Marc Cerdà

Fem un exercici d’imaginació i situem-nos a l’any 2030. Aleshores, segons l’escenari més optimista del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, el planeta ja s’haurà escalfat un grau i mig respecte dels valors preindustrials. Ara bé, atesa la tendència al retard en l’aplicació dels acords climàtics, malauradament el més probable és que en el primer terç del segle XXI l’augment de la temperatura atmosfèrica sigui proper als tres graus.

En aquest any 2030, a casa nostra l’augment de la temperatura serà superior a la resta del planeta, ja que la Mediterrània s’escalfa un 20% més ràpidament. Som i serem un dels principals epicentres de l’escalfament global. Alternarem llargues sequeres amb episodis de pluges torrencials. Els grans temporals de llevant seran més freqüents. Ja no gaudirem de tardors ni de primaveres i les reserves d’aigua seran un bé molt preuat en un país cada dia més àrid i sec.

Arran de costa, el nivell del mar haurà pujat uns 30 centímetres. El Delta de l’Ebre o el del Llobregat seguiran retrocedint, així com moltes platges deixant en evidència els riscos derivats de la nul·la adaptació del litoral al canvi climàtic. Terra endins, l’efecte combinat de les sequeres i les altes temperatures augmentaran el risc de grans incendis forestals durant l’estiu, i els hiverns seran molt més curts, irregulars i eixuts.

Cap a l’any 2030, les glaceres del Pirineu hauran pràcticament desaparegut i l’extensió de la coberta de neu s’haurà reduït a la meitat. Sí, les pistes d’esquí tenen els dies comptats. Fet i fet, només podran sobreviure si fabriquen neu. Així i tot, amb unes reserves d’aigua que com deia abans seran escasses, les possibilitats de generar neu artificial seran remotes, a més de ser poc ètiques. En aquest moment històric ens adonarem que el canvi climàtic és irreversible.

Fa massa temps que deixem passar el temps entre moltes paraules, poques accions i massa contradiccions

Si heu fet aquest exercici d’imaginació, ja podeu imaginar, disculpeu la redundància, que el context climàtic l’any 2030 no serà idíl·lic. I molt menys serà l’adequat per organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu tal com defensa el Govern de la Generalitat. Amb els escenaris d’hiverns més càlids i d’escasses precipitacions sorprèn, i molt, que Esquerra Republicana i Junts per Catalunya apostin per unes olimpíades d’hivern en una de les regions on la temperatura augmentarà més.

Celebrar uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu sense suficient neu vol dir, doncs, que se n’haurà de fabricar, i aquest procés requereix elevats volums d’energia i d’aigua. Un malbaratament de recursos incomprensible en mig d’una greu crisi energètica i climàtica. Tanmateix, fabricar neu artificial no fa més que agreujar una mica més el problema de fons: els Jocs Olímpics són per definició una gran font d’emissions de CO2.

Si ens fixem en les olimpíades de Tòquio, considerades les més sostenibles, les emissions van superar els 3 milions de tones de CO2, i en el cas de les darreres olimpíades d’hivern a Pyeongchang les emissions van assolir els 1,6 milions de tones. Això equival al 4% de les emissions de CO2 anuals de Catalunya. Per això crida l’atenció que, encara que les emissions l’any 2030 s’haurien de reduir un 40%, el projecte de Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu segueixi avançant.

Ni les olimpíades al Pirineu ni els casinos al Camp de Tarragona es corresponen amb el compromís climàtic verbalitzat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Cimera del Clima de Glasgow. Com tampoc s’adeqüen als objectius de reducció que estableix la Llei de Canvi Climàtic ni a la declaració d’Emergència Climàtica que va fer la Generalitat l’any 2020. Així i tot, el govern de la Generalitat segueix ancorat en un model de desenvolupament territorial caduc que no passaria la prova del cotó climàtic.

Tothom hauria de ser conscient que no només hem de reduir les emissions de CO2, sinó també adaptar el territori al clima que vindrà, fer-lo més resilient i garantir una vida digna a la seva gent. Ens cal una mirada més àmplia, holística i transversal. Fet i fet, els Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu duraran trenta dies, però la crisi climàtica ens afectarà durant segles. No en siguem còmplices.

Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic

WhatsAppEmailXFacebookTelegram