El 2017, TMB afirmava que l’incivisme havia crescut durant els anys 2015 i 2016. Foto: TMB
El fet va succeir el 8 d’octubre i va ser desvelat pel compte de YouTube de BcnLegends. Un home circulava amb el seu patinet per les vies de tren de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Sant Josep, a l’Hospitalet de Llobregat.
El 24 d’octubre, dos integrants de seguretat privada d’un tren que anava de Sabadell a Arc de Triomf (Barcelona) van intentar fer fora del vagó un jove que estava fumant. La situació va acabar en baralla. Un altre cop era BcnLegends qui feia públic el vídeo on es veia la batussa, en aquest cas a Renfe.
Robatoris, agressions, pintades, conductes de risc, insults… Per què hi ha tants actes incívics als transports públics? Són en realitat freqüents o el fet de produir-se en un entorn amb càmeres de videovigilància i concorregut els fa més visibles?
L’incivisme, com la inseguretat, es percep de forma subjectiva. Presenciar un acte d’aquesta naturalesa ens pot fer creure que vivim en un indret insegur, quan la realitat empírica pot ser ben diferent.
Segons explica Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en declaracions al diari Línia, si observem les dades d’actes vandàlics al metro fins al juny passat “els valors d’incivisme han oscil·lat molt poc”. “El temps d’interrupció del servei de metro per causes atribuïbles a incivisme té uns valors que han canviat poc, sempre entorn dels 5 minuts per milió de viatgers transportats, tant el 2020, amb els confinaments, com el primer semestre del 2021”, afegeixen.
En quina situació estem?
Encara que no hagi augmentat, l’incivisme als transports metropolitans és elevat? Les últimes dades que tenim per respondre aquesta pregunta sorgeixen de l’informe del 2017 de l’Observatori de Civisme en el Transport Ferroviari, que es va presentar ara fa tres anys. En l’estudi, en què van participar diferents operadors de transports estatals, hi havia TMB, FGC, TRAM i Renfe.
En aquella ocasió es van analitzar 27.000 casos d’incivisme documentats pels operadors de transport públic i es va denotar que l’incivisme havia anat a l’alça en la darrera dècada. Amb la pandèmia, aquells valors han quedat estancats, com afirma TMB, però segueixen sent alts. Així, diàriament es produeixen “entre quatre i cinc pintades per part de grups organitzats” a tot l’estat. L’observatori quantificava en 3.413 els actes vandàlics a les principals xarxes ferroviàries i en 8.644 els cotxes grafitats entre 2015 i 2016. “La superfície pintada en trens durant el mateix període arriba als 256.482 metres quadrats, extensió que equival a 43 camps de futbol o, en vertical, als edificis de tots dos costats del passeig de Gràcia de Barcelona”, explicava TMB.
D’altra banda, durant el mateix període, van augmentar altres comportaments incívics, com els danys a les infraestructures: fins a 2.801 accions en dos anys. “El 80,6% es van produir contra elements passius (portes, parets, mobiliari, etc.) i el 19,4%, 543 accions, contra elements actius (circuits de vídeo, sensors, detectors, cablejat, etc.)”, afirmava l’observatori, que situava en 62 milions d’euros el cost total de reparar totes les destrosses.
Els transports que volem
Tot i que la pandèmia no ha modificat el vandalisme al transport públic, sí que ha canviat l’ús que en fa la ciutadania. Un estudi presentat per l’Associació d’Empreses Gestores dels Transports Urbans Col·lectius (ATUC) sobre 20 ciutats espanyoles revela que el 22% dels viatgers consideren que els trens o autobusos no són sanitàriament segurs. Tot i la davallada, més d’un 90% dels usuaris defensen els transports públics com la millor solució per a la mobilitat urbana i metropolitana i per resoldre els problemes de contaminació de l’aire.
