diferents territoris de l’Estat, l’IGN ha emprat les xarxes socials. “Actualment, constitueixen una nova font per a la detecció del comportament comunitari, alhora que s’han convertit en recursos de comunicació molt útils per establir contactes immediats davant d’eventuals emergències”, explica la institució.
Així doncs, s’han analitzat diferents conceptes –els també anomenats hashtags– i el seu ús durant la crisi sanitària. Per exemple, paraules com #solidaritatcovid19 o #frenalacorba.
La investigació determina que els missatges amb aquests mots durant la primera setmana de la pandèmia a la demarcació de Barcelona no van superar els 12 tuits per cada 1.000 habitants. La xifra –de les més baixes de tot l’Estat– contrasta amb el que va passar a altres indrets com Osca, on es va arribar als 40 tuits per cada 1.000 habitants. A Catalunya, va ser la demarcació de Tarragona la que més missatges de solidaritat va registrar: uns 20 per cada 1.000 habitants.
Aquesta dinàmica es va mantenir durant la segona setmana de confinament a la demarcació de Barcelona. Aleshores, en el moment més àlgid pel que fa a la solidaritat, el territori va registrar una vintena de tuits per cada 1.000 habitants, una xifra molt allunyada dels més de 70 missatges d’Osca o dels 30 de Tarragona. A partir de la tercera setmana, les mostres de solidaritat van disminuir a tot l’Estat.
En termes generals, i si assumim que el nombre de tuits equival a la solidaritat, la demarcació de Barcelona va ser una de les que menys missatges d’aquesta mena va registrar durant el primer mig any de la pandèmia.
Per barris
A més d’analitzar les xarxes socials, hi ha altres estudis, com l’impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona, que intenten determinar on i com han estat les iniciatives solidàries en l’àmbit municipal. El projecte rep el nom de SOLIVID i ja té dades de 3.000 iniciatives solidàries de 28 països. Alhora, aquestes xifres estan relacionades amb la renda dels habitants de les zones on es produeixen les iniciatives.
En el cas de Barcelona ciutat, es pot apreciar que la majoria d’iniciatives solidàries es van registrar als barris de Gràcia i Sants.”Els mapes de cinc grans àrees urbanes espanyoles –Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla i València– reflecteixen de manera força consistent que aquestes iniciatives han sorgit amb particular força als barris de renda mitjana i mitjana-alta, més que en els particularment vulnerables o els acomodats”, consideren des de la investigació.
En aquest sentit, sembla lògic que els dos barris barcelonins amb més iniciatives solidàries siguin Gràcia i Sants, ja que la seva renda disponible de llar per càpita se situa entre els 20.000 i els 22.000 euros. La mitjana de Barcelona és de 21.500 euros.
