Sílvia Oller, capitana de l’AE les Corts-UBAE, aixeca la Copa Catalunya sènior a Martorell. Foto: Federació Catalana de Futbol
“Hi ha detalls, escenes i emocions que, si no hi reflexiones, no els tens presents. Fer memòria t’ajuda a valorar i redescobrir el camí i els matisos”, reflexiona Sílvia Oller (Barcelona, 1994). La capitana de l’AE les Corts-UBAE comparteix els seus moments més especials en un curs històric, el del primer capítol a l’elit.
Endreça els instants per ordre cronològic i comença viatjant al primer partit oficial, disputat el 27 d’agost de 2023 al Pavelló Esportiu Municipal de Martorell i contra l’AECS l’Hospitalet. La victòria per 0-3 va suposar “una injecció d’energia positiva”.
Les mamuts desitjaven amb totes les seves forces guanyar la primera Copa Catalunya sènior, i encara més després d’haver perdut la final la temporada passada. “Poder aixecar el trofeu amb l’equip de la meva vida va ser emocionant. Totes ens miràvem les cares d’alegria i teníem la pell de gallina perquè havíem tornat a assolir una nova fita, després de l’ascens a Primera Divisió. És impagable que l’esforç es vegi recompensat”, descriu Oller.
Només 20 dies després, arribaria l’esperat debut a la màxima competició estatal, a casa, al Pavelló UPC-Campus Nord, i davant l’Amarelle FSF gallec. El club va tenir “un gest preciós” convidant les jugadores que havien format part dels sèniors A i B femenins. “Retrobar-me amb excompanyes i conèixer altres esportistes que han defensat aquesta samarreta va ser molt especial”, exposa la capitana del conjunt cortsenc.
Un bombo
Les famílies van comprar un bombo per animar el grup i l’equip tenia “els nervis bons” de voler debutar i fer-ho bé. Els esperava “un any ple de noves experiències” i aquella era la primera. “Malgrat no poder guanyar el partit, començar a l’elit amb un 2-2 també va ser positiu”, afegeix.
La cirereta va ser rebre i aixecar la copa de campiones de Segona Divisió del curs 2022-2023 i la foto col·lectiva entre les exjugadores i la plantilla actual. “Quan torno a veure aquella imatge, m’emociono molt perquè hi ha representada la trajectòria del club i amb moltes d’elles hi mantinc el contacte. Ens van confessar que s’ho havien passat molt bé veient-nos jugar i que estaven orgulloses de nosaltres”, comenta.
El tercer moment que escull Oller és doble i té a la Copa de la Reina com a protagonista. Després de superar el Ceuta Agrupación Deportiva (0-3), a l’AE les Corts-UBAE només li faltava un últim pas per classificar-se per a la Final a Vuit, vèncer el Marín Futsal a domicili, i ho va fer per 1-3 el dia de Tots Sants. La capitana va ser l’amfitriona d’una reunió, a Sants, on viu, entre les jugadores no convocades i les lesionades per veure el matx des de la distància: “Vam vibrar amb l’equip i cada gol va ser una festassa, i quan el partit va acabar les emocions es van multiplicar. Érem un dels vuit millors equips de la Copa i gaudiríem d’una experiència inoblidable!”.
Més de sis mesos després, van arribar al Pabellón Municipal el Limón, de Málaga, on el 12 d’abril van perdre per 3-0 contra el Melilla Torreblanca CF, el futur campió. “Som unes privilegiades per haver viscut la festa del futbol sala, la competició i l’ambient a la grada. A més, van ser dies en què ens vam unir més com a grup perquè la convivència ho afavoreix”, enraona la cortsenca.
La permanència
El seu últim gran record de la temporada és la permanència matemàtica a l’elit, el 27 d’abril, després del triomf per 2-3 contra l’FSF Castro i de resultats de tercers. “Si ens vam salvar quan encara quedaven quatre jornades per jugar-se va ser perquè vam sumar fins a 22 punts, amb set victòries i un empat, en una primera volta en què ningú ens coneixia perquè érem noves a la categoria. Un coixí que ens va transmetre tranquil·litat i confiança per a la segona part del curs”, reflexiona Oller.
La irrupció de l’AE les Corts-UBAE a Primera Divisió va ser tan extraordinària que dels sis primers matxs en va guanyar quatre —el primer, per 1-2, contra un dels favorits, el Poio FS, i amb un gol de la portera en el darrer minut—, en va empatar un i només en va perdre un altre, i per la mínima, 1-0, contra el Roldán FSF, amb un balanç de 17 gols a favor i set en contra. “Va ser una bogeria. Cap de nosaltres s’ho podia creure”, confessa.
El líder invicte
A la segona volta van sumar 16 punts. Just la jornada següent d’assegurar-se la permanència, el conjunt cortsenc va rebre el Burela FS, el líder invicte. “Va ser un altre moment màgic. Teníem una motivació extra perquè són un gran equip i les vam vèncer! Quan ja sabíem que continuaríem a Primera el pròxim curs, vam gaudir més a la pista i potser jugàvem amb més fluïdesa”, recorda.
El grup ha sumat 25 dels 36 punts possibles contra els equips que ha superat a la classificació. Ha acabat desè amb 38 punts, 12 triomfs, dos empats i 16 derrotes, 77 gols a favor i 91 en contra. “Amb l’entrenador, Robert Caneda, hem parlat a vegades que quan ens marquen tres gols és molt difícil que guanyem. És un aspecte que hem de millorar”, ressalta.
Després d’un curs tan intens, Oller se sent “fosa” i necessita descansar unes setmanes per recuperar energies. “Crec que el gran bloc de l’equip continuarà. L’objectiu serà tornar a assolir la permanència i tot el que pugui venir, benvingut serà”, conclou, orgullosa.
