Una de cada cinc sol·licituds d’asil correspon a una persona menor d’edat. Foto: Joan Mateu Parra/ACN
L’any 2023 les sol·licituds d’asil a Catalunya van arribar al seu màxim registrat. Així ho ha explicat aquest dimecres la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugi (CCAR) en l’anuari que l’organització ha presentat el dia abans de la celebració del Dia Mundial dels Refugiats. Segons l’organització, el territori es van registrar 14.775 sol·licituds de protecció internacional.
En aquest sentit, la demarcació de Barcelona és la que més peticions d’aquesta mena registra, amb 9.422 sol·licituds d’asil que representen un augment de gairebé el 31%.
Pel que fa a les nacionalitats, tal com informen des de CCAR, el Ministeri de l’Interior no dona dades disgregades per territoris. Això fa que no es pugui saber la procedència ni la mena de persones que arriben a Catalunya i la metròpoli buscant asil.
Sigui com sigui, pel que fa als països de procedència de les persones que demanen protecció internacional a l’estat espanyol, Veneçuela (60.534) i Colòmbia (53.564) continuen al capdavant i concentren el 70% del total de sol·licituds, com ja succeïa en anys anteriors. “Els segueixen, a força distància, Perú (14.308), Hondures (3.685) i Cuba (3.082)”, expliquen des de la comissió.
Pel que fa a les persones refugiades ucraïneses, Catalunya és el segon territori de l’estat espanyol per darrer del País Valencià en nombre de resolucions de protecció temporal, amb 7.398 permisos d’asil atorgats.
Així mateix, el 2023 s’observa que el desplaçament forçat continua sent un fenomen jove. “Gairebé la meitat de les persones sol·licitants d’asil (un 48%) té entre 18 i 34 anys, seguit per les persones que tenen entre 35 i 64 anys (32%)”, afirmen des de la comissió. “Una de cada cinc sol·licituds correspon a una persona menor d’edat”, afirmen per afegir que “destaca especialment el grup d’entre els 0 i els 13 anys, que suposa un 15% sobre el total de sol·licituds”.
Bastons a les rodes
Des de CCAR denuncien diverses problemàtiques que estan dificultant el dret d’asil. “Per demanar asil a Catalunya és necessari formalitzar la sol·licitud per mitjà d’una entrevista individual amb la Policia Nacional”, expliquen. És a partir d’aquesta entrevista que es reconeixen els drets de les persones sol·licitants. Malgrat això, “des de l’abril del 2023 l’única manera d’aconseguir cita per l’entrevista amb la Policia Nacional és trucant a un telèfon que està totalment col·lapsat” i generalment, la mitjana de temps d’espera per a la concessió de la cita se situa “entre sis i nou mesos”. Durant tot aquest temps les persones queden desemparades per complet.
Per altra banda, segons consideren des de CCAR, “la recent aprovació del Pacte Europeu de Migració i Asil suposa un retrocés en els drets”. Ara hi ha un control previ a l’entrada al territori de l’estat membre per a qualsevol persona d’un tercer estat i només una vegada s’hagi passat aquest control es pot fer la sol·licitud de protecció internacional. A més s’estableix un procediment de devolució en frontera per aquelles persones que se’ls hi denegui la sol·licitud. Alhora s’incorpora la possibilitat que els Estats puguin ampliar els terminis per la revisió de sol·licituds Finalment, els estats tenen l’opció de pagar per no acollir a persones refugiades.
