Hi ha qüestions que s’arrosseguen, que van passant de mans en mans i que un dia, sense saber com, s’ha arribat a una situació que sembla inversemblant. Aquest és el cas de la T-Mobilitat, que havia de revolucionar, en paraules dels responsables polítics, la manera com ens desplacem a l’àrea metropolitana de Barcelona, i que avui dia, dissortadament, té més ombres que llums.
El projecte de la T-Mobilitat neix l’any 2014 amb l’objectiu d’esdevenir una targeta personal, sense cartó, digital i recarregable en funció de l’ús i dels desplaçaments de les usuàries del transport públic. Es buscava facilitar la compra i l’ús dels títols, i de retruc incentivar la mobilitat sostenible. Una estratègia anàloga a la que s’estava fent en altres ciutats europees des de fa dècades. No obstant això, el projecte va començar amb mal peu.
Des de l’inici, la implantació de la T-Mobilitat ha estat envoltada d’hermetisme i d’opacitat, i també –convé dir-ho– de molts interessos econòmics. Amb un moviment força incomprensible, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va decidir optar per la col·laboració publicoprivada per executar el projecte. I això és incomprensible perquè, com van advertir les treballadores de Transports Metropolitans de Barcelona, la T-Mobilitat es podria haver assumit perfectament des d’una empresa pública.
Tanmateix, es va fer una licitació pública que va guanyar l’UTE formada principalment per La Caixa, Indra, Fujitsu i Moventia, cosa que va obrir un debat públic sobre l’ús de les dades personals per part d’empreses privades. I no és un debat estèril. Aquestes empreses serien les responsables i gestionarien les bases de dades de centenars de milers de persones. Això significava que, per exemple, podrien saber en tot moment on agafem el tren, el metro o el bus, a quina hora o amb quina freqüència. El somni orwel·lià fet realitat.
L’any 2015, la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, conscient d’això es va proposar anul·lar el contracte, però només es va aconseguir renegociar algunes clàusules per augmentar lleugerament la protecció de les dades personals de les usuàries. I aquí va començar l’espiral de retards. La T-Mobilitat s’havia d’implementar formalment a finals de 2015, però els constants incompliments defensats per l’ATM i les empreses adjudicatàries per l’elevada complexitat del sistema van fer endarrerir la implementació fins a dos anys.
Potser sí que la T-Mobilitat serà una revolució, però ara mateix és només un brollador de beneficis per a unes poques empreses
El següent retard va arribar l’any 2017, quan Indra, una de les empreses adjudicatàries i relacionada amb un cas de finançament il·legal del Partit Popular, va boicotejar des de l’ombra el projecte com a represàlia al moviment independentista. Aquesta decisió va provocar, d’una banda, nous retards en la posada en marxa i, de l’altra, la indemnització de 12 milions d’euros per a les empreses adjudicatàries per part de la Generalitat per superar el límit temporal del contracte.
I aquest ha estat el principal tret característic del projecte de la T-Mobilitat: els retards i també els sobrecostos. El projecte inicial tenia un pressupost de 58 milions d’euros i la darrera actualització del cost total és de 94 milions, un 62% més del que es va preveure inicialment. El més exasperant és que certs sobrecostos estaven relacionats amb el fet que el projecte, després d’anys i anys de retards, tecnològicament havia quedat obsolet i calia actualitzar-lo. Finalment, la T-Mobilitat va entrar en una nova fase d’implementació a finals de l’any 2021. Això sí, amb un forat de seguretat al web que va deixar al descobert durant més de 24 hores milers de dades de les usuàries registrades.
Han passat set anys i, malauradament, les incògnites al voltant de la implementació de la T-Mobilitat no s’han esvaït. L’ús que poden fer les empreses adjudicatàries de les dades personals, els beneficis que han obtingut o els seus incompliments reiterats persisteixen sense que ningú assumeixi responsabilitats polítiques d’aquest desori. I aquesta és la qüestió.
Al llarg d’aquest periple de nefasta gestió i fatídica execució, des dels diversos nivells de responsabilitat –Generalitat de Catalunya, Àrea Metropolitana i Ajuntament de Barcelona– s’ha intentat esmorteir la gravetat del que succeïa amb la T-Mobilitat per evitar sortir esquitxats d’una herència endimoniada. Tal vegada hi ha qui pensarà que aquesta forma de funcionar és habitual. No obstant això, normalitzar els retards i els sobrecostos de la T-Mobilitat no fa bé a la salut democràtica i a la transparència que s’espera de les administracions públiques.
Potser sí que la T-Mobilitat serà una revolució, però ara mateix és només un brollador de beneficis per a unes poques empreses privades que, tot i els incompliments i les irregularitats, continuen actuant amb total impunitat. Al capdavall, si les perjudicades som totes nosaltres, i especialment les que utilitzem cada dia el transport públic, potser també és responsabilitat nostra, des de la ciutadania, posar llums i taquígrafs a la gestió pública que es fa del transport públic. I en això tenim molt camp per recórrer.
Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
