La pandèmia ha fet augmentar el nombre d’adolescents que fan dieta sense prescripció mèdica. Foto: Elisenda Rosanas/ACN
S’ha parlat molt de com la pandèmia està afectant la salut mental en les nostres societats. Amb tot, potser no s’ha fet prou referència a l’impacte que aquesta situació té en l’autopercepció que tenim dels nostres cossos.
Ens sentim pitjor ara amb l’aspecte físic? Si tenim en compte el que afirma la darrera enquesta de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), la resposta és afirmativa. La crisi sanitària ha disparat les atencions de l’organització a adolescents catalans per casos relacionats amb l’alimentació. Si el 2019 s’atenia una mitjana de 2.000 casos, durant el 2020 la xifra va augmentar fins als 5.000, i l’associació creu que el 2021 la dada no haurà baixat.
Volen aprimar-se
“La pandèmia incrementa la insatisfacció corporal entre els adolescents i augmenta els casos de Trastorns de la Conducta Alimentària”, diuen des de l’ACAB. De les 5.135 noies i nois d’entre 12 i 16 anys que van entrevistar per a la seva investigació, el 47% afirmaven que volien aprimar-se i un 42% van fer dieta sense control mèdic. Això significa un augment preocupant en les dues xifres, ja que, en l’anterior enquesta, tant els adolescents que volien aprimar-se com els que havien començat dietes amb riscos per a la salut eren un de cada tres.
Els motius que expliquen aquesta situació són, en paraules de l’associació, “l’exposició prolongada a les xarxes socials i l’aïllament social en edats molt vulnerables”.
El cert és que resulta si més no preocupant fer una simple cerca a internet, en aquest cas a Telegram –una xarxa que massa sovint escapa dels controls–, per descobrir els continguts als quals els adolescents estan exposats. En aquesta plataforma de missatgeria, els nois i les noies menors de 16 anys poden unir-se a grups que fan apologia de l’anorèxia i on es mostren vídeos sobre la millor manera d’autolesionar-se. Més enllà de la morbositat que aquests grups puguin suscitar, la veritat és que en aquests espais s’identifica un patiment molt gran de les persones que en formen part.
De la mateixa manera, hi ha grups menys escabrosos en què el jovent té accés a una comunitat ferventment defensora de les dietes incontrolades. Un altre cop, les converses denoten situacions de dolor.
També augmenten les operacions
Tot i que en una línia totalment diferent, l’augment de les operacions estètiques durant la pandèmia també s’explica des de la nova visió més exigent que tenim dels nostres cossos. En un reportatge de La Vanguardia, la vicepresidenta de la Sociedad Española de Cirugía Plástica Reparadora y Estética, Nélida Grande, afirmava que les persones que decideixen fer-se operacions estètiques corporals o facials són cada cop més joves. “Ha baixat el nombre de pacients més grans de 60 anys, mentre que hem registrat un augment dels més joves”, detallava Grande.
L’impacte de les xarxes
Com s’expliquen aquests canvis? Més enllà de les mesures de confinament social, les xarxes socials estan suposant un tret al peu per al desenvolupament de la seguretat emocional dels adolescents. Són un catalitzador que els porta a voler modificar el seu cos.
El diari The Wall Street Journal va revelar un informe intern de l’empresa Facebook en el qual la mateixa firma reconeixia que els seus productes eren una mala influència per a les adolescents.
Tot i que Instagram ho ha intentat desmentir, segons aquesta investigació l’empresa és conscient que el 32% de les noies adolescents que se senten malament amb el seu cos encara se’n senten més quan utilitzen la xarxa social d’imatges. Així mateix, el 43% d’elles afirmen sentir pressió per publicar contingut on es “vegin bé”.
