Les espècies d’arbres de Collserola fan del parc resistent a les sequeres. Foto: Maria Fernández Noguera/ACN
Amb assiduïtat parlem de sequera i dels riscos que, amb el canvi climàtic, aquest fenomen comporta als ecosistemes de casa nostra. Sembla que l’increment de la temperatura global hauria de fer que les sequeres augmentessin i, si bé és cert que en molts indrets això passa, en el cas dels boscos de l’àrea metropolitana de Barcelona la sequera, de moment, no és un problema.
Així ho explica Mireia Banqué, investigadora del Centre de recerca en ecològica CREAF especialitzada en boscos, que assegura que “no hi ha dades que indiquin un procés de sequera a Collserola o a la serralada de Marina”.
Els registres amb els quals treballa la investigadora del CREAF són el projecte DeBoscCat, que monitora els espais naturals cada setembre des del 2012 amb els agents rurals, i el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal, en el qual és la ciutadania qui reporta sobre la situació dels boscos a través d’una app.
“Les dades que hem rebut sobre els boscos metropolitans són molt poques i això pot ser un indicador de la seva bona salut, ja que en zones tan transitades com Collserola, si hi hagués sequeres hauríem de tenir moltes dades”, assenyala Banqué.
D’altra banda, Banqué afirma que “els tres últims anys, pel que fa a sequeres, han estat bons a Catalunya”. No ho va ser el 2016, quan a tot el territori català es van produir episodis d’aquesta mena. Amb tot, fins i tot aquell any Collserola no va presentar signes de sequera.
“A Collserola hi tenim alzina, pi blanc i pi pinyer, que són espècies resilients davant d’aquest fenomen”, diu l’experta. Per la seva banda, a la serralada de Marina, durant el 2016, sí que es van detectar alguns punts on les altes temperatures i la manca d’humitat van fer que alguns arbres morissin. Aquest darrer episodi no és, tot i això, comparable amb el que altres indrets catalans com el sud d’Osona o enclavaments de la Garrotxa van viure aquell any.
Dit això, podríem caure en l’error de pensar que els boscos metropolitans tenen una salut de ferro. Res més lluny de la realitat, ja que segons Banqué “no són invulnerables, encara que de moment no s’hagin viscut episodis de sequera greus”.
