Martínez, Uriz i Carrera, durant la presentació del llibre. Foto: Línia
El de la pagesia a la província de Barcelona és un optimisme “de debò”. Res de “façana”. Ho diu Gabi Martínez, prologuista del llibre Barcelona pagesa, retrats d’una agricultura en transformació, publicat i editat recentment per la Diputació de Barcelona i que conté una trentena d’entrevistes amb agricultors de Barcelona que malden per tirar endavant les seves explotacions. L’obra va ser presentada ahir a la tarda a la seu de l’ens provincial, a la Diagonal de Barcelona, màxim exponent del desenvolupament urbanístic metropolità que durant una estona, tanmateix, va allotjar el cor de la pagesia barcelonina.
En general, l’acte va servir no només per presentar el llibre, sinó també per reivindicar la feina d’uns professionals als quals “els bufa el vent en contra”. Ho va dir Mar Carrera, autora d’alguna de les entrevistes que hi ha a l’edició, que va reconèixer que descobrir aquests agricultors i agricultores va significar una “explosió de vida”. “Hi vaig veure molta valentia i molta resiliència per continuar endavant”, va expressar Carrera durant la presentació del llibre, a la qual van assistir molts dels protagonistes de les entrevistes.
Històries úniques
Entre aquests pagesos hi havia Germán Domínguez, un jove pagès de Sant Boi que lidera l’empresa agrícola El Nano Farinetes i que va admetre que la seva família no va encaixar bé la seva decisió de fer-se agricultor. Les dificultats per fer rendible una explotació feien témer el seu avi, que va ser qui li va ensenyar tot el que havia de saber per ser pagès, que la idea fracassés. Es van equivocar, però aquestes pors demostren fins a quin punt la professió d’agricultor viu moments complicats.
Així i tot, hi ha encara persones, algunes d’aquestes sense cap tradició agrícola a la família, que s’atreveixen a fer el salt a la pagesia i que, amb tenacitat, tiren endavant. És el cas d’una altra pagesa, la Tatiana Segura, que juntament amb el Sergi Ruiz regenten Can Rasca Orella, una finca entre Esparreguera i Collbató que empra mètodes naturals i sostenibles per cultivar els seus productes. “El contacte amb la natura em va canviar”, assenyala Segura, que abans de ser pagesa era auditora d’empreses. Un accident de cotxe provocat per l’estrès va fer-li canviar el xip, i des de fa uns anys viu del cultiu de productes ecològics. “El camp et fa pensar en la comunitat i la cura de les persones”, va reivindicar Segura.
La sala d’actes de la seu de la Diputació es va omplir de gom a gom. Foto: Línia
En aquesta línia es mou Maria Rovira, una dona que va començar a la pagesia amb 40 anys i que ara regenta amb la Lourdes Gómez una empresa al Penedès. “Va ser complicat, perquè confonia coses, però això és un aprenentatge continu”, va recordar Rovira, que va expressar la satisfacció que li produeix la gent que li ve a comprar els productes que conrea. Així i tot, Rovira va fer una crida al consum conscient dels productes agraris. “És feina de tothom que s’entengui que hi ha productes que no tindrem mai aquí, perquè són de l’altra banda del món”, va recordar la pagesa.
El llibre compta també amb les fotografies de Patxi Uriz, un fill de pagès, tal com es va descriure, que no només volia veure què cultiven els pagesos, sinó també com viuen. “Són uns quixots, viure de la terra és cada cop més difícil”, va recordar Uriz, que, en la línia de Rovira, va aconsellar comprar productes de proximitat. “Cada cop que fas la cistella de la compra està emetent un vot”, va afirmar el fotògraf.
La mirada del veterà
Per acabar, cal destacar la intervenció de Joan Carulla, pioner dels horts urbans de 101 anys i un dels entrevistats al llibre. Carulla, que treballa un hort en un sisè pis d’un bloc del barri barceloní d’Horta-Guinardó, va reivindicar la feina de pagès i va criticar les grans companyies que gestionen el negoci en l’àmbit internacional. “No tenen entranyes, ho tenen tot molt ben muntat”, va criticar el veterà activista ambiental, que també va alertar que la terra “s’ha convertit en una fàbrica de productes químics”.
El llibre Barcelona pagesa ja està a la venda, mentre que a partir del 13 de setembre l’edifici de Can Serra, la seu de la Diputació, acollirà una exposició sobre els agricultors de la província.
En risc d’extinció
Dona pagesa, un ofici en extinció
