Quasi una de cada tres persones en situació d’atur de llarga durada és dona. Foto: Gemma Sánchez/ACN
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) posava en marxa l’estiu passat un projecte que tenia com a objectiu visualitzar les desigualtats de gènere que es produeixen al territori metropolità. La iniciativa, plasmada en l’Observatori de Gènere Metropolità, ja ha començat a donar els seus primers fruits amb la presentació del breu informe Dones i mercat de treball.
Quines són les conclusions del document? El cert és que, si posem el focus en la regió de Barcelona i la seva rodalia, les dades només fan que confirmar una trista tendència: les dones pateixen més atur, tenen un salari més baix i tenen més risc de pobresa.
Menys feina
D’aquesta manera, les dades no poden ser més concloents. Les dones, tot i ser la meitat de la força de treball de la metròpoli, representen una part més important de l’atur. Concretament, el 56,5% de les persones sense feina.
Així mateix, les dones són les que pateixen més la cara més amarga de l’atur: el que supera els 24 mesos d’inactivitat laboral. El 62,8% de les persones que viuen aquesta situació són dones.
El més notable d’aquesta xifra és que les treballadores es veuen més afectades per les situacions de crisi. Així, el mateix sistema laboral les expulsa quan van mal dades. Ho demostren dues dades. Si amb l’inici de la crisi del 2008 la desocupació de llarga durada femenina havia augmentat un 8%, el 2019, amb la pandèmia, la xifra va arribar al 38%.
Més de 6.000 euros de diferència
No només es tracta de tenir o no tenir feina. En igualtat de condicions, és a dir, si tenen treball, les dones metropolitanes també estan més desafavorides.
Segons expliquen des de l’AMB, tot i que hi ha una “disminució progressiva de la diferència salarial mitjana entre dones i homes” respecte de l’any 2010, “la bretxa salarial mitjana se situa entorn del 20%” a la metròpoli. Això fa que la diferència sigui lleugerament menor a la regió que a Catalunya o a l’Estat espanyol. El salari mitjà anual, doncs, es troba en els 32.281 euros pel que fa als homes i en els 25.913 en les dones.
El document de l’AMB acaba per resoldre que existeix una dona tipus que pateix més que la resta la bretxa. Si té una edat avançada, nacionalitat espanyola, treballa a l’administració o al comerç, pertany al grup professional de l’alta direcció, l’enginyeria o els oficials, té una jornada completa i un contracte indefinit, és molt probable que cobri menys que un home.
Més pobres
Totes aquestes desigualtats es concreten en el risc de pobresa. Les dones tenen més números de no tenir un mínim material per poder viure adequadament. Així, segons l’AMB, mentre el 22,7% dels homes metropolitans està en risc de pobresa i exclusió social, en el cas de les dones la xifra ascendeix al 23,4%. Pel que fa a l’anomenada taxa de privació material, els números són l’11,7% i el 12,2%, respectivament.
A més, les ajudes socials no es reparteixen de la mateixa manera entre gèneres. Sense tenir-les en compte, el 42,5% dels homes i el 40,7% de les dones estan al llindar de la pobresa. Resulta sorprenent que un cop aplicades les ajudes, el risc de pobresa es distribueixi de manera similar. El 20,1% dels homes estan en aquest límit, mentre que en el cas de les dones parlem d’un 19,9%.
