L’alè familiar a la grada

“Suposo que hi haurà moltes mares que pateixen molt menys que jo. Quan la Marta surt a la pista, però, estic molt tensa: m’empipo quan falla i m’emociono molt si anota una cistella, fa una assistència o l’equip guanya. Hauria de tranquil·litzar-me una mica”, confessa, a la grada del pavelló Virrei Amat, durant la Final a Quatre de la Super Copa, Ester Bajo, mare de Marta Colàs, jugadora del Draft Gramenet.

L’Ester es canvia les guàrdies sempre que pot per anar als partits de la seva filla. “La veritat és que no crido. Només pateixo. És un patiment interior”, afegeix. Quan la Marta és al parquet, la mare prefereix que ningú li parli perquè està molt concentrada i no vol perdre’s cap detall.

Admira la filla per la seva competitivitat i constància. “Mai faltarà a un entrenament per malaltia ni lesió, i farà el que pugui, i sempre pensa en el millor per al grup”, detalla. Colàs s’empipa molt quan l’equip perd. “En aquest context, la Marta prefereix que ningú li digui res i jo opto per anar en un altre cotxe. Imagina’t que li comento que no ha jugat malament i ella em respon que ho ha fet fatal…”, matisa la mare.

Els valors de l’esport

A Bajo li encanten i transmet els valors de l’esport, com l’empatia. Des de ben petita a la filla li han inculcat a casa que cal ajudar a aixecar-se a una rival a qui li ha fet falta i demanar-li disculpes. “Això forma part de la cultura esportiva i no puc entendre que hi hagi esportistes que es desentenguin de tot quan cometen una infracció intencionada”, comparteix.

A l’altra punta del pavelló hi ha Antònia Tuset, mare de Magda Jané, que és jugadora del CB Roser i procedeix del Nou Bàsquet Olesa, equip amb què va ascendir a Copa Catalunya el curs 2022-2023.

Grans companyes

“La Magda sempre ens ressalta que està molt contenta al Roser perquè hi ha conegut grans esportistes i companyes que l’han acollit molt bé. Ja havia jugat al CB Igualada amb Berta Sellarès”, comparteix l’Antònia.

“Transmet confiança”

“Ma filla és molt noble i es desviu sempre per l’equip. A vegades m’agradaria que s’empipés una mica més a la pista”, la retrata el pare, Miquel Jané. “Transmet tranquil·litat i confiança a l’equip, i veu de pressa les jugades. Té dots d’organització”, intervé la mare.

Magda Jané sempre ha jugat de base, però aquesta temporada al CB Roser ho ha fet també de 3, d’alera. “En el caràcter s’assembla més a mi, i en l’organització, a la seva mare”, continua el Miquel, que es va perdre molts partits de la seva filla quan treballava com a pastisser.

“Ma filla està molt contenta al Roser perquè l’han acollit molt bé”, diu la mare

Era l’Antònia qui tenia festa els caps de setmana i la portava on fos, sempre posant-se d’acord amb les altres famílies. Cada setmana hi havia, per tant, rotació de xofers.

En el somriure de Gemma Moratalla hi veig clarament l’alegria de la filla, Duna Moreno, jugadora del SESE, que ens observa atenta. “No em poso nerviosa quan la veig jugar. Simplement m’emociono perquè ho fa molt bé. Sempre hem gaudit molt amb les seves actuacions”, confessa, divertida.

Amor pel bàsquet

La mare admira de la filla la positivitat i l’optimisme. “La Duna sempre està contenta i des de ben petita viu el bàsquet amb molta intensitat. És preciós que tingui aquesta passió i aquest amor per l’esport”, celebra la Gemma, que, passi el que passi al parquet, sempre anima amb missatges breus com “vinga, SESE!”, “som-hi, SESE!” o “molt bé!”, i gaudeix. Sap relativitzar les victòries i, sobretot, les derrotes.

“L’important és que frueixi amb el que fa, i estableixi vincles als clubs on jugui, com ja ha fet a l’FC Martinenc Bàsquet o al Lima Horta Bàsquet. De fet, l’han vingut a veure totes les seves excompanyes de fa dos anys. Fa amigues a tot arreu. Això és el millor del bàsquet”, celebra la mare de la Duna, encantada amb l’equip humà i esportiu del primer equip del conjunt de Nou Barris.

La Gemma, que havia fet natació quan era “joveneta”, creu que és més adequat que els nens i les nenes s’iniciïn en l’esport amb disciplines d’equip, com el bàsquet, perquè “els ajuda molt a socialitzar”.

“A vegades m’agradaria que la Magda s’empipés una mica més a la pista”, comparteix el seu pare

Peronella Badia, mare de Queralt Ribera, exjugadora del Bàsquet Femení Sant Adrià i ara al Manresa CBF, parla amb els ulls. És molt expressiva i anima tant l’equip que arriba a celebrar una cistella que no s’ha produït.

“A la Queralt no li podem demanar més: treballa, estudia i juga a bàsquet, i ho fa tot amb el cor i deixant-hi l’ànima. És una persona discreta i humil, que són valors que sempre li hem transmès a casa”, enraona la Peronella.

Persistència

“La nostra filla té unes ganes, una empenta, una constància i una persistència que són dignes d’admirar. És molt responsable i compromesa, i lluita cada segon per complir els seus somnis. És realment inspiradora”, la retrata, emocionat, Pere Ribera, el pare.

El Pere i la Peronella són d’animar força i de fer-ho sense perdre el respecte al col·lectiu arbitral ni a les rivals. “Intentem que el nostre alè arribi a les jugadores i crec que elles reben aquesta energia extra”, enraona la Peronella. “Des de la grada pots pensar que la Queralt no es posa nerviosa a la pista. Sembla tranquil·la. Té els nervis a dins”, comenta el pare.

“Des que era cadet juga amb sèniors i això potser li dona més seguretat. Ha hagut de madurar abans”, defensa la Peronella, just abans de festejar, amb un gran crit i aixecant els braços, una cistella de la Queralt.