Les persones no nascudes a l’Estat espanyol són les que més pateixen la discriminació. Foto: Mar Vila/ACN
La Carla Canadell i la Cristina Tuñí sortien del gimnàs agafades de la mà. De sobte, des de l’altra banda del carrer, el Jordi va començar a insultar-les per la seva condició sexual. “Putos homosexuals, esteu malalts”, els va dir l’home. Aquell cas va sortir als mitjans de comunicació perquè la Carla i la Cristina es van encarar amb l’home i van decidir denunciar-lo a la policia.
La història té un final feliç. L’administració va obligar el Jordi a fer un voluntariat sobre el col·lectiu LGTBI amb el Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals. Allà, l’agressor va reconsiderar la seva postura i, després de fer la formació, en declaracions a TV3 va dir que “abans tenia un concepte de l’homosexualitat masculina i femenina com una malaltia hormonal, però estava molt equivocat. Totes les persones som iguals, aquest és el concepte bàsic que hem de tenir”.
El cas de la Clara, la Cristina i el Jordi és una raresa pel que fa a la discriminació a Barcelona. Normalment, les agressions queden invisibilitzades. No pot ser d’una altra manera, perquè si no seria impossible explicar les xifres que l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l’Ajuntament de Barcelona van presentar dimarts.
Agressions molt comunes
Segons l’Informe sobre la discriminació als barris de Barcelona de 2020, el 16% dels ciutadans ha estat víctima de discriminació. “Són pràcticament una de cada sis de les persones majors de 16 anys residents a la ciutat”, expliquen des de l’IERMB i l’Ajuntament. Es refereixen a situacions com insults o comentaris de menyspreu (60%), formes de tracte diferencial (40%), amenaces verbals (11%) i, fins i tot, agressions físiques (7%).
En aquest sentit, no tots els col·lectius reben per igual. Les dones són les que més situacions de discriminació viuen. El 7,7% d’elles ha estat vexada pel sol fet de ser dona. En aquesta llista negra segueixen les agressions a persones per la seva ideologia política (7%) i les agressions per la llengua (6%). “El racisme i la xenofòbia han afectat el 3,4% de la població barcelonina”, detalla l’estudi. Amb tot, aquesta darrera dada és enganyosa, ja que si ens fixem en la població no nascuda a l’Estat espanyol, les agressions es disparen. Un de cada 10 ciutadans racialitzats ha patit agressions que tenen a veure amb el color de pell, l’origen ètnic o el lloc de naixement.
Per barris, persones i llocs
“Les accions discriminatòries estan presents i s’exerceixen a tota la ciutat, si bé els índexs varien en funció dels perfils de població resident”, asseguren des de l’informe. Així, és a Ciutat Vella, Gràcia i Sants-Montjuïc on més agressions hi ha. En aquests indrets, el 20%, el 19% i el 18% de la població, respectivament, ha estat víctima d’insults o actes violents. A l’altre extrem hi ha Horta-Guinardó (12%) i les Corts (11%).
En contra del que podríem pensar, i a diferència del cas de la Clara, la Cristina i el Jordi, no sempre és un desconegut qui discrimina. Acostuma a tractar-se d’un veí, ja que el 55% de les accions són dutes a terme per una persona que viu al barri. Les persones desconegudes representen el 21%, mentre que els treballadors o comerciants són el tercer component discriminador (12%). Tampoc se salven la policia i l’administració, que representen el 6% de les agressions.
Per últim, l’estudi determina que les discriminacions acostumen a produir-se al carrer. Concretament, són el 60%. Segueixen a molta distància les discriminacions en espais privats, principalment en entorns comercials (16%) i edificis d’habitatge (10%).
Una situació preocupant
Tornem a l’inici, a la història de la Clara, la Cristina i el Jordi. En aquell cas es va presentar una denúncia que va servir per fer entendre a l’agressor com és de diversa la nostra societat. Amb tot, les víctimes no sempre tenen les ganes o la valentia de fer com la parella de lesbianes. Només el 4,8% de les persones discriminades ha comunicat o denunciat la situació. És més, el 33,7% no ha explicat aquests fets a ningú, ni tan sols a una persona de confiança.
Així mateix, segons l’estudi, la discriminació és un fenomen que va a l’alça. “Lluny de ser un fenomen minoritari, les relacions discriminadores estan força esteses en la convivència als barris de Barcelona”, sentencien l’IERMB i l’Ajuntament.
