L’any del “claus, mòbil, cartera i mascareta”

Abans de la pandèmia, molta gent, quan sortia de casa, per no oblidar-se d’allò imprescindible es repetia mentalment el següent mantra: “Claus, mòbil i cartera”. El 8 de juliol de l’any passat, quan es va decretar l’obligatorietat de dur mascareta al carrer, al trio d’objectes de vital importància s’hi va afegir la mascareta. “Claus, mòbil, cartera i mascareta”.

Ja feia temps que aquest objecte per tapar nas i boca havia entrat a les nostres vides, quan el 4 de maig del 2020 el govern espanyol va decretar que era il·legal no portar la mascareta als transports públics.

Més d’un any després, aquest 26 de juny acaba l’obligació de dur mascareta en espais a l’aire lliure i, per tant, ja no es podrà multar amb 100 euros les persones que no l’utilitzin o en facin un “ús inadequat” a la via pública.

La pregunta que hem de fer-nos és si acaba, per tant, el temps de “claus, mòbil, cartera i mascareta”. El cert és que no, ja que es manté la normativa de portar-la al transport públic i en espais tancats i, de fet, des del ministeri de Sanitat assenyalen que caldrà dur una mascareta “sempre a mà”.

QUAN NO HI HAVIA MASCARETES
Lluny queden aquells moments a finals d’abril i principi de maig en què l’Estat espanyol no era capaç d’importar suficient material mèdic de l’estranger.

Sembla que s’hagi oblidat que, durant aquella època, els estats de tot el món, la majoria dels quals sempre havien fet apologia del lliure comerç, van començar a operar en una clau ben diferent.

Un espia israelià assenyalava a la cadena del seu país Channel 12, a principis d’abril del 2020, que en la seva carrera als serveis d’intel·ligència no havia vist mai una guerra encoberta entre països com aquella. Afirmava que els serveis d’intel·ligència estaven emprant tots els seus esforços per “aconseguir existències encarregades per altres”.

Els Estats Units, per exemple, va interceptar 60 milions de mascaretes que viatjaven de la Xina a França i que l’estat europeu havia pagat. Aquest només va ser un exemple de molts que van mostrar que l’externalització de la producció a milers de kilòmetres potser no era tan bona idea com semblava.

L’EFECTIVITAT DE LA MASCARETA
Però si es va produir un debat intens sobre la mascareta, aquest va ser el relatiu a la seva efectivitat. De fet, des del moviment negacionista, molt actiu en plataformes com Telegram, es va arribar a afirmar que la mascareta produïa problemes respiratoris, els mateixos problemes que s’assignaven a la Covid-19.

Sigui com sigui, el cert és que aquestes afirmacions són molt residuals i els estudis determinen que la mascareta era efectiva si es combinava amb altres mesures. Segons una publicació del ministeri de Sanitat espanyol del 25 de març del 2021, on donava veu a nombrosos estudis científics, l’ús obligatori de la mascareta redueix substancialment la propagació del virus.

“A 15 estats dels EUA i a la ciutat de Washington, després de la imposició de l’ús obligatori de màscara en espais públics, es va observar una reducció significativa i creixent dels contagis des de la primera setmana fins als següents 21 dies”, diu el ministeri. “En altres estats en què només s’obligava a dur mascareta als empleats davant del públic, no es va observar reducció significativa de la incidència”, afegia.

Pel que fa a Catalunya, les dades mostren que, quan es va prendre la decisió de fer que tothom i a tot arreu portés la mascareta, la tendència del risc de rebrot estava a l’alça, si bé és cert que el 8 de juliol aquest risc era “moderat”.

Catorze dies després, el risc va arribar a quotes “molt altes”, però es va estabilitzar, en l’anomenat altiplà de contagis, en xifres properes als 180 punts. Va ser així fins a finals de setembre, moment en què va començar la segona onada.

Va ajudar la mascareta a entrar a l’altiplà? Va ser el bon temps? La segona onada es va produir per la tornada a l’activitat econòmica? Queda molt per escriure sobre les mesures i la seva efectivitat i aquesta tasca no la farà el periodisme, sinó la ciència.