Necessitem intel·ligència. I llocs on es pensi, debati i documenti. Lluny de la relaxació de l’exigència al sistema educatiu, de la insuportable atenció fugaç que prestem a les xarxes socials o de les decisions de trinxera que es prenen cada dia, necessitem tenir persones i institucions que, simplement, pensin. De Grècia fins avui, sempre hi ha hagut think tanks, expressió que defineix aquests espais de pensament necessaris per a la presa de decisions. A l’edat mitjana, i encara avui, els convents i els claustres han produït coneixement i reflexió per al desenvolupament científic i tècnic. Disposar d’espais i de gent dedicats exclusivament a crear coneixement forma part del patrimoni de les democràcies liberals, avui en perill d’extinció.
Jo puc entendre que hi hagi qui cregui que tot això que dic es resumeix en voler que hi hagi “xiringuitos”. Especialment la dreta més conservadora i extrema, que sempre fa bandera de la necessitat de considerar tot espai de pensament un xiringuito que cal tancar, mentre destina milers de milions de diners privats a generar pensament que li vagi a favor a nivell global. Ho puc entendre, però crec que els que estimem la civilització i la democràcia hem de poder combatre aquesta idea, sense deixar de poder aixecar el dit i assenyalar que, d’entre tots els que es diuen think tanks, potser n’hi ha que són més un xiringuito de part que no pas un actor rellevant per a la comunitat. Quan això passa i es paga amb diners privats no podem dir-hi gran cosa, però quan això passa i es paga amb diners públics hem de poder assenyalar-ho. Un dia, si de cas, ja ho farem, però deixeu-me que us parli d’un bon exemple de gent que pensa i arrisca plantejant idees, a través de publicacions com les de Barcelona Metròpolis, que en el seu número 130 reflexiona sobre la ciutat dels cinc milions.
La Generalitat no hauria de deixar que finalment es pogués percebre que només és el Govern dels que no viuen a la gran Barcelona
Aquesta “ciutat dels cinc milions” que es teoritza a través dels seus articles, i que de manera raonada i raonable existeix, acaba en la idea –no explicitada a cap article, però que es percep en aquesta i altres estratègies de la ciutat– que Barcelona s’ha de fer més gran o que ja és més gran i, per tant, ha de governar sobre més territori i de manera més clara que no pas ara, atorgant a l’àmbit metropolità un paper més rellevant (encara) en la governança d’una “àrea” que no és tal, sinó que serà (encara més) Barcelona.
Jo tindria ganes que algú contradigués aquesta idea. O que simplement intentés entendre que, si bé és cert que Barcelona cada cop és més gran, cal començar a parlar, no de la Barcelona dels cinc milions, sinó de la Catalunya dels 8 milions que serem l’any 2030. Perquè la realitat d’aquesta gran Barcelona es connecta amb la realitat del tros de país que no ho és, però que té els mateixos reptes de qualitat de serveis públics i d’atenció a les persones que hi viuen, i perquè perfectament podríem parlar de la Catalunya metròpoli, perquè som un país de ciutats interrelacionades. No existeix la Catalunya buida en contraposició a la Barcelona plena, i aquest és un gran actiu de país que no hem teoritzat prou.
De la mateixa manera, Barcelona no hauria d’apostar per ser un districte federal, i el Govern de Catalunya, la institució de la Generalitat, no hauria de deixar que finalment es pogués percebre que només és el Govern dels que no viuen a la gran Barcelona. Seria un fracàs descomunal que la principal institució d’autogovern de Catalunya fos aliena al dia a dia de la meitat dels catalans. L’Àrea Metropolitana existeix, té moltes competències i treballa raonablement molt bé. La Generalitat contribueix força (la meitat de tot el cost del transport públic, per exemple) al dia a dia de l’àrea, però dona la impressió que en aquest debat de les idees no hi vol ser, quan hi hauria de ser. No per obrir cap batalla política, sinó per fer entendre que és una institució útil i eficaç quan es tracta de fer que Barcelona, i la seva àrea, funcionin millor.
Ferran Falcó, president de Restarting Badalona
