Els ulls de la Sanes Cup

Mai saps quan ni com et canviarà la vida o descobriràs la teva gran passió. O totes dues coses alhora. “Em quedava embadocat davant la tele de l’entrada de l’hotel i de la gelateria veient un esport tan dinàmic i en què considerava que es marcaven moltíssims gols”, comparteix Ivan Cid (l’Hospitalet, 1996), que es va enamorar de l’handbol quan era un marrec, en unes vacances d’estiu amb els pares a Lloret de Mar.

Malgrat que ja l’havia practicat a l’escola multiesportiva, no li va cridar l’atenció fins a aquelles jornades de descans. Li va agradar tant que es va posar “molt pesat” amb la família perquè el canviessin de bàsquet a handbol, i va convèncer les amistats perquè fessin el mateix.

L’hospitalenc sempre ha tingut un gran poder de convocatòria i dots de comunicació. No sorprèn que sigui el director tècnic del Club Handbol Sant Esteve Sesrovires ni que dirigeixi la Sanes Cup, el Torneig Internacional d’Handbol que organitza l’entitat i que aquest any, entre el 12 i el 16 de juliol, celebrarà la seva 42a edició.

A Cid li encanta liderar i gestionar equips des que es va estrenar a les banquetes amb 15 anys com a segon entrenador d’un aleví femení al Club Handbol Martorell, on el curs següent repetiria paper en un infantil masculí. Després va marxar al CH Sant Esteve Sesrovires, amb un primer capítol com a ajudant d’Albert Falguera al cadet masculí. Més endavant, va aterrar al primer equip de l’Handbol Sant Quirze, també com a segon tècnic. Una etapa de tres cursos en què en l’últim van assolir el premi tan perseguit de pujar a Divisió d’Honor de Plata, a Galícia, al pavelló Vila de Noia de Carballo (A Coruña) i per un ajustat 26-27 contra el BM Macarena.

El club de la seva vida

L’entrevistat no es va estrenar a la nova categoria perquè va acceptar l’oferta per ser director esportiu del club de la seva vida, el CH Sant Esteve Sesrovires, on ha jugat i ha entrenat. Una responsabilitat que compagina amb la direcció de la Sanes Cup.

“Dirigir un equip esportiu i el grup que fa possible la Sanes Cup és semblant perquè és necessari que l’equip confiï i aposti pel projecte, se’n senti partícip i cada membre vagi en la mateixa direcció”, enraona Cid.

“La Sanes Cup només és possible gràcies a la implicació i l’esforç de moltes persones, i el que ens fa més il·lusió és veure l’alegria dels joves, els nens i les nenes. Les seves cares de gaudi no tenen preu. A més, el torneig també té un impacte econòmic en el poble i els voltants”, intervé Lluís Canals (Sant Esteve Sesrovires, 1960), president del Club Handbol Sant Esteve Sesrovires.

La desfilada i la presentació d’equips, amb speaker, música, llums i fum, serà la nit del pròxim divendres 12 de juliol. La ReTumBand, grup sesrovirenc de percussió i animació, portarà el ritme, i, com a novetat, hi actuarà a l’acte inaugural i a la rua la Colla de Diables Cadells de Drac. Minuts després, arribarà la Nit Jove amb DJ del torneig, a la pista annexa del Sanes Arena. Un punt de trobada entre participants, àrbitres, organitzadors o sesrovirencs i sesrovirenques que es repetirà dissabte i dimarts.

“Les dues paraules que defineixen millor la Sanes Cup són ‘família’ i ‘amistat’”, assegura l’hospitalenc

L’endemà començarà la competició, que s’estendrà fins al 16 de juliol. La majoria dels 102 equips participants són catalans i França torna a ser el país de fora de l’Estat més representat. També hi són presents Portugal, Itàlia, la República Txeca, Egipte o Comores, i més de 10 anys després hi torna Taiwan, amb dues escoles, de dos equips de noies i dos de noies.

“Les dues paraules que defineixen millor la Sanes Cup són ‘família’ i ‘amistat’ perquè hi ha un ambient molt proper. Volem que sigui un torneig que afavoreixi que els equips es relacionin, coneguin i connectin, i aquest és el seu gran valor afegit”, assenyala Cid, per a qui les jornades són “superintenses”.

Per això quasi totes les pistes són tan a prop, en uns 200 metres es concentren el Pavelló Poliesportiu Municipal, la Roureda, la Francesc Castellet i l’Institut Montserrat. La pista del costat del Camp de Futbol Municipal queda a uns cinc minuts caminant, i més lluny, a una mica més d’un quart hora, està la Vinya del Sastret. Si s’acaba utilitzant, a la pista annexa al Sanes Arena hi jugaran els benjamins i benjamines.

Omnipresent

A més d’estar a les oficines del club per resoldre o derivar qualsevol problema o incidència esportiva -arbitratge, competició-, que és l’àrea de què s’ocupa, l’hospitalenc és entrenador i ha de dirigir els seus equips. A la nit, potser es passa una estona per la festa i sol descansar molt bé. És l’endemà, amb el cansament acumulat, quan li costa aixecar-se.

“Ho vius tot amb tanta intensitat que a vegades t’oblides d’anar a menjar. L’experiència és un grau i en destaca, sobretot, la de Lluís Canals, que ho té molt per la mà. El seu lideratge i saviesa ens ajuden moltíssim, i tenim la sort de comptar amb un grup nombrós de voluntaris”, agraeix Cid.