Dolors Sabater

Davant l’emergència climàtica, la crisi de combustibles fòssils i la creixent xifra de morts a causa de la contaminació, la urgència per canviar els models de mobilitat és cada cop més imperiosa. Cal donar resposta a les necessitats de mobilitat de la població d’aquest país, així com a la salut pública, tenint en compte, a més, que som una població cada cop més empobrida per la constant precarització de la vida. D’una banda, la falta d’inversions en infraestructura ferroviària i en transport públic, col·lectiu, no contaminant i no radial, en general, i de l’altra, la persistència de l’Estat i de la Generalitat a promoure models del passat, basats en el vehicle privat, ens perjudiquen greument. Perjudiquen de forma directa la salut pública, l’economia familiar i la qualitat de vida de la majoria de la gent, especialment de la gent treballadora i de la que es dedica a sostenir i a tenir cura de la vida. Amb perspectiva de gènere, el biaix en la inversió pública respecte a la mobilitat és rotundament patriarcal i masclista. Aquest model del passat, a més, en requerir un constant creixement en infraestructures viàries, té un efecte depredador envers el paisatge, l’equilibri ecològic i la preservació de terres necessàries per als conreus, perjudicant, de retruc, la sostenibilitat alimentària.

En aquest context, diumenge 29 de maig van coincidir dos esdeveniments molt rellevants. Ambdós festius i reivindicatius. Ambdós impulsats per la societat civil organitzada des d’una perspectiva transversal, àmplia i diversa. Ambdós motivats per infraestructures viàries provinents del franquisme. Al Baix Besòs es tallava l’autopista C-31, en el marc del Transformem, i al Vallès se celebraven els 30 anys de lluita contra el Quart Cinturó, un projecte viari que, sorprenentment, el joc brut autonòmic de l’Estat ha tornat a posar a l’agenda política de la Generalitat tot just fa unes setmanes. Poden semblar infraestructures molt diferents, però totes dues responen al mateix model i provenen de la mateixa època. Simplement que una funciona completa des del 1969 i l’altra només s’ha fet a trams. L’autopista del Maresme va ser pensada per facilitar l’ús del vehicle privat, llavors incipient i element essencial del desarrollismo que atorgava coartada de progrés i modernitat a la dictadura. L’altra, rescatada ja en ple règim del 78, seguint la màxima de posar el vehicle privat com a element central des d’on pivotar la mobilitat, també de les mercaderies. L’autopista del Maresme, pensada per donar servei a la gran Barcelona, des d’una perspectiva lúdica i comercial, al preu de destrossar pobles i ciutats i deixar-los sense connectivitat interna. El Quart Cinturó, pensat per donar servei a la gran Barcelona i als seus polígons industrials externalitzats, al preu de destrossar conreus, paisatges, patrimoni històric, aqüífers i ramats. Totes dues infraestructures, grans negocis de ciment i promotors.

Al Vallès i a Badalona, i a tot el país, la mobilitat del segle XXI passa per invertir en transports col·lectius

Des de fa 30 anys, la lluita popular contra el Quart Cinturó ha mobilitzat pobles, pagesia, veïnat i organitzacions polítiques de tot el Vallès. En canvi, la consciència i la mobilització envers l’autopista a Badalona ha sigut més tardana, sempre latent però impregnada d’impotència, i ha passat d’estar centrada durant molts anys en la reivindicació d’uns laterals que permetessin una certa permeabilització i que compensessin la mobilitat interna que l’autopista obtura a l’actual replantejament obert envers la seva completa transformació o supressió, tant per raons urbanístiques com de contaminació.

El febrer de l’any 2018, quan es van complir els 50 anys de l’existència de l’autopista que va partir per la meitat Badalona, el debat es va fer més viu, i els que llavors governàvem vam prendre un compromís públic respecte a aquesta ferida oberta, fent-nos ressò d’una voluntat popular que cada cop es feia sentir més. Preteníem convertir l’aniversari en un gran debat ciutadà sobre el futur d’aquesta descomunal barrera, amb diferents actes i debats, i tallant l’autopista durant la setmana de la mobilitat, el setembre d’aquell 2018, per ocupar-la amb el que havia de ser un procés participatiu sobre el model de ciutat. No partíem de zero. Ja havíem fet alguns deures. Partíem d’un estudi que definia diferents propostes d’actuació i que havia de ser el guió per abordar un debat de ciutat imprescindible: com convertir el ‘mur’ en node de serveis i oportunitats. Oriol Lladó, llavors regidor de l’àmbit de Badalona habitable, manté publicats al seu bloc Connexions #Badalona diversos articles on en parla amb detall. En aquell moment no podíem preveure que tot quedaria truncat per la moció del PP i del PSC, que a mitjans de juny va interrompre el govern del canvi. Els posteriors governs van abandonar el projecte, però la societat civil no va parar mai de treballar-hi.

La gran gesta protagonitzada per FAMPAS i Transformem, el 29 de maig de 2022, aquell espectacular tall de l’autopista C-31 i l’ocupació de la via amb desenes d’activitats cíviques, lúdiques i reivindicatives en defensa de l’escola pública i d’un altre model de ciutat, és un gran impuls per a una lluita imparable. Per un altre model de mobilitat i per una transformació d’aquesta barrera indecent.

Al Vallès i a Badalona, i a tot el país, la mobilitat del segle XXI passa per invertir en tramvies i trens no radials, en carrils bici i en transports col·lectius i per anar deixant el vehicle privat en molt darrer terme.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram