La sala auditori de l’Espai Línia es va omplir per seguir l’acte electoral d’ERC. Foto: Joanna Chichelnitzky
La majoria d’analistes coincideixen en el fet que les polèmiques nacionals i estatals estan contaminant les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny i que de la política pròpiament europea se’n parla més aviat poc. Amb l’objectiu de corregir aquesta tendència, quatre noms de pes d’ERC es van reunir ahir al vespre a l’Espai Línia en un debat sobre L’Europa de les igualtats. Elisenda Alamany, presidenta del grup municipal de Barcelona; la diputada d’ERC al Congrés Pilar Vallugera; i Elisabet Nebreda i Jaume Forés, integrants de la llista d’ERC per a les europees, van posar sobre la taula els grans temes que, des del seu punt de vista, haurien de ser al centre de l’agenda mediàtica en aquests dies previs a les eleccions de diumenge.
El primer element a tenir en compte és la mateixa participació en les eleccions, amenaçada per una gran abstenció, segons les enquestes. Contra això, Forés va recordar que la política europea és “la millor alternativa per transformar les realitats quotidianes” i també per defensar temes que afecten específicament grans regions europees com la Mediterrània.
Elisenda Alamany va fer un discurs basat en la capacitat d’il·lusionar. Foto: Joanna Chichelnitzky
En aquesta mateixa línia, Vallugera va insistir que el Parlament Europeu és el lloc on s’han de defensar les causes que afecten transversalment tots els països i que els Estats no són capaços de resoldre, com el problema de l’habitatge: “Els plans d’habitatge han de tenir unes condicions marcades per la UE”, va insistir, “per evitar que els governs nacionals decideixin què és habitatge social”. Alamany, presidenta del grup municipal, va recordar que “tots els reptes que tenim a Europa són ben presents al nostre país i tenen molt a veure amb el futur de Barcelona i l’àrea metropolitana”.
Valors europeus contra l’auge de l’extrema dreta
Els ponents també van posar sobre la taula la dialèctica entre l’Europa dels Estats i els valors europeistes originals. Per a Nebreda, la foto final de la legislatura a Europa és ben evident en aquest sentit: aprovació de polítiques “austericides”, escalada del to bel·licista i “revolta dels pagesos arreu”. “Aquestes eleccions són existencials davant dels reptes que tenim”, va advertir, “i ens hi juguem quines polítiques s’acabaran implantant en els pròxims cinc anys”.
Els quatre ponents van coincidir a animar la gent a anar a votar diumenge. Foto: Joanna Chichelnitzky
Òbviament, l’ascens de la ultradreta va protagonitzar bona part de la conversa. “No podem ser només un dic contra l’extrema dreta”, va afirmar Alamany amb autoritat. “Hem de ser capaços”, reclamava, “d’il·lusionar i connectar amb les expectatives de la gent”. Perquè aquestes expectatives frustrades són, per a Nebreda, el quid de la qüestió. “La gent necessita refugis d’esperança en moments tan foscos, i estem deixant-los en mans de la ultradreta, insistint en aquests dics de contenció”. La solució implica “oferir propostes”, perquè “el que no pot ser és que una persona treballadora voti Vox”, insistia la número cinc de la llista europea d’ERC.
I qui pot defensar millor totes aquestes posicions a Europa, fins i tot la defensa de la llengua catalana? Doncs, des del punt de vista dels ponents, ERC, per descomptat. Alamany ho va fer evident amb un avís per a navegants d’altres partits: “Molts defensen unes coses a Catalunya i unes altres de molt diferents a Europa. Nosaltres som coherents”.
