De ciutat dormitori a tenir personalitat pròpia: els 50 anys d’una entitat que expliquen l’evolució d’Esplugues

“Esplugues era un poble sense tradicions”. Corrien els anys 70 i aquesta ciutat, com tantes altres de l’àrea metropolitana, havia crescut exponencialment i sense gaire ordre urbanístic, més enllà del que marcava el guany econòmic sense límit i a costa de les persones que arribaven d’arreu d’Espanya buscant un futur millor a Catalunya, que anaven a petar a ruscs de pisos en barris impersonals. Aquelles zones, en general, eren erms associatius amb mancances de serveis públics i, com assenyala la sentència que encapçala aquest article, sense història. Hi havia hagut un tall entre l’Esplugues rural i aquell municipi gegant que acollia desenes de milers de persones, fruit dels moviments tectònics de la història que van marcar la guerra civil i les migracions de mitjans del segle XX.

És en aquest context que va néixer l’Espluga Viva, primer com a agrupament escolta i, amb els anys, evolucionant cap a una associació cultural. Enguany celebra 50 anys amb les mateixes “ganes i il·lusió” que aquell grup de joves que en un llunyà 1974 van fundar-la perquè pensaven que “tot era possible”. Tant la primera frase de l’article com aquestes últimes paraules les diu Laura Sanagustín, cofundadora de l’entitat i membre activa del seu grup de Tradicions i Costums. L’Espluga Viva ha bullit d’activitats aquest mes de juny, amb diversos actes commemoratius, com ara la pujada al cim del Gra de Fajol, al Ripollès, del dia 1 de juny, on van col·locar una placa commemorativa dels 50 anys de l’associació. Vint-i-cinc anys enrere, recorda Sanagustín, membres de l’entitat ja hi van pujar per col·locar-hi una creu, que van portar a collibè fins allà dalt. I és que, entre altres, l’objectiu de l’Espluga Viva ha estat sempre promoure i impulsar la cultura i les tradicions catalanes. Sense anar més lluny, actualment l’associació està formada per l’Agrupament Escolta, el Centre Excursionista, el grup de Tradicions i Costums i els espais educatius Agalaia i Rauxa.

Evitar ser ciutat dormitori

Amb tot, la voluntat dels impulsors de l’Espluga Viva era omplir Esplugues de cultura. “Vam treballar des de zero”, diu Sanagustín, per fer, entre altres, que la ciutat tingués una festa major “xula” i evitar el que passava dècades enrere, quan els joves marxaven a Barcelona i passaven de les festes locals. “Sempre hem fet coses perquè Esplugues no fos una ciutat dormitori”, reivindica Sanagustín, que considera que, amb els anys, la ciutat ha assolit una “personalitat” pròpia.

Ara bé, com hem dit a l’inici, això no va ser sempre així. El 1974, quan l’entitat va néixer, Espanya encara era una dictadura i, des d’aleshores, tot ha canviat a una gran velocitat. I un exemple d’això té a veure amb la llengua catalana, un altre cavall de batalla de l’entitat, que sempre l’ha promogut. “Quan vam començar, la llengua era un tema prioritari: els pares dels infants, molts d’ells castellanoparlants, ens demanaven que parléssim als seus fills en català”, recorda Sanagustín. Eren moments en els quals aprendre català significava, en l’imaginari de moltes llars d’antics migrants de parla castellana, una manera d’ascendir en l’ascensor social. Actualment, en un altre context, aquesta demanda no és la principal que fan els pares, i Sanagustín reconeix que els infants que atenen s’expressen, entre ells i majoritàriament, en castellà.

Per tot plegat, des de l’entitat asseguren que encara hi ha moltes coses a fer, tant en matèria de llengua com en l’àmbit cultural i associatiu. Prova d’això són projectes com el Pati Blau, a través del qual presenten, cada mes, llibres escrits en català per dones, o bé l’Abril Literari, que durant la primavera serveix d’aparador perquè escriptors hi presentin les seves novetats. També, de cara a l’octubre, celebraran una nova edició de l’Arrela’t, un festival folk que compleix 15 anys portant a Esplugues grups com El Pony Pisador o La Prenda Roja, que està previst que hi actuï enguany.

Cinquanta anys donen per a molt i, el passat 8 de juny, l’Espluga Viva va celebrar una festa als jardins de la Casa Termes, un intens “dia de retrobament” dels 500 socis que té l’entitat i que va oferir activitats per a tothom. Per altra banda, l’associació també treballa per estrenar un documental sobre la seva activitat, que veurà la llum a l’octubre. Tot plegat, en la línia del que resa el seu lema: “Deixem el món millor de com l’hem trobat”. Tota una declaració d’intencions en un món ràpid i impersonal com l’actual.

Quan els de la capital venien aquí

La seu de l’Espluga Viva està ubicada en un racó emblemàtic d’Esplugues, a l’anomenada Vil·la Pepita i Vil·la Rosa, que daten dels anys 30 del segle passat. Són antigues cases d’estiueig de la burgesia barcelonina, quan eren els de la capital qui venien a fer vida a Esplugues.