Hi ha els que diuen que, en una campanya electoral, l’èxit o el fracàs en la gestió juga un paper residual en el moment de decidir el vot. Jo no hi estic d’acord del tot. Hi ha els que creuen que l’emoció acaba pesant sempre més que altres consideracions. Jo no ho comparteixo. I amb això no vull dir que menyspreï la força de les emocions, ni de bon tros, però estic cada dia més segur que al món en què vivim el balanç de la gestió juga un paper important.
Perquè, al final, per a què serveix això de la política? La política no és, o no hauria de ser, un mer entreteniment. No pot ser una expressió de màrqueting permanent. La política ha de tenir com a objectiu millorar la vida de la gent. I això passa directament per ser capaços de gestionar correctament el que és públic.
Molts podrien pensar que la visió que plasma Vargas Llosa al seu conegut llibre La civilització de l’espectacle avui seria extrapolable a gran part de la nostra classe política. Que la política, de la mateixa manera que part de la nostra expressió cultural, s’ha convertit en un mer espectacle d’entreteniment per a les masses, i que aquesta conducta ens ha portat a una erosió gairebé total de valors com la serietat, la complexitat intel·lectual, el rigor o el compromís social. Però lluny d’això crec que l’excés de banalització del que és veritablement important ha generat, a la política, una reacció oposada, i són molts els que han decidit buscar amb el seu vot una proposta seriosa, que s’allunyi de la frivolitat que hem vist els darrers anys i que semblava que dominava una part important del panorama actual.
I això és important que ho entenguin els uns i els altres. Que ho entenguin els que pretenen continuar instal·lats en debats estèrils que tenen com a únic objectiu cronificar-los, i de pas cronificar –valgui la redundància– persones en llocs de lideratge que no tenen més programa que la seva pròpia pervivència. I que ho entenguin els que han estat incapaços d’entendre que el que ha fet disminuir els seus resultats ha estat precisament la incapacitat de gestionar.
L’altre dia sentia parlar un líder d’ERC dient que la ciutadania no s’havia fixat en la seva gestió i que havia votat en una altra mètrica. Jo no ho crec. Estic convençut que la incapacitat de la Generalitat d’abordar temes clau els últims anys és el que ha propiciat l’inici d’un canvi de cicle. I aquest canvi de cicle ha de ser el canvi cap a la veritable gestió. Cap a la inversió. Però la de veritat. No la que es queda sempre en proclames buides i titulars igualment buits.
Estic convençut que la incapacitat de la Generalitat d’abordar temes clau els últims anys és el que ha propiciat l’inici d’un canvi de cicle
I quan parlo de proclames buides i d’incapacitat per gestionar no puc no pensar en la meva ciutat, Badalona. A la nostra ciutat tenim un alcalde que, si alguna cosa ha sabut fer, ha estat esprémer aquesta “civilització de l’espectacle”. I sens dubte aquesta capacitat li ha valgut, fins ara, un resultat excel·lent. Però això no durarà eternament.
En campanya ho va prometre tot, i molts se’l van creure. Ara, comencen a veure-se-li les costures. La seva incapacitat per transformar la ciutat com va prometre està sent cada dia més evident. Cada cop més veïns se m’acosten per queixar-se de les promeses que, després de gairebé un any de mandat, encara no ha complert.
De moment, ha estat incapaç de reformar l’estructura de l’Ajuntament. Ja comença a excusar-se darrere de la frase de “l’Ajuntament no funciona”. Però aquesta excusa no pot utilitzar-se per a tot. Els veïns i veïnes de Badalona el van votar precisament per arreglar aquest Ajuntament. I té tots els recursos per fer-ho. No valen excuses.
Des del PSC hem intentat, en tot moment, sumar. Evidentment, fent la nostra feina d’oposició denunciant el que no funciona, que per desgràcia és molt més del que ens agradaria, però també proposant i posant-nos al costat del govern en allò que hem considerat bo per a la ciutat.
I per això l’altre dia vaig demanar a l’alcalde que reformi el govern de la ciutat. Badalona no pot permetre’s que tres dels quatre tinents d’alcalde es dediquin a Badalona durant mitja jornada. Podria entendre que un regidor delegat compaginés la seva condició de regidor amb la de diputat, però mai entendré que els que tenen el pes de liderar la ciutat no es dediquin en cos i ànima a això. Perquè, a sobre, Badalona és una ciutat que té moltíssims problemes que fan que requereixi fins i tot més esforç que altres municipis. Com assenyalava el meu amic Ferran Falcó fa poc, a Badalona l’administració no funciona. Això ja és vox populi. Però fa falta compromís i lideratge per capgirar la situació. I és clar que, desgraciadament, quan ha de prioritzar, el PP de Badalona ho té clar. Tota la resta passa per davant.
Abans deia que a l’alcalde, de moment, se li veuen les costures. El problema és que ell no se n’adona. Potser d’aquí a tres anys hi haurà qui, com al conte El vestit de l’emperador, cridarà dient que l’emperador va nu i tots ens n’adonarem.
Fernando Carrera, líder del PSC de Badalona
