Un dels objectius de Barcelona Global és atraure més estudiants estrangers a Barcelona. Aquesta associació privada que promou la internacionalització de la capital catalana vol convertir-la en un hub de l’educació superior aprofitant el prestigi de les nostres universitats i que la nova llei del sistema universitari potencia aquest aspecte. I és que els estudiants internacionals s’han convertit en un dels fronts entre les principals ciutats globals en el marc de la competència pel talent. Un estudi amb dades del 2016 calcula que l’economia generada pels més de cinc milions d’estudiants a tot el món que opten per fer els seus estudis superiors en universitats estrangeres supera els 300.000 milions de dòlars, uns 276.000 milions d’euros. Un mercat molt preuat.
Un altre estudi, amb dades del curs 2018-2019, estima que l’impacte econòmic, directe i indirecte, dels estudiants internacionals a Espanya suma 3.800 milions d’euros. És una xifra important, però lluny d’altres països que prenem com a referència. Per exemple, als Estats Units, aquest impacte és de gairebé 53.000 milions d’euros. Entre els nostres principals competidors europeus, l’impacte al Regne Unit és de 23.500 milions, mentre que a França és de 13.400 milions, una xifra similar que a Alemanya. Als Països Baixos, que està fent una aposta important en aquest mercat, l’impacte se situa a prop dels 5.000 milions.
En aquesta batalla pel talent, ara Espanya també està jugant fort. A més dels canvis en la llei universitària, que preveu aliances amb universitats d’altres països per incrementar l’oferta de graus, també s’han adaptat altres normatives per facilitar que vinguin estudiants internacionals. Per exemple, la llei d’startups i reglamentacions sobre estrangeria, que relaxen els requisits per a l’obtenció de visats per a estudis. Fins ara, els estudiants internacionals havien de renovar els visats diversos cops durant la seva estada a Espanya. Ara també es pot allargar el visat dos anys per buscar pràctiques o per emprendre. A més, des del 2022 els alumnes poden compaginar els estudis amb feines de fins a 30 hores setmanals.
Aquests canvis legislatius ja han donat els seus fruits. Així, el 2023 s’ha arribat al rècord d’estudiants estrangers matriculats en els centres d’estudis superiors espanyols, on s’han registrat 122.460 permisos d’estudis, contra els 81.346 del 2021. A Catalunya, el nombre d’alumnes internacionals ha estat de 18.549, només superats en un miler més per la Comunitat de Madrid.
En aquest marc, és molt important que les universitats vagin de la mà dels governs i d’associacions privades com Barcelona Global, però especialment dels governs locals. Les universitats són, a Europa, un fenomen urbà. L’exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall deia que “cap altra institució deu tenir tantes raons per ser urbana ni tanta necessitat d’envoltar-se de ciutat com la universitat”. En aquest sentit, recordava que hi ha universitats que prestigien les ciutats que les acullen, però també hi ha ciutats que són el marc imprescindible per a la seva universitat.
Barcelona vol jugar la gran lliga del mercat universitari que ja juguen ciutats globals
La interdependència entre ciutat i universitat és més que evident, i per això és important que treballin plegades en aquesta competència pel talent, perquè té els seus efectes en moltes circumstàncies, des del trànsit fins al preu de l’habitatge. I si no, que ho preguntin a Cambridge. La ciutat britànica ha augmentat en els darrers anys un 20% la població gràcies al fet que la seva prestigiosa universitat ha actuat de motor d’un important clúster biotecnològic. L’increment de població s’ha fet notar en un nombre més gran de cotxes i en una crisi d’habitatge. Tant és així que el govern britànic i el local han planificat 200.000 nous habitatges per a les pròximes dècades, cosa que ha destapat que, de moment, no hi ha ni infraestructura ni recursos per subministrar aigua a tantes noves famílies.
És molt important fer una bona planificació per assegurar l’èxit, però també per no morir-ne com Cambridge. A Barcelona, històricament, la universitat ha estat un catalitzador urbanístic. Ho han estat la Universitat de Barcelona i la Ramon Llull en la regeneració del Raval. La Pompeu Fabra ha fet una funció similar a la part baixa de la Rambla i als voltants de la Ciutadella. I la Politècnica al Besòs, a la zona del Fòrum, també contribueix a revitalitzar el gran forat negre de l’àrea metropolitana. I més enrere no podem obviar el paper de les facultats en el desenvolupament del campus de la Diagonal a Pedralbes.
Però tornem a mirar cap al Regne Unit. La manca de planificació i de polítiques comunes entre les administracions i les universitats està posant en crisi el model britànic. Les universitats del país estan patint una greu crisi econòmica a causa de la inflació i del Brexit, així com dels avantatges econòmics per als alumnes locals. Fins ara ho compensaven amb els estudiants internacionals, que paguen preus de matriculació molt més alts.
Després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, els alumnes comunitaris ja no tenen el mateix dret que els britànics, de manera que els desincentiva matricular-se a les universitats del país. A això s’han afegit les restriccions als visats dels estrangers per part del govern central. Tot plegat està fent insostenible econòmicament el sistema d’excel·lència de les universitats britàniques. D’això es podrien beneficiar els centres superiors del nostre país, en competència, però, amb altres països europeus.
Barcelona vol jugar la gran lliga del mercat universitari que ja juguen ciutats globals com Londres, Boston, San Francisco, París, Singapur, Shanghai, Copenhaguen i Amsterdam. Encara som una mica lluny, però les dades diuen que anem pel bon camí, sempre que el continuem fent junts.
