Els documents de l’arxiu s’allotgen al Castell de Cornellà. Foto: Arxiu
Un centenar d’entitats de Cornellà i d’arreu del país, així com personalitats de la ciutat i d’altres municipis, han signat una carta oberta a l’Ajuntament per exigir una solució a la infecció microbiana que afecta l’arxiu municipal des del 2016. Des d’aleshores roman tancat al públic, cosa que afecta el dia a dia dels investigadors que hi volen anar a remenar la valuosa documentació que allotja per estudiar la història de la ciutat o de la comarca. També estan afectats els ciutadans, que sovint han d’anar a l’arxiu a buscar llicències i certificats diversos.
Tot plegat suposa una “vulneració dels drets dels ciutadans” i comporta “la no prestació dels serveis públics que l’ens hauria d’oferir”, segons resa la carta de les associacions dirigida al consistori liderat pel socialista Antonio Balmón. I és que l’Ajuntament va posar en marxa el 2018 un procés de neteja i desinfecció de la documentació, només se n’ha tractat un 19% del total. Fonts municipals asseguren a Línia Cornellà que “són conscients” de la situació i de les queixes, i que els treballs de neteja continuen endavant, tot i que remarquen que són “lents i laboriosos”.
Reobrir-lo “al més aviat possible”
Sigui com sigui, les entitats i persones signants del manifest consideren que l’Ajuntament podria fer molt més. Per aquesta raó, reclamen al consistori que posi els mitjans necessaris per desinfectar el fons documental “al més aviat possible i en terminis realistes i transparents”. Aquesta petició, a més, la fan amb motiu del dia internacional dels arxius, que es va celebrar el 9 de juny.
L’arxiu de Cornellà conserva centenars de documents literaris, culturals i polítics, tant en català com en castellà, que ara “corren el risc de perdre’s per una infecció de tan llarga durada”. Un dels fons afectats per la infecció va ser el de la ja desapareguda Fundació Utopia, la qual es dedicava a difondre el llegat de Joan García Nieto, el capellà obrer de Sant Ildefons i una de les figures més importants de la història recent de Cornellà. La seva documentació, que estava custodiada a l’arxiu, va haver de ser netejada i, després de la desaparició d’Utopia, va ser enviada a l’arxiu comarcal, a Sant Feliu, fa un parell d’anys.
Recursos escadussers
La qüestió de l’estat de l’arxiu ha passat en diverses ocasions pel Ple municipal. La darrera va ser el juny del 2022, quan ERC va presentar una nova proposta que, en aquesta ocasió, va ser aprovada per unanimitat i que demanava traslladar els documents i destinar-hi personal per accelerar el procés de desinfecció. La qüestió és que, segons van lamentar aleshores des d’ERC, els recursos humans són escadussers. “Hem reclamat en diverses ocasions que posin més personal adequat per a aquestes tasques”, va explicar a Línia Cornellà en aquella ocasió Raquel Albiol, portaveu d’ERC.
Per tot plegat, la carta de les entitats exigeix a l’Ajuntament que doti l’arxiu del pressupost necessari per desinfectar el seu fons i permetre que desenvolupi “plenament i digna” les funcions públiques que té conferides per llei. Més enllà d’això, està previst que els fons de l’arxiu es traslladin al local de l’avinguda Baix Llobregat, número 9.
La missiva està signada per 30 associacions cornellanenques, des d’escoles fins a sindicats, passant per la federació de veïns, l’Orfeó Catalònia o l’Agrupació Sardanista, entre altres. Per altra banda, també la subscriuen una vintena d’entitats d’àmbit català, com ara el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Associació Cultural Joan Amades, l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya, l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya o l’Associació Catalana de Sociologia, entre altres. També la signen professionals i experts a títol individual, com ara l’escriptora local Empar Fernández, l’expolític Joan Tardà, l’activista cultural Ignasi Doñate, el fotògraf Xavier Aresté i els exalcaldes Joan Seijo i Frederic Prieto, que són alguns noms de la llista de 42 personalitats que rubriquen el manifest.
La memòria, en perill
