Estem veient una guerra… Tota guerra és horrorosa, el pitjor que es pot patir. Les guerres són el pitjor episodi possible que pot protagonitzar l’ésser humà. Morts, bombardejos sobre civils, cases destruïdes, famílies separades, refugiats, orfes, escoles i hospitals destruïts, abusos… La màxima brutalitat sobre innocents.
Però, a més, la invasió russa d’Ucraïna està posant en evidència les pitjors debilitats dels estats del món occidental i de la UE. Només està reaccionant la població civil per la via de grans mostres de solidaritat. Mentrestant, els governs dels estats han demostrat no estar gens a l’altura.
Rússia comptava amb controlar Ucraïna en 3 o 4 dies, i sobretot amb poder enderrocar el govern i posar-ne un de titella que ràpidament representés, especialment davant la comunitat internacional, l’Estat ucraïnès. Que hi hagués un representant “oficial” que legitimés o restés importància a la invasió.
El problema és que aquesta lògica, clara i evident per a Rússia, també era la que esperaven els governs dels estats occidentals; no ho volien, però ho donaven per fet. Donaven per segur una caiguda ràpida de la legitimitat democràtica a Ucraïna. I com que això semblava segur, el món occidental simplement s’estava preparant per assumir la “quota” de refugiats i algunes sancions a Rússia, per fer veure que s’hi estava en contra… Però no van fer res per evitar-ho de debò.
Aquesta manera de pensar i d’actuar va fer que durant els primers dies de la guerra Ucraïna estigués sola, molt sola, davant la invasió. La UE i el món occidental ja havien descomptat la seva derrota i només havien calculat, i només s’havien preparat, per assumir ràpidament la situació d’una Ucraïna envaïda i titella de Rússia.
Pot semblar molt dur, o cruel, però desgraciadament és el que la vella Europa és avui. Un ens molt moralista, que dona lliçons a tothom, però que és incapaç de fer res per defensar els seus principis i el que predica. Avui la UE és un ens immobilitzat i immobilista, que viu i vol viure en la comoditat. Avui la UE és un estruç que amaga el cap per fer veure que no passa res, i així no cal fer res. Ucraïna és un exemple més d’aquesta incapacitat de la UE, però n’hi ha més: la passivitat respecte de Trump; el doblegament davant la Xina, a qui se li permet tot; la no-intervenció a la guerra de Síria; Erdogan i l’increment de l’autoritarisme a Turquia; les vulneracions dels drets humans per part d’estats dins la UE… I ara Ucraïna.
La determinació del poble d’Ucraïna els ha fet guanyar el seu futur; una gran lliçó que la UE ha d’aprendre
Però ha passat una cosa que Occident no havia previst: la determinació del poble ucraïnès. I la realitat està sent clara: el poble d’Ucraïna no s’ha deixat doblegar i s’ha defensat. S’està defensant. I ha fet una cosa imprevisible: ha aturat la previsible invasió exprés del seu país. I està posant en evidència Rússia, però també els governs dels estats occidentals i, especialment, de la UE.
Això ha fet trontollar l’estratègia i la posició de comoditat de la UE. Resulta que no hi ha el govern titella que els estats donaven per fet, i ara tothom a córrer. Ara sí, ara la UE vol ajudar Ucraïna i li fa arribar armes. Esperem que no sigui massa tard, però és tard.
Una clara determinació de la UE hauria fet molt més difícil una invasió, però sobretot hauria deixat clar que està disposada a defensar els seus principis. La tova o nul·la defensa dels principis de la UE només fa que debilitar-los des de dins, fet que per desgràcia ja es produeix des de fa temps. La UE és, clarament i cada dia més, un espai de defensa dels interessos dels estats en lloc de defensa dels drets dels seus ciutadans i dels seus principis democràtics.
Aquesta posada en evidència de la decadència de la UE l’ha fet un cop més la gent. L’ha fet la determinació per lluitar pels seus drets i per les llibertats dels ucraïnesos. La determinació del poble ucraïnès, que ha aconseguit contra tot pronòstic aturar la invasió exprés, ha frenat (esperem que per sempre) l’autoritarisme del règim de Putin. I també està fent possible el seu futur. Per desgràcia, tot semblava ja descomptat: invasió ràpida, règim titella, repressió de la població… I la comunitat internacional mirant cap a un altre lloc. La resistència ucraïnesa ha trencat aquests esquemes clàssics dels autoritaris (Rússia i la Xina) i còmodes i conformistes de la UE i Occident. I amb aquesta resistència, aquesta victòria moral, el poble d’Ucraïna s’ha guanyat el futur.
Estan lluitant per la democràcia i pels seus drets individuals i col·lectius. Saben que sota un règim titella, a poc a poc i cada dia, perdrien tot allò que són com a persones i societat. Quan un règim fa servir mecanismes no democràtics per imposar-se a la majoria d’un poble, sempre utilitza la repressió i la mentida per acabar fent veure que tenia raó, intentant esborrar la memòria de la gent. Però gràcies a la resistència del poble d’Ucraïna, al final la veritat s’imposarà. I aquest és el futur que s’ha guanyat.
La determinació del poble d’Ucraïna els ha fet guanyar el seu futur; una gran lliçó que la UE ha d’aprendre.
Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat al Parlament per Junts pel Sí
