Montserrat Tura

Quan l’estiu tardoreja, les possibilitats de pluges localment fortes són freqüents i és difícil de concretar exactament on descarregarà el xàfec més intens, on hi haurà autèntic risc d’inundacions i, conseqüentment, risc per a les persones. Per això, els responsables de Protecció Civil de la Generalitat activen una alerta i recomanen que s’adoptin mesures concretes de protecció per part dels municipis.

Des que les xarxes com Twitter s’han convertit en un sistema de comunicació, una piulada amb signes d’alerta pot considerar-se un avís a la població, ignorant que no tota la població disposa o consulta constantment aquests avisos.

La darrera polèmica s’ha produït a Mataró, capital d’una comarca on aquesta mena de precipitació és molt freqüent i, malgrat això, les rieres curtes i amb molta inclinació que baixen de la Serralada Litoral i travessen nuclis densament poblats buscant el mar converteixen els carrers en rius. “Quan la desbocada força dels cavalls de l’aiguat de sobte baixa pels rials”, deia el poeta Salvador Espriu.

Si som una societat avançada, hem d’utilitzar sistemes d’alerta i accions físiques activades manualment o automàticament, però si hom no pot garantir que l’alerta hagi arribat a tots i cadascun dels ciutadans, des de l’administració s’ha d’impedir que es posin en risc.

També aquest estiu calorós, amb nits tòrrides i moltes finestres obertes anhelant un aire fresc de la matinada que no arribava, al Vallès es va produir un incendi en una indústria química de la Llagosta. Es va activar l’alerta d’un pla molt delicat i sensible que ha de permetre la convivència més segura possible de les indústries químiques amb la població que resideix al seu entorn. La responsabilitat d’aquesta proximitat recau en les administracions.

Una alerta de risc per a les persones és de les coses més importants que poden arribar inesperadament

Trenta-tres dotacions de Bombers van extingir el foc i van treballar perquè les altes temperatures d’un incendi d’aquestes característiques no afectés una “zona de dipòsits inflamables i una caseta d’alt contingut de producte químic”, diuen les informacions genèriques de la premsa d’aquells dies. També segons la informació dels mitjans, aquella nit van combustionar més de 100 tones d’azodicarbonamida, utilitzada en la fabricació de plàstics i també en la indústria alimentària per blanquejar la farina en la producció industrial de pa.

Amb l’alerta del Pla Especial d’Emergència Exterior del Sector Químic (PLaSEQCAT) s’estava avisant que hi havia un incident en una indústria que manipula substàncies perilloses. Aquesta alerta activada durant la nit va acompanyar-se de la decisió de confinar la població de la Llagosta i part de la de Santa Perpètua de Mogoda i de Mollet del Vallès per la possible toxicitat del fum.

Els ciutadans, en la seva immensa majoria, dormien. Poblacions obreres que no poden permetre’s instal·lacions d’aire condicionat. Un avís de confinament per la possible toxicitat del fum en una xarxa social d’alguns telèfons mòbils amb els seus usuaris dormint no va garantir la seguretat dels ciutadans, tot i que les autoritats sabien que, si s’havia activat l’alerta, era per aplicar mesures de protecció a la població a conseqüència de l’emanació de gasos o de fums tòxics en incendis, tal com estableix explícitament el pla. La seva darrera actualització està datada del mes de març d’aquest any.

Una alerta de risc per a les persones és de les coses més importants que poden arribar inesperadament, però l’obligatorietat de tenir un Pla de Protecció Civil Local significa que a les autoritats no les agafa desprevingudes i saben què cal fer en cas d’emergència. Les flames de l’incendi van desaparèixer per l’eficaç actuació dels Bombers, però l’alerta del pla no va desactivar-se fins al migdia de l’endemà.

De nit continuem respirant. Les autoritats municipals han de conèixer els hàbits de la ciutadania, les zones inundables i les tipologies d’habitatge. Les alertes que no arriben a tota la ciutadania no la protegeixen.