Les conjures del Draft Gramenet

“Ens podries fer una foto, si us plau? Un segon…”, em demana Anna Gamarra (2001), mentre es treu la samarreta i se la posa al revés, amb el dorsal per davant. S’hi llegeix “Merche 11” perquè l’11 de maig la barcelonina acabava de jugar el matx definitiu de la Final a Quatre de la Super Copa amb la samarreta de la seva companya Merche Carrillo (Barcelona, 2000). Som al Pavelló Virrei Amat, a Nou Barris, i el marcador encara indica el resultat final, l’èpic triomf per 46-45 contra el Manresa CBF, que ha arribat a tenir 11 punts d’avantatge.

La imatge retrata una gran amistat i també la química i complicitat que hi ha al Draft Gramenet, que avui començarà la seva participació en la fase d’ascens a Lliga Femenina 2, a Granada, al Pabellón Inacua Antonio Prieto i al grup 3, després d’un curs en què s’ha conjurat per superar cops molt durs. L’Araski B serà el primer rival, demà s’enfrontarà al Tenerife Central i dissabte, al Ciudad de Móstoles. Si és primer de grup, pujarà de categoria. Si és segon, diumenge tindria una opció extra contra el segon millor equip del grup 4, que formen Al-Qázeres B, Stadium Casablanca, Mondragon Unibersitatea i CFI Reina Isabel GMASB.

Tornem a l’escena entre dues grans amigues. És curiós que Gamarra es consideri “molt supersticiosa” i que, en canvi, porti sempre el 13. O potser no tant, perquè les supersticions solen ser personals. “Si et soc sincera, avui és el primer cop que miro el dorsal amb l’11 perquè no volia ser conscient que no portava el meu número. He competit amb la samarreta de la Carrillo i he jugat com la Gamarra, i molts minuts, gairebé 35, eh. L’esforç ha valgut la pena per ella i l’equip”, s’obre l’Anna, que disputa 20 minuts per partit de mitjana, i que fins ara n’havia jugat, com a molt, 24, contra el Club Bàsquet Samà Vilanova i el TGN Bàsquet.

“Un cop fort”

A punt de plorar, la Merche observa amb atenció l’amiga i quan veu que ha acabat de parlar, treu energia per valorar les seves últimes hores, plenes de contrastos. Es va fer mal a semifinals contra el CB Roser (64-53), va tornar al parquet i es va adonar que no podia continuar. “No em vaig preocupar gaire. Avui, però, quan m’he aixecat, he vist que estava pitjor i que no podria jugar la final. Ha estat un cop fort i, alhora, confiava molt en el grup perquè hem treballat de valent i sabia que estàvem preparades. Jo soc una peça important, igual que la resta”, exposa Carrillo, que després s’assabentarà que té una petita fractura a l’altiplà tibial del genoll dret. Es perdrà la fase d’ascens a Lliga Femenina 2, però no haurà d’operar-se.

Gairebé sense alè

Quan l’àrbitre ha xiulat el final del matx, la cara de l’entrenador, Víctor Calzado, era una barreja de satisfacció i patiment. L’habitual d’algú que hi ha deixat l’ànima i ara, gairebé sense alè, veu que acaba de rebre el premi a la persistència. “El primer que he fet ha estat anar a abraçar la Merche, a qui tot l’equip ha estret entre els braços. M’emociona recordar el seu extraordinari exercici de generositat. Des del primer moment només ha pensat en com ajudar el grup des de la banqueta i no és gens fàcil actuar així després d’un xoc tan gran. Li estic molt agraït i sé que l’equip també”, continua l’extècnic del Basket Almeda. A l’equip hi ha dues jugadores amb passat al conjunt cornellanenc, Èlia Páez i Clara López.

El Draft, al grup 3, jugarà contra l’Araski B, el Tenerife Central i el Ciudad de Móstoles

Quan Lara Sánchez va saber que Carrillo no podria jugar la final, va comprar una cartolina groga. Hi va dibuixar un petit cor i hi va escriure “Merche, tu també jugues #11”. Una senzilla pancarta plena d’afecte que va estar penjada a la grada durant el matx. “És una guia i un far per a aquest equip i ho ha tornat a demostrar”, assegura Sánchez.

“La Merche sempre suma i anima. És la millor perquè ens millora en els mals i en els bons moments. Ella no hi era a la pista, però també ha competit. Ha estat una jugadora més”, intervé Andreea Cojocariu, autora de la cistella definitiva contra el Manresa CBF. “En aquest equip compartim les emocions, patim i gaudim juntes, i totes sumem. Som un grup que sap lluitar contra les adversitats i teníem clar que havíem de guanyar tant sí com no per dedicar-l’hi a la Merche, que és una peça molt important per a nosaltres”, defensa la base Marina Laborda, màxima anotadora del Draft Gramenet (267 punts) i qui acumula més minuts a pista (702).

Resiliència

“La lesió de la Merche ens ha fet convèncer que havíem de guanyar per ella, a qui li feia una il·lusió increïble participar en el matx. A la pista no hem abaixat els braços i hem assolit l’objectiu pel qual lluitem des d’agost. Hem aprofitat la nostra tercera oportunitat”, comparteix Clara Hernández.

És el moment de viatjar simbòlicament al dilluns 6 de maig. El Draft Gramenet havia desaprofitat dos cops la possibilitat de ser campió de la Super Copa i assegurar-se un bitllet per a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2. L’equip havia liderat la categoria gairebé tot el curs, però dues derrotes en les tres últimes jornades, en l’antepenúltima, contra el CEJ l’Hospitalet per 59-47 i perdent la diferència de punts particular, i la darrera cita, al Nou Congost contra el Manresa CBF (51-45), havien fet que la corona fos per a les hospitalenques.

“M’emociona recordar l’exercici de generositat de Merche Carrillo”, diu Víctor Calzado, el tècnic

Aquell dilluns després de la decepció a Manresa va ser molt dur i inspirador. “Totes estàvem molt tristes a l’entrenament físic i va haver-hi llàgrimes, però teníem clar que quan entréssim a pista no n’hi hauria cap més”, recorda Lara Sánchez. “Néstor Oliva, el nostre preparador físic, va fer una feina brutal amb elles i quan vaig arribar, me les vaig trobar amb un somriure”, reconeix Calzado, l’entrenador.

Una xerrada decisiva

La xerrada del preparador físic va emocionar l’equip. Les paraules d’Oliva els van arribar al cap i al cor. Els va explicar la corba del canvi d’Elisabeth Kübler-Ross, que es basa en les fases de xoc, negació, ira, negociació, depressió, acceptació i canvi. “Havíem d’acceptar la derrota com més aviat millor perquè només teníem dos entrenaments abans d’afrontar la Final a Quatre de la Super Copa”, exposa Sánchez.

“El bàsquet mai et dona tantes oportunitats i si en tenim una tercera per arribar a la fase d’ascens és per alguna cosa… Hem de ser-hi”, les va motivar Marc Roset, el director tècnic. “La màxima dificultat aquests dies ha sigut que les jugadores entenguessin que disputar la Final a Quatre no era un càstig, sinó un premi per haver fet bé les coses durant molt de temps, i la seva resposta ha estat extraordinària”, torna a intervenir Calzado.

Ara, a Granada, el Draft Gramenet somia a pujar a Lliga Femenina 2 i fer-ho amb l’essència de l’equip, que tan bé resumeix Carrillo: “La temporada passada el grup es va construir quasi des de zero, perquè només hi continuàvem Clara Hernández i jo. Som una pinya i el nostre punt fort és donar-nos suport les unes a les altres, vagi com vagi i vingui com vingui”. “Que qui és per a mi la Merche? Una referent en tots els sentits de la vida”, tanca, Gamarra, que vol dedicar-li l’ascens. Una conjura més en un Draft Gramenet que s’ha acostumat a créixer davant les adversitats.